En aquesta imatge s'observa tot un munt de vehicles amuntegats com a conseqüència dels forts aiguats responsables de les riuades al carrer de Cartellà, vial pel qual transcorre soterrada la riera d'Horta. Aquesta va ser una de les lluites més destacades al barri de Santa Eulàlia de Vilapicina. Les riuades esdevingudes l'any 1979 van tenir especialment greus conseqüències. Per això, el veïnat es va mobilitzar demanant ajuda a l'Estat per declarar el lloc com a zona catastròfica i rebre així compensacions econòmiques pels danys ocasionats a comerços i habitatges, així com una solució definitiva del problema. Finalment, i després de les converses mantingudes per part del veïnat amb l'alcalde de Barcelona, Josep Maria Socías, es va construir un col·lector de gran capacitat que va permetre eradicar definitivament el problema de les inundacions.
↧
LA FOTO DE LA SETMANA. Inundacions al carrer de Cartellà
↧
Darreres activitats a l'Arxiu
El passat dimarts 28 d'abril, a les 19:00h. a la seu de l'Arxiu es van celebrar unes noves Històries de Cafè que portaven per títol "De la psiquiatria institucional a l'Hospitalària". L'activitat, emmarcada en els actes commemoratius de l'any del Mental que enguany organitza la nostra entitat, tingué l'especial participació d'un grup d'antigues treballadores de l'Institut Mental de la Santa Creu que van aportar la seva experiència personal. Això ha estat possible gràcies a les gestions de la nostra companya i col·laboradora Mercedes Hidalgo, antiga treballadora del Mental que, a més, s'ha encarregat de coordinat l'activitat. Aquesta vegada es van tractar temes mèdics allà aplicats com les drogodependències, els processos d'ingrés de persones malaltes, l'aplicació de nous tractaments, les teràpies en família i l'escola sistemàtica, entre d'altres. Les explicacions dels testimonis, que han estat recollits i formaran part del nostre fons documental, van satisfer més enllà del què es preveia les expectatives del públic assistent, el qual va tenir la possibilitat d'escoltar una visió diferent, original i interessant de la història del Mental. El final de l'acte va acabar amb un refrigeri.
D'altra banda, durant els dies 9 i de 10 d'aquest mes de maig es va celebrar a Vilafranca del Penedès una nova edició del RECERCAT (Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana). Organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana i té com a principals objectius: donar a conèixer l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals; facilitar l’accés a les publicacions dels centres; fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana; i reconèixer tant la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació, com la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis. Una vegada més, la nostra entitat ha participat en l'estand de Barcelona, oferint al públic informació al voltant de nosaltres i una mostra de les publicacions. Allà hi van anar els nostres companys i col·laboradors Arnaldo Gil, Marta Grau i Josep Maria Babí. Enguany, els escenaris del RECERCAT han estat el convent i claustre de Sant Francesc, l’auditori Viseum, la capella de Sant Joan, el Casal i la plaça de Jaume I. L'estança de dos dies també ha servit per a visitar el campanar de l'església de Santa Maria, un itinerari per la vila i una interessant Visita al Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria-CIARGA, a Santa Margarida i el Monjos.
I el passat diumenge dia 10, al parc de la Guineueta, com és tradició, es va celebrar una nova edició de "La Cultura va de Festa", que enguany ja va per la 35a. Una vegada més, la majoria de les associacions i entitats veïnals i culturals del districte de Nou Barris es van congregar en un ambient festiu, amb estands, carpes i exposicions on es podia demanar informació o bé participar en diverses activitats lúdiques. Gràcies a què el temps va acompanyar, l'assistència de públic fou notable. L'Arxiu, que mai no falta a la cita, va muntar la seva corresponent parada que enguany incloïa una pancarta que portava per títol "Expliquem històries de la gent". Els nostres companys i col·laboradors Josep Maria Babí, Josep Antoni Rodríguez, Carmen Ríos i Montserrat Massot es van encarregar d'atendre al públic visitant, tots plegats al peu del canó i sota un sol de justícia.
Durant aquest mateix mes de maig encara ens esperen noves activitats que s'inclouen en la icona corresponent a l'agenda mensual d'activitats del blog. Per això, esperem una vegada més la vostra participació.
↧
↧
Alumnes del CEIP Mestre Morera visiten l'Arxiu
El passat dilluns dia 18 pel matí van venir a visitar el local de l'Arxiu una quinzena d'alumnes de 6é de primària procedents del CEIP Mestre Morera, del barri de Ciutat Meridiana, acompanyats dels seus mestres Lluís Albert Mateu i Margarita Martin. De fet, el passat 4 de març altres alumnes de la mateixa escola ja ens havien visitat.
Hi van ser presents els nostres companys i col·laboradors Arnaldo Gil i Josep Maria Babí, els quals es van encarregar de fer les explicacions pertinents. També va col·laborar l'Antonio Silva, que ostenta el número 1 de soci de l'entitat.
Els nens i nenes, malgrat que eren del mateix curs, van acabar formant dos grups. L'un, interessat a conèixer històries de la Guerra Civil, va escoltar les explicacions del Josep Maria Babí sobre l'ocupació del castell de Torre Baró per soldats republicans i la seva conversió en punt de vigilància, l'abatiment de l'avió Savoya-Marchetti SM81 en terrenys de l'actual Ciutat Meridiana, i el camp de concentració dels voltants del castell habilitat pel bàndol nacional. L'altre grup, a càrrec de l'Arnaldo Gil, va escoltar la història de les tres Torres del Baró que van existir a Nou Barris, de manera que van aprendre per primera vegada que abans de l'actual castell ja n'havien existit dues de més antigues. Per amenitzar les xerrades, se'ls van mostrar fotos antigues, es va passar un PowerPoint que ajudés a entendre millor tot allò que se'ls hi explicava, i per acabar d'arrodonir es va projectar la pel·lícula "La vertadera història de Torre Baró".
També van fer una visita general a les instal·lacions per donar-los-hi a conèixer qui som i a què ens dediquem. Els dos mestres acompanyants, al veure el fons documental que disposem, van entendre que molts dels llibres de col·lecció local de la nostra biblioteca són de gran interès i que l'escola els hauria d'adquirir.
D'altra banda, l'Arnaldo Gil els hi va fer una divertida xerrada sobre l'evolució de la fotografia i de les càmeres fotogràfiques, tot mostrant-los-hi diferents models d'aparells, des de les analògiques fins les modernes digitals, mòbils i iPads.
Al final de la visita, als alumnes van ser obsequiats tots i cadascun d'ells amb caramels i amb un plànol turístic de Nou Barris. L'experiència va resultar molt gratificant i enriquidora per a tothom. Per això, aprofitem l'ocasió per agrair una vegada més al CEIP Mestre Morera la seva participació, doncs així s'estableix un important pont entre la nostra entitat i les escoles, que és un vincle entre la memòria històrica i el patrimoni de Nou Barris i el món educatiu. La pedagogia i la cultura és el què ens lliga.
↧
LA FOTO DE LA SETMANA. La felicitat d'en Ginés Cuesta Ortiz
Aquest és el rostre d'alegria i de satisfacció del nostre company i col·laborador Ginés Cuesta Ortiz. Fotògraf aficionat però amb un nivell qualitatiu professional, se'l veu observant atentament com algunes de les seves fotografies han estat emprades per a l'exposició "Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI" del nou Espai Patrimonial Oliva Artés, al barri del Poblenou. La inauguració va tenir lloc el passat divendres dia 8 de maig a les 17:00h. i comptà amb la presència d'un grapat de gent de l'Arxiu, com el Josep Maria Babí, la Carmen Ríos, l'Albert Montaner i la Margarida Sànchez. També va fer presència la sòcia de la nostra entitat i comissària cultural Marta Delclòs, l'arquitecte municipal i també soci nostre Vicente Guallart, i el director del MUHBA Joan Roca.
La veritat sigui dita, va ser una agradable i gratificant sorpresa per a en Ginés, al qual se'l va portar a aquest acte sense que ell en sabés res de l'exposició i, molt menys, de la presència de fotos seves. En definitiva, una compensació més com a reconeixement per part nostra a la qualitat artística de la seva feina com a reporter gràfic.
↧
Aquest dijous dia 21, l'Arxiu inaugurarà l'exposició fotogràfica sobre el barri de La Prosperitat
El proper dijous dia 21 a les 19:00h. inaugurarem la nova exposició fotogràfica que porta per nom PROSPERITAT. TESTIMONI D'UN BARRI DE CASETES I HORTETS. L'acte es farà al vestíbul de la nostra seu, a l'Espai Via Favència (Via Favència, 288A). La presentació anirà a càrrec d'en Joan Catafal i de l'Alberto Sanagustín, els quals també faran una projecció d'imatges al voltant de l'origen del nom del barri, totes elles comentades. Aquesta porta per nom PROSPERIDAD, ¿POR QUÉ? UN NOMBRE PARADÓJICO PARA UN BARRIO ABRUPTO. En aquest sentit, s'obrirà un debat entre les persones assistents, d'aquí que l'activitat quedi emmarcada com unes Històries de Cafè. L'exposició romandrà visitable fins el divendres 19 de juny.
I per a què us en feu una petita idea, a continuació us posem un tast del procés de muntatge de l'exposició. Si aquest dijous vols saber més sobre la història i la realitat del barri de La Prosperitat, no hi falteu!!!
↧
↧
Les darreres activitats organitzades per l'Arxiu amb motiu de l'Any del Mental
Amb motiu dels actes organitzats per a la Festa Major de Nou Barris d'enguany, el passat divendres dia 15 a les 17:00h. es va presentar a la Seu del Districte de Nou Barris el projecte "Senyalitzem la memòria", una iniciativa consistent a explicar la història dels diferents espais que van ocupar l’Institut Mental de la Santa Creu. El resultat ha estat un conjunt de plafons amb un text explicatiu acompanyat d'imatges històriques, col·locats estratègicament en aquells indrets que antigament van tenir funcions hospitalàries, i que actualment són dependències pertanyents municipals i de la Guàrdia Urbana. Aquesta feina va ser encarregada pel Districte de Nou Barris a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Després d'una dedicació força intensiva, un total de 21 plafons configuren un recorregut pel què resta dempeus de l'antic Mental, més la masia de Ca n'Amell Gran, que actualment alberga el Centre Cívic Ca n'Ensenya.
Concretament són: 1) Recollim la memòria de l'Institut Mental de la Santa Creu, 2) L'entrada al Mental, 3) Els patis, 4) El vestíbul i les escales d'accés a la planta noble, 5) Els horts del Mental, 6) Saló d'actes, biblioteca, oficines i despatx del director, 7) Els metges de guàrdia, 8) Els dormitoris, 9) Els Germans Hospitalaris de la Santa Creu, 10) Les golfes, 11) Els oficis i els treballs, 12) La farmàcia, 13) El teatre, 14) La sala mortuòria, 15) El club social, 16) Ca n'Amell Gran, 17) Les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, 18) La nevera subterrània, 19) El gran dipòsit subterrani, 20) La torre octogonal, i 21) El xalet.
El nostre company i col·laborador Jordi Sànchez i Ruiz va ser l'encarregat de fer la presentació al públic assistents i procedir a les explicacions en nom de la nostra entitat.
D'altra banda, a les 18:00h. el Grup d'Història de Nou Barris-Can Basté va fer una xerrada que duia per nom “Dones importants al Mental” i una visita guiada a la seva exposició “100 anys de l’Institut Mental de la Santa Creu”.
I el diumenge dia 17 a les 12:00h. l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va organitzar a la Seu del Districte de Nou Barris la projecció de "La tendresa de la bogeria", una pel·lícula inèdita rodada als interiors de l'antic Mental abans del seu desmantellament, interpretada pels mateixos interns i dirigida per Joan Acarín, documentalista de TVE. L'acte va tenir un gran èxit de públic, amb prop d'un centenar d'assistents que no es van voler perdre aquest valuós document històric únic i irrepetible. Persones que havien estat empleades o bé internes també van fer presència i van participar en un interessant i enriquidor col·loqui tot aportant el seu testimoni personal. L'emoció i les llàgrimes no hi van faltar, especialment per part de la nostra companya i col·laboradora Mercedes Hidalgo, responsable d'organitzar l'activitat. Els altres dos companys i col·laboradors nostres que també hi van ser a la taula van ser l'Arnaldo Gil i el Jordi Sànchez.
Pel que fa a l'organització d'activitats relacionades a commemorar els 100 anys de la finalització de la construcció de l'Institut Mental de la Santa Creu, les properes es celebraran per als mesos de setembre, octubre i novembre. Per a més informació relativa a l'Institut Mental de la Santa Creu, a aquesta darrera activitat i a les activitats previstes per als propers mesos d'enguany podeu consultar el blog del Memorial del Mental.
↧
L'Arxiu repassa la memòria històrica del barri de La Prosperitat
El passat dijous dia 21 a les 19:00h. va tenir lloc la inauguració de l'exposició fotogràfica que porta per nom PROSPERITAT. TESTIMONI D'UN BARRI DE CASETES I HORTETS. L'acte es va fer al vestíbul de la nostra seu, a l'Espai Via Favència (Via Favència, 288A). La presentació va anar a càrrec del nostre company i col·laborador Josep Maria Babí pel fet que ell és veí de La Prosperitat. Va fer un petit resum introductori sobre què era el barri, on se situava, quina extensió tenia, els seus límits i el nombre d'habitants. Posteriorment va aprofitar l'ocasió per a presentar als dos ponents, en Joan Catafal i l'Alberto Sanagustín, encarregats de passar al públic assistent una projecció d'imatges amb PowerPoint la qual portava per nom PROSPERIDAD, ¿POR QUÉ? UN NOMBRE PARADÓJICO PARA UN BARRIO ABRUPTO.
En Joan Catafal va explicar la història de les casetes, de les masies i dels propietaris que van parcel·lar els terrenys del barri. També va fer referència al moment de la davallada de l'agricultura i a la primera allau immigratòria de la dècada dels anys vint del segle passat, amb motiu de la demanda de ma d'obra per a la construcció del recinte firal de l'Exposició Internacional de 1929, el metro i altres obres públiques de la ciutat. Un altre tema molt interessant va ser sobre les diferents hipòtesis al voltant del nom del barri. L'Alberto es va encarregar de l'ordinador i el passi d'imatges.
La xerrada va ser en general força amena i va tenir una durada aproximada d'una hora. El públic assistent, al voltant d'unes 35 persones, majoritàriament resident a La Prosperitat, va tenir molt bona acollida i va disposar de l'oportunitat d'intervenir fent preguntes i comentaris, tot explicant algunes vivències personals. En aquest sentit l'activitat va quedar emmarcada com unes Històries de Cafè que, com és habitual, hem enregistrat per integrar-ho al nostre fons documenal. Finalment, una part del públic va aprofitar l'ocasió tant per visitar les instal·lacions de la nostra entitat com per preguntar sobre la disponibilitat d'algunes de les publicacions que tenim a la venda. D'altra banda, en Joan Catafal i l'Alberto Sanagustín van parlar amb el nostre president, l'Arnaldo Gil, de cara a establir vincles de cara a futures col·laboracions.
Per a qui estigui interessat a veure-la, l'exposició, situada al vestíbul de l'Espai Via Favència, romandrà visitable fins al proper divendres 19 de juny.
El Joan Catafal i l'Alberto sanagustín són veïns de La Prosperitat i membres actiu de l'Associciació de Veïns i Veïnes del mateix barri. Tots dos han inventariat les espècies vegetals del barri i el primer ha estat el fundador del Grup Verd, una entitat que controla els espais verds i denuncia el mal ús que a vegades se'n fa. L'exposició que es pot contemplar a l'Arxiu ja s'havoa exposat anteriorment del 18 de febrer al 3 de març al Casal de Barri de Prosperitat.El resultat d'aquest treball ha estat la base del naixement d'una nova reivindicació veïnal per a la posada en valor, protecció i recuperació del patrimoni urbanístic de La Prosperitat.
↧
El castell de Torre Baró. Història i recuperació (IV). La llarga lluita de l'Arxiu
Reprenent novament la sèrie d'articles, en l'anterior capítol finalitzàvem fent referència a la rehabilitació del castell com a mirador, inaugurant-se el 18 de juny de 1989. Les façanes havien estat restaurades, però l'edifici va continuar sense rebre cap tipus d'ús com si d'un monument o escultura geganta es tractés. Per a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris això resultava insuficient, essent per tant un triomf a mitges. Calia obrir-lo al públic i que tingués un ús com a equipament social o cultural, tal i com sempre s'havia estat reclamant per a totes aquelles edificacions patrimonials de Nou Barris.
El 1992 es va donar un altre pas endavant quan l'Ajuntament de Barcelona va incloure el castell en el seu Catàleg de Patrimoni Històric i Arquitectònic, atorgant-li la categoria C (Bé Cultural d'Interès Local), de manera que la seva protecció seria únicament de competència municipal, sense intervenció d'altres administracions com per exemple la Generalitat de Catalunya. En aquest apartat es feia referència a aquells elements arquitectònics identificats amb un paisatge i per aquest motiu tenien un valor d'interès cultural, però que tot i la seva importància no acomplien les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional.
La inclusió del castell al Catàleg havia estat un èxit important i decisiu de l'Arxiu com un primer pas que assegurava la preservació de l'edifici contra qualsevol intenció d'enderrocar-lo. Va ser també un reflex de què l'entitat anava agafant més força popular i poder d'influència. Les relacions amb la regidoria del Districte de Nou Barris es van anar intensificant en matèria de defensa del patrimoni i altres assumptes, fet que reflectí la capacitat de convocatòria i el pes cultural que tenia en el districte.
Al complir-se deu anys de la fundació de l'Arxiu, el 12 de novembre de 1993 van inaugurar a l'Espai Via Favència (futura seu de l'entitat) l'exposició "Identitats" sobre elements patrimonials de Nou Barris, catalogats o no, on es va posar en evidència que existia història abans de la forta urbanització dels anys cinquanta i seixanta, es presentava una visió de conjunt dels barris i es plantejava una proposta de conservació d'edificis i construccions. L'èxit de visitants va superar les previsions inicials. Fins i tot, diverses escoles de Nou Barris la van visitar, comptabilitzant-se un total de 22 grups de diferents centres educatius, tant de primària i secundària com de batxillerat i formació professional. L'exposició, que va durar fins el 6 de desembre, es va estructurar en 36 plafons, tots ells amb fotografies i textos que resumien la història de cada element tractat, entre ells, el castell de Torre Baró, el qual d'aquesta manera es reivindicava una vegada més. Hi havia també quatre taules que donaven una visió global del territori.
Tot coincidint amb aquesta exposició es va presentar el "Manifest de l'Arxiu" en defensa de la història i el patrimoni de Nou Barris. Concretament el seu punt 8è deia textualment que “El patrimoni històric i cultural ha d’incloure també les construccions més representatives dels diferents períodes i transformacions que ha sofert el territori que avui és Nou Barris. Tampoc en aquest cas no es poden imposar models uniformadors i monolítics externs que no tinguin en compte que l’especificitat i el valor del patrimoni històric s’han d’establir en relació a la història pròpia del districte. La conservació del patrimoni no pot reduir-se a la concepció “turística” o de tresor arcaic sinó que ha de basar-se en la integració a les barriades donant-li un ús social que correspongui a les seves necessitats”. Això va servir de base i justificació per defensar la utilització del castell. No obstant, l'Ajuntament de Barcelona, encaparrat, continuava negant-se a la proposta de l'Arxiu al·legant que les característiques arquitectòniques del castell no permetien instal·lar-hi un equipament, i que es trobava en una zona aïllada i, per tant, no seria rendible perquè la gent no hi aniria.
El 21 d'abril de 1995 l'Arxiu se'n va anar de l'Escola d'Adults Freire per traslladar la seva nova seu a l'Ateneu Popular de 9 Barris, disposant de més espai per a fer créixer tant el seu fons documental com les seves activitats culturals.
A partir del desembre de 1996 a la revista "L'Arxiu" el nostre desaparegut company i col·laborador Francesc Pujol i Martínez va començar a publicar una sèrie d'articles molt interessants i complets sobre la història del barri de Torre Baró, que d'alguna manera van contribuir a reforçar encara més els motius pels quals calia preservar i donar un ús social i cultural al castell, perquè al darrera quedava plasmada una memòria i una identitat.
Mentrestant, el castell de Torre Baró, per l'ús atorgat, va començar a patir una progressiva degradació tant pels continus actes de vandalisme com per la deixadesa en quant a manteniment es refereix. D'això en va cridar l'atenció l'Arxiu tot portant a la regidoria del Districte Nou Barris la seva preocupació per la seva situació, a més d'alertar sobre altres elements patrimonials. El 2008 van proposar la creació d'una Comissió de Patrimoni destinada a vetllar i a treballar per la defensa del patrimoni més enllà dels elements catalogats, a trobar un equilibri entre el patrimoni les necessitats socials.
El 15 de febrer de 2010 es va celebrar la primera reunió del nou Consell Sectorial de Patrimoni Cultural i Artístic del Districte de Nou Barris, de manera que es feia realitat la petició del Comissió de Patrimoni demanada feia dos anys enrere. En aquella reunió van participar, a més de la gent de l'Arxiu, el gerent del Districte Ramon García-Bragado, la regidora Carmen Andrés, l'Àlex Montes de PRONOBA, el conseller d'Urbanisme Jordi Mas i el director del MUHBA Jordi Roca, així com representants de la Coordinadora d'Entitats de Nou Barris i del Grup d'Història de Nou Barris-Can Basté. Bàsicament es va tractar sobre la remodelació de la masia de Can Verdaguer i de la Casa de l'Aigua de la Trinitat. Semblava que la celebració de noves reunions prosperaria i que en una d'elles es tractaria sobre el castell de Torre Baró. Malauradament, aquesta iniciativa per diverses raons no va tenir continuïtat, de manera que aquests consells patrimonials van quedar en via morta.
El 15 de febrer de 2010 es va celebrar la primera reunió del nou Consell Sectorial de Patrimoni Cultural i Artístic del Districte de Nou Barris, de manera que es feia realitat la petició del Comissió de Patrimoni demanada feia dos anys enrere. En aquella reunió van participar, a més de la gent de l'Arxiu, el gerent del Districte Ramon García-Bragado, la regidora Carmen Andrés, l'Àlex Montes de PRONOBA, el conseller d'Urbanisme Jordi Mas i el director del MUHBA Jordi Roca, així com representants de la Coordinadora d'Entitats de Nou Barris i del Grup d'Història de Nou Barris-Can Basté. Bàsicament es va tractar sobre la remodelació de la masia de Can Verdaguer i de la Casa de l'Aigua de la Trinitat. Semblava que la celebració de noves reunions prosperaria i que en una d'elles es tractaria sobre el castell de Torre Baró. Malauradament, aquesta iniciativa per diverses raons no va tenir continuïtat, de manera que aquests consells patrimonials van quedar en via morta.
Davant la greu degradació que patia el castell, manifesta en el forçament dels seus accessos, l'arrencada de pedres de les parets i la desaparició dels merlets que el coronaven, a finals del 2010 l'Arxiu es va veure obligat a llençar una campanya d'urgència per acabar de sensibilitzar d'una vegada per totes sobre la necessitat de rehabilitar l'edifici i atorgar-li un ús social i cultural. El lema deia "Si no cridem molt alt... CAURÀ!", i afegia un text que deia "Actualment veiem com a espectadors impotents el deteriorament que està patint darrerament i que exigeix un urgent replantejament pel que fa a l'ús i a la catalogació, així com la dignificació del seu entorn. Concretament, portem dos anys denunciant l'estat en què es troba, però encara no hi ha res de clar en tot l'assumpte. Per això, l'Arxiu vol fer una campanya de sensibilització al veïnat, entitats i organismes públics per a posar remei a aquesta situació d'abandó que pateix un dels símbols emblemàtics del nostre districte".
La crida va anar dirigida tant al veïnat i a les entitats dels barris com a les administracions. En aquesta campanya va col·laborar un soci de l'Arxiu, en Carlos Navas, antic resident a Nou Barris que va haver de marxar a Albacete, i que va fer donació de cartells, tríptics i fotografies relacionades amb el castell. A més, ell va ser l'autor d'un conte que va escriure en la seva joventut anomenat "El viejo del castillo", rescatat i aprofitat per a un butlletí de la col·lecció "Petit Arxiu" que va servir per a inaugurar oficialment el nou local de l'Arxiu a l'Espai Via Favència el 2011. Companys de l'entitat van aprofitar també per a rodar un petit reportatge a BTV i a TVC tot denunciant la situació del castell. Paral·lelament, es va repescar novament la idea de projectar-hi allà una escola de la natura, de manera que la proposta del 1987 es va reescriure i actualitzar per a tornar-la a presentar per a què fos considerada. En una altra reunió amb la regidora del Districte, Carmen Andrés, aquesta va demanar que se li passés un llistat de les prioritats patrimonials. Entre tots els elements, un d'ells va ser el castell de Torre Baró.
Finalment, en el plenari del Consell del Districte de Nou Barris celebrat el 6 de juliol de 2010 es va aprovar per unanimitat de totes les forces polítiques (PSC, CIU, ERC, PP i ICV) que calia posar les mesures necessàries per a la conservació del castell de Torre Baró com a símbol de Nou Barris i com a patrimoni històric. Per això, calia incloure'l a dins del Pla d’Equipaments del Districte com un possible equipament de barri que garantís el seu manteniment i utilitat. L'Arxiu havia guanyat una llarga i dura batalla.
↧
JUNY. Benedicció de la bandera a Torre Baró
L'11 de juny de 1950, l 'Associació de Propietaris de la Urbanització Torre del Baró, després anomenada Societat Cooperativa de Torre Baró, va celebrar la benedicció de la bandera davant de la finca Cortijo Andaluz, una torre residencial. La Junta Directiva de l'entitat va convidar als socis i sòcies i al veïnat del barri. Primerament es va celebrar una missa a la capella de Crist Redemptor, i acabada la cerimònia hi va haver un banquet al bar Els Caçadors, punt de trobada veïnal des d'on es va n iniciar moltes reivindicacions veïnals per a reclamar millores urbanístiques i la legalització de les construccions de la muntanya. Aquest acte es va deure amb motiu de la festivitat del Corpus.
↧
↧
LA FOTO DE LA SETMANA. El primer metro automàtic del món... a Nou Barris
La fotografia ens mostra una unitat de la sèrie 600 estacionat a Vilapicina. El primer ferrocarril metropolità del món dotat d'un sistema de conducció automàtica el va tenir Nou Barris, a la Línia II (Sagrera-Vilapicina). Només existien els antecedents experimentals de Nova York i París que no van tenir molta transcendència. A principis del mes de juny de 1960 es van realitzar les primeres proves amb total satisfacció. Es tractava de l'anomenat sistema ATO (Automatic Train Operation), consistent en un raig de llum col·locat a la part inferior dels trens i que excitava dues cèl·lules fotoelèctriques que controlaven l'acceleració i la frenada. Aquest raig era seccionat a determinats trams de la línia mitjançant unes pantalles col·locades longitudinalment a la via i que, en funció de la seva ubicació, donaven diverses ordres als trens.
Aquest sistema va funcionar fins a l'any 1970, quan la Línia II va ser absorbida per la Línia V, formant l'actual L5.
↧
Participació de l'Arxiu i 9 Barris Acull en el "Taller de gestió i diversitat cultural a Nou Barris"
El passat dijous 28 de maig es va celebrar el “Taller de gestió i diversitat cultural a Nou Barris” al local veí de 9 Barris Acull. Aquesta activitat, especialment dirigida a representants d’associacions i centres culturals de Nou Barris, va tenir també el suport de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. El taller, davant la necessitat de fomentar valors multiculturals, va tenir el doble objectiu de generar un espai de capacitació sobre la tasca de gestió cultural, i de reflexionar sobre els canvis que reclama el territori local i que estan condicionant el futur en la província catalana.
La direcció va anar a càrrec de la gestora cultural Reina Olga Mendoza Ramírez, veïna de Nou Barris d’origen mexicà. El programa va constar de dos blocs. El primer, que abordava la gestió cultural, tenia com a objectiu comprendre els conceptes bàsics sobre gestió cultural relacionant-los amb la diversitat cultural a fi de construir una estructura útil en la realitat social que permeti una millor organització i administració de projectes culturals així com la seva eficaç incidència en la societat. Un primer mòdul sobre cultura i societat abordà els conceptes de cultura i les seves apreciacions contemporànies per aproximar-nos a debats com la cultura i identitat, la diversitat i interculturalitat, i la relació de cultura amb altres àmbits. Un segon mòdul sobre gestió cultural i política cultural va tractar conceptes bàsics de les polítiques culturals, administració i gerència cultural. Es va pretendre reflexionar sobre el paper del gestor cultural i la transmissió de propòsits dels seus projectes entre ells, la comunicació artística i cultural, el foment a la creativitat, el consum i la participació de diferents públics, entre d'altres.
El segon bloc, que abordava la diversitat cultural, va tenir com a objectiu el conèixer les propostes que ofereixen els diferents col·lectius, realitzar una anàlisi dels termes de diversitat cultural en els projectes culturals per a reconèixer un enriquiment des de la multiculturalitat així com la seva relació amb les polítiques culturals locals. Un mòdul sobre associacionisme i participació ciutadana va voler obrir un espai per a la presentació de projectes dels directius i membres d'associacions i/o centres culturals assistents, per compartir les seves experiències en la tasca cultural. Un altre mòdul sobre diversitat cultural va voler apropar als participants a la dimensió intercultural per reconèixer la realitat multicultural de Barcelona en els seus aspectes principals. Els assistents van elaborar un pla estratègic projectat en la diversitat cultural.
A través de cadascun dels temes específics que integraven els mòduls, es van abordar els conceptes bàsics i coneixements pràctics dels temes proposats, amb la finalitat de formar una visió integral de la gestió cultural.
El taller va tenir com a convidat especial a Ricard Zapata-Barrero, professor acreditat del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, director del GRITIM-UPF (Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració) i del Programa de Mestratge en estudi de la immigració, membre de diversos consells assessors del govern, i col·laborador ocasional de la política de mitjans de comunicació i els debats. Les seves línies de recerca es basen amb els problemes contemporanis de la democràcia liberal en contextos de diversitat, especialment la relació entre la democràcia, la ciutadania i la immigració.
Per part de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va participar el nostre company i col·laborador Ricard Fernández Valentí, el qual va convidar a les persones assistents a una visita guiada per les instal·lacions de la nostra entitat, tot explicant qui érem i què fèiem per tal de donar-nos a conèixer a un públic més ampli. Per part de 9 Barris Acull, la Lourdes Ponsa va fer una petita presentació tot explicant quina funció desenvolupa aquesta entitat com a coordinadora per al foment de la convivència entre gent autòctona i gent nouvinguda.
Aprofitem l’ocasió per donar les gràcies especialment al Ricard Zapata-Barrero per la seva participació i xerrada en el taller, i també al nostre amic Lester Burton d'El Periódico Latino pel reportatge fotogràfic de l’activitat.
Fotos: Lester Burton per a El Periódico Latino. Prohibida la seva reproducció o utilització sense permís previ.
↧
Aquest dijous, unes "Històries de Cafè" amb la Maria Antònia Canals
Sota el títol UN SOMNI ALS SUBURBIS el dijous dia 11 a les 19:00h. a la seu de l'Arxiu farem unes noves Històries de Cafè que tindran com a convidada especial a la Maria Antònia Canals. Si voleu que us fem cinc cèntims sobre qui és aquesta dona, us podem dir d'entrada que ha estat una gran pedagoga i que va fundar al barri de Verdum l'escola Ton i Guida.
De família de mestres que li inculcaren els mètodes de Maria Montessori, es va gradura en magisteri el 1950 i es llicencià en ciències exactes a la Universitat de Barcelona el 1953. Va exercir de mestra a l'escola Talitha, essent una de les fundadores de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. També ha treballat en la formació de mestres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona.
És autora de nombroses publicacions sobre l'ensenyament de les matemàtiques, essent molt notable la seva influència en els grups de mestres Almosta i Perímetre. Ha rebut la Medalla al Mèrit en el Treball el 1986, el Premi Mestres 68 el 1994 i la Creu de Sant Jordi el 2006. Un centre de formació de mestres al Nepal porta el seu nom. El 2007 va rebre el premi Gonzalo Sánchez Vázquez del Ministerio de Educación.
Si us interessa saber més sobre aquesta dona, voleu escoltar la seva experiència pedagògia al Ton i Guida de Verdum i voleu també participar aportant la vostra experiència personal, no hi falteu a la cita. Us hi esperem!!!
↧
LA FOTO DE LA SETMANA. Recerca sobre Nou Barris més enllà de Nou Barris
En aquesta imatge observem als nostres companys i col·laboradors Arnaldo Gil i Jordi Sànchez a la sala de consulta de l'Arxiu Comarcal del Maresme, a la ciutat de Mataró. Ambdós se'ls observa concentrats consultant uns antics expedients. El motiu de la visita, a la qual també hi va anar el nostre company i col·laborador Josep Maria Babí, va ser per a cercar informació històrica relativa a l'aqüeducte de Dosrius, el qual encara és visible en alguns trams a cel obert pel districte de Nou Barris.
I és que la història dels barris de Nou Barris no només es troba al nostre districte sinó també en altres centres de documentació, com seria aquest exemple. De la recerca es va poder trobar informació molt interessant i valuosa que, sens dubte, contribuirà a completar i enriquir la informació històrica de la què ja es disposava, per a fer-la millor i més precisa. Desitgem ben aviat poder-ne publicar un article i també explicar-la en un proper itinerari urbà.
↧
↧
L'Arxiu participa amb l'IES Galileo-Galilei per a donar a conèixer als alumnes la història i el patrimoni de Nou Barris
El passat dimarts dia 9 d'aquest mes l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va col·laborar amb un grup de vuit docents de l'IES Galileo-Galilei del barri de La Prosperitat per acompanyar a un conjunt de 70 alumnes estudiants de tercer curs d'ESO a visitar una part destacada del districte de Nou Barris. Això ha estat possible gràcies a què els mestres del centre, coneixedors de la nostra existència i interessats a què els més joves descobrissin els indrets dels barris que els hi eren desconeguts, ens van demanar que els hi donéssim un cop de ma tot aportant els nostres coneixements personals. L'activitat s'emmarcava dins d'un crèdit de síntesi, és a dir, un treball format per un conjunt d’activitats que es duen a terme al final del tercer trimestre, destinat a desenvolupar i comprovar les competències adquirides al llarg del curs. Al llarg del treball, els alumnes han de mostrar la seva capacitat d’autonomia pel que fa a l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.
Per part nostra, l'objectiu fonamental era que aquells nens i nenes adquirissin unes nocions bàsiques de la història i el patrimoni de Nou Barris d'una manera amena i entretinguda, alhora és clar, didàctica. Per això hi han participat els nostres companys i col·laboradors Ricard Fernández i Josep Maria Babí, els quals s'encarregaren de fer les explicacions pertinents dividint als alumnes una vegada es van dividir en dos grups; en Ginés Cuesta i la Margarida Sanchez ens va acompanyar com a reporters gràfics; i l'Antonio Pascual i l'Albert Montaner van venir com a reforços tot fent alguns comentaris puntuals de vivències personals als alumnes.
Després d'haver fet les presentacions pertinents a l'interior de les aules, a les 9:00h. del matí va començar l'itinerari, el qual, partint de l'escola continuà per la Via Júlia, on es va fer especial atenció als monuments "Torre de Llum" i al "Monument als altres catalans". Arribats a la plaça de Llucmajor se'ls va mostrar el "Monument a la República" situat al centre de la rotonda, i es va prosseguir la ruta pel passeig de Verdum fins al Parc Central de Nou Barris. Allà visitaren llocs d'interès com l'edifici de l'antic Institut Mental de la Santa Creu (ara Seu del Districte), l'església del Mental, les masies de Ca n'Anell Xic i de Can Carreras i l'aqüeducte de Dosrius. L'indret va servir per a efectuar un descans de 30 minuts i esmorzar.
Marxant del parc, tot el grup va desplaçar-se pel passeig d'Urrútia avall, ocasió que es va aprofitar per a fer una breu esmena del barri de Can Peguera, singular per les seves cases. Seguidament, tot baixant pel carrer del Doctor Pi i Molist, el passatge del mateix nom i el carrer de Pere d'Artés es va arribar al conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, on es procedí a fer una explicació de la història de la parròquia de Santa Eulàlia, l'hostal de Ca n'Artés i la masia de Can Basté. Aquell va ser el moment en què es va voler fer entendre als alumnes que Nou Barris té una història molt antiga, fins i tot de 1.000 anys d'antiguitat.
Sortint d'allà, la colla es va dirigir fins al barri de Porta pel carrer de l'Escultor Ordóñez fins arribar a la plaça de Sóller, on es va fer una breu parada. Finalment, en direcció al Parc Esportiu de Can Dragó, als alumnes se'ls va explicar la història de les masies de Can Verdaguer i Can Valent i del cementiri de Sant Andreu. Com a nota simpàtica, esmentar que davant la masia de Can Verdaguer, ara centre cívic municipal, es va obsequiar al nostre company i col·laborador Ricard Fernández amb una caixa de bombons en agraïment a la seva participació i per les seves explicacions. Tot just al davant de l'Heron City, aquell fou el punt de comiat i de retorn dels alumnes i mestres a l'institut.
L'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris vol aprofitar l'ocasió per donar les gràcies als docents de l'IES Galileo-Galilei per la confiança dipositada en la nostra entitat, per acompanyar-nos i fer-nos partícips del món educatiu, així com per haver-nos briondat l'oportunitat de donar a conèixer a les noves generacions la història i el patrimoni de Nou Barris que, en definitiva, constitueix el seu llegat de futur. És un desig per part nostra de poder fer properes col·laboracions i gaudir així d'experiències tan enriquidores com aquesta.
Per aquelles persones que estiguin interessades a saber sobre la història, les activitats i l'oferta educativa l'IES Galileo-Galilei podeu consultar a la pàgina web https://institutgalileogalilei.wordpress.com.
↧
La Maria Antònia Canals, fundadora de l'escola Ton i Guida, ens honora amb una xerrada a l'Arxiu
El passat dijous dia 11 d'aquest mes va tenir lloc al vestíbul de l'Arxiu unes interessantíssimes i inoblidables Històries de Cafè titulades "Un somni als suburbis" que van tenir com a protagonista i convidada especial a la Maria Antònia Canals. De família de mestres que li inculcaren els mètodes de Maria Montessori, es va graduar en magisteri el 1950 i es llicencià en ciències exactes a la Universitat de Barcelona el 1953. Va exercir de mestra a l'escola Talitha, essent una de les fundadores de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. També ha treballat en la formació de mestres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona. És autora de nombroses publicacions sobre l'ensenyament de les matemàtiques, essent molt notable la seva influència en els grups de mestres Almosta i Perímetre. Ha rebut la Medalla al Mèrit en el Treball el 1986, el Premi Mestres 68 el 1994 i la Creu de Sant Jordi el 2006. Un centre de formació de mestres al Nepal porta el seu nom. El 2007 va rebre el Premio Gonzalo Sánchez Vázquez del Ministerio de Educación.
Però si d'alguna cosa és coneguda i forma part ineludible de la història de Nou Barris és perquè el 15 de setembre de 1962 en el barracó del Taller de Natzeret situat al bell mig de la Via Favència va fundar l'escola Ton i Guida, on va exercir de professora tot contribuint a l'escolarització de molts nens i nenes que es trobaven en una situació difícil.
Acceptant de bon grat la nostra invitació, va venir pel seu propi compte amb tren des de Girona fins a Barcelona, on la varen recollir a l'estació de Sants fins al seu allotjament. Es va comptar amb una gran assistència de públic que va superar la cinquantena de persones, entre elles gent sòcia de l'Arxiu, veïns i veïnes dels barris, antics alumnes i mestres de l'escola Ton i Guida i antics docents d'escoles de Nou Barris como per exemple la Roser Solà i Montserrat, de l'escola Pla de Fornells. Precisament ella va ser qui va escriure que l'escola Ton i Guida "va ser una escola activa pionera de la renovació pedagògica dels cinquanta a Catalunya i que esdevingué un testimoni del capgirament sociopolític i pedagògic que va marcar el nostre país els anys setanta".
L'acte s'inicià a les 19:00h. A la taula, a més de la Maria Antònia, també hi eren presents el nostre company i col·laborador Josep Maria Babí, encarregat de fer la presentació i la cloenda, i l'Esperança Batlles, que forma part de la Plataforma d'Entitats de Roquetes que gestiona el Centre Cultural Ton i Guida (essent una de les 7 persones) i també del Consell de redacció de la revista "Talaiot".
La xerrada va durar gairebé una hora i mitja, on gairebé només va parlar la Maria Antònia, raó per la qual es va poder comprovar tant la seva lluïdesa com el seu sòlid tarannà als seus 85 anys. El seu discurs, que va quedar enregistrat per a què formi part del fons documental de l'Arxiu, es va centrar especialment en el naixement de l’escola Ton i Guida, la convivència al mateix barracot amb el Taller de Natzeret de la parròquia de Sant Sebastià de Verdum, els guarniments del capellà, les condicions de vida dels barris, l'estat de l'escola (especialment el lavabo i les rates), les singulars anècdotes amb els nens i nenes, els seus sistemes d’ensenyament (especialment el cas del gerro trencable), el seu particular record d'en Mossèn Juncà...
Durant la xerrada es va passar un PowerPoint amb 195 imatges històriques de l'escola Ton i Guida que van resumir els seus anys d'activitat pedagògica, alhora que portaren molts records entranyables als antics mestres i alumnes assistents i va donar una petita idea de la pedagogia que allà s'hi impartia.
Al final de l'acte se la va obsequiar amb un bolígraf que portava gravat el nom de "Ton i Guida", un plec de les darreres revistes publicades a l’Arxiu i el carnet que l'acreditava com a sòcia honorífica de la nostra entitat. El públic també va tenir l'oportunitat de fer preguntes i d'explicar anècdotes, per bé que no van haver-hi gaire intervencions. En acabar es va fer un refrigeri per a tothom. Després d'haver signat en el nostre llibre de visites, la Maria Antònia i un grup d'antics mestres i alumnes van anar tots plegats a fer una celebració al bar "El rincón de Carlos", punt de reunió esporàdica de la gent de l'Arxiu en ocasions considerades especials. A l'endemà al matí, ella se'n va tornar cap a Girona, satisfeta d'haver rememorat una vegada més la història de la seva vida a Nou Barris.
"Si fa vint anys m’haguessin asegurat que vindria a Verdum per explicar les primeres aventures de Ton i Guida, no m'ho hauria cregut i avui ha estat així, un goig irrepetible!! Gracies a tots!!"
(Maria Antònia Canals. Nou Barris (Barcelona) 11 de juny de 2015)
↧
L'Arxiu participa en la Festa Major de la Guineueta 2015
Del divendres 12 al dissabte 20 de juny el barri de la Guineueta ha celebrat la seva tradicional Festa Major. Però enguany ha tingut la inestimable participació de la nostra entitat, motiu pel qual aquesta vegada ha estat molt especial. I és que l'Arxiu, entre les seves accions, acostuma en la mesura del què és possible a col·laborar activament amb associacions i entitats del districte de Nou Barris, sempre és clar amb tot allò que tingui a veure amb la difusió de la memòria històrica local i de la cultura als barris.
Així, doncs, el passat diumenge dia 14 a les 11:30h. del matí es va organitzar una visita guiada al castell de Torre Baró, en què afortunadament el bon temps va acompanyar i va permetre fer d'aquest dia una jornada força agradable amb unes vistes panoràmiques immillorables. En l'activitat hi van participar més de 60 persones, bàsicament veïns i veïnes del barri de la Guineueta, a més d'altres persones interessades que se n'havien assabentat. Degut a la nombrosa assistència de públic, es van haver de fer quatre grups d'unes quinze persones, de manera que mentre uns pujaven a dalt del castell, els altres esperaven el seu torn per a poder contemplar el paisatge de Barcelona, part del Maresme, de les comarques vallesanes i, fins i tot, de Montserrat i el Montseny, entre d'altres punts visibles.
A la part de baix el nostre company i col·laborador Jordi Sànchez i Ruiz va explicar la història de les dues i autèntiques Torres del Baró que van existir a tocar la carretera de Ribes, a prop de l'actual estació de la RENFE, l'una al segle XV i l'altra al segle XVIII, i que han donat nom a un barri erigit sobre l'anomenada Quadra de Vallbona. Va parlar també dels terrenys i de les propietats que disposaven fins arribar a principis del segle XX, tot oferint informació desconeguda i en bona part inèdita d'aquest territori, demostrant-se una vegada més com Nou Barris té una història molt antiga.
A dalt del castell el nostre company i col·laborador Ricard Fernández i Valentí va explicar la història de l'actual edifici conegut com a Torre Baró, des de la constitució de la societat que pretenia urbanitzar la muntanya el 1904 fins a la seva rehabilitació i obertura com a mirador, tot fent referència a la seva construcció, a la seva habilitació en un autèntic castell durant la Guerra Civil, a la seva conversió en icona i símbol dels 9 Barris a partir del 1970, a les Acampades Urbanes i al destacat paper que l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va tenir per a la seva recuperació fins arribar als nostres dies.
Altres companys i col·laboradors de l'Arxiu també van venir com a organitzadors i controladors d'un públic que va quedar molt satisfet de la visita. Aquesta activitat ha estat possible gràcies a l'interès per part dels Amics del Fòrum Cultural Guineueta, entitat fundada el 1968 dedicada principalment a fomentar l’amistat i la solidaritat entre els socis i sòcies tot impulsant activitats com conferències, debats, cinefòrums, teatre llegit, cafès-tertúlia, visites culturals, exposicions fotogràfiques, concerts de música i excursions temàtiques, així com concursos anuals de poesia, literatura i fotografia. La seva seu es troba al Centre Cívic de Ca n'Ensenya, a la masia de Ca n'Amell Gran, al Parc Central de Nou Barris.
Paral·lelament, del 13 al 20 de juny es va muntar a la sala polivalent del mercat de la Guineueta una interessant exposició fotogràfica que commemorava el 50è aniversari d'aquest espai comercial tan emblemàtic del barri. L'exposició estava formada, d'una banda, per un conjunt de 12 plafons de gran format que, per mitjà de textos i fotografies antigues explicava la història del comerç a Nou Barris, de la formació del nou barri de la Guineueta i del mercat municipal. D'una altra, un altre conjunt de 38 plafons però de format més reduït, també amb textos i fotos històriques, feia una ampliació més detallada del comerç del districte des dels anys vint fins a l'actualitat, de la construcció del polígon d'habitatges i de l'evolució del mercat de la Guineueta des de la seva inauguració el 1965 fins a la seva reforma, modernització i reobertura el 2013.
El nostre president de l'entitat, l'Arnaldo Gil Albacete ha estat l'encarregat de dissenyar-la, la Margarita Sànchez Soler ha efectuat les fotografies modernes del mercat, mentre que el Ricard Fernández i Valentí i la Neus González Monfort han procedit a les correccions i revisions pertinents de textos i imatges. Des d'aquí volem donar les gràcies al nostre amic Diego Ortega Tamayo, veí de la Guineueta i soci de l'Arxiu, i a la Charo, secretària del mercat de la Guineueta, pel seu entusiasme i suport a l'exposició, a més dels particulars i comerciants que, inestimablement i desinteressadament, han cedit les seves fotografies per a fer realitat aquesta exposició.
↧
JULIOL. Urbanitzar en diumenge
Durant els diumenges dels mesos de juliol i agost de l'any 1964, el veïnat del barri de Les Roquetes va emprendre la construcció de la xarxa del clavegueram. A més de mà d'obra i d'eines pròpies, va comptar amb l'ajuda de material i d'una brigada municipal. Les obres es van desenvolupar principalment als carrers de la Mina de la Ciutat, Llobera, Rodrigo Caro i Cantera, entre d'altres. Hi va col·laborar gent de totes les edats, inclosos els més menuts. Es van implicar dos col·lectius: arquitectes interessats en el desenvolupament urbanístic del barri que denunciaven els greus dèficits que patia; i sectors eclesiàstics impulsats pel jesuïta Santiago Thió i un grup d'estudiants cristians compromesos socialment per col·laborar que van animar al veïnat a promoure una organització amb consciència col·lectiva i reivindicativa.
El motiu d'aquesta acció es degué a què la xarxa de clavegueram era inexistent a la part superior del barri de Les Roquetes. El subministrament d'aigua potable quedava limitat a les conduccions dels carrers de Jaume Pinent i Pla de Fornells. Tot i que la seva construcció va ser aprovada el 1959, les actuacions van ser tan lentes i deficients que van contribuir a empitjorar l'estat d'insalubritat. Les aigües negres s'eliminaven mitjançant uns pous. Enmig del carrer del Pla de Fornells les aigües residuals circulaven sota un petit canal a cel obert, just per sobre d'una canalització d'aigua potable.
Aprofitem l'ocasió per a esmentar que l'expressió "urbanitzar en diumenge" va ser creada per la nostra entitat arran d'una exposició fotogràfica sobre aquest tema.
↧
↧
LA FOTO DE LA SETMANA. Entrevista d'Olga Merino al Ginés Cuesta Ortiz
En aquesta imatge podem observar a la periodista del diari "El Periódico de Catalunya" Olga Merino entrevistant al nostre company i col·laborador Ginés Cuesta Ortiz. La trobada va ser el passat dimarts dia 30 de juny a la nostra entitat.
Resultat d'aquesta entrevista, per a la propera setmana sortirà el reportatge a la contraportada de l'esmentat diari, concretament en la secció "Gent corrent". Bàsicament en Ginés ha parlat sobre la seva faceta com a fotògraf urbà i la seva relació personal amb el barri de Verdum, on resideix des de la seva joventut. Si voleu saber què ha explicat, a la propera setmana publicarem l'enllaç a l'article en aquest blog i al nostre grup de Facebook. No us el perdeu!!!
↧
L'Arxiu organitza una Marxa Nocturna dedicada a conèixer la Collserola de Nou Barris
El passat dia 27 de juny va tenir lloc com és tradició en aquestes dates estiuenques la clàssica Marxa Nocturna a Collserola, que s'organitza el darrer dissabte de l'esmentat mes. La passejada d'enguany, que ja ha arribat a la 32a edició, ha portat per nom "Donem la volta al castell". La caminada es va iniciar a la sortida de l'estació "Roquetes" de la L3 de metro, entre els carrers de Nou Barris i Vidal i Guasch, on es van arribar a congregar una trentena de persones, majoritàriament joves i amb ganes de tastar una nova experiència com és caminar de nit per la muntanya. Per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, van participar en qualitat de guies els nostres companys i col·laboradors Arnaldo Gil i Jesús Aguilar, els quals es van encarregar de fer les corresponents explicacions i de dissenyar l'itinerari, el qual es va iniciar a les 20:30h. i va finalitzar sobre la 1:00h. de la matinada.
Entre d'altres coses, es van explicar llocs d'interès com l'Ateneu Popular de 9 Barris (remarcat que es tracta d'un patrimoni intangible), la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova (recentment rehabilitada), el Pont dels 3 Ulls (en procés de desenterrament), els aqüeductes i el barri de Torre Baró, el castell de Torre Baró (rehabilitat i obert com a mirador des del passat 11 de novembre del 2014), el barri de la Ciutat Meridiana, la Font Muguera, la Font de Santa Eulàlia, la Font Vella de Canyelles i la carretera Alta de les Roquetes. L'itinerari va finalitzar a la Via Favència, davant de l'estació "Canyelles" de la L3 de metro.
A mode de curiositat, mereix destacar que en un moment del recorregut, l'Arnaldo Gil va treure el seu ordinador portàtil i va aprofitar l'ocasió per a passar un PowerPoint amb imatges de Collserola a plena nit i en plena muntanya, cosa que va fer molta gràcia al públic assistent. D'altra banda, i com ja havia passat altres vegades, a la Font de Santa Eulàlia es va poder tornar a veure novament la granota Eulàlia, doncs no sempre resulta fàcil de trobar-se fauna pel bosc durant les hores de foscor. Aquesta va ser la nota simpàtica i singular de la passejada.
Per sort, el bon temps va acompanyar i es van poder gaudir de les magnífiques vistes cap a Barcelona i cap a les comarques vallesanes.
La present marxa nocturna ha estat efectuada per aquella part de Collserola pertanyent al districte de Nou Barris per diverses raons, essent les més importants el fet de voler donar a conèixer un sector de la muntanya que resulta tant desconegut per a molta gent, mostrar la riquesa patrimonial que hi conté i la importància de conservar un espai natural de tals característiques com un pulmó verd i, per tant, com una inversió de futur tant per al present com també per a les noves generacions.
↧
LA FOTO DE LA SETMANA. L'entrevista a Ginés Cuesta Ortiz al diari "El Periódico"
El passat dilluns dia 6 a la contraportada del diari "El Periódico de Catalunya" va sortir publicada l'entrevista que la periodista Olga Merino va fer al nostre company i col·laborador Ginés Cuesta Ortiz, dins de la secció "Gente corriente".
Tal com us havíem promès, ens complau publicar l'entrevista tant al blog com al nostre grup de Facebook. La podeu llegir clicant AQUÍ.
↧