EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

February 16, 2015, 4:24 am

≫ Next: EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

≪ Previous: EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

Terra de rieres

En el sí de la serra de Collserola naixien gran quantitat de brolladors, fonts i rieres i pel seu interior discorrien mines d'aigua que abastien els camps i sembrats de les masies. Gran part de les finques que ocupaven aquestes van ser adquirides per la necessitat d'aigua que es preveia que requeriria l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per al futur Manicomi que s’havia de construir a finals del segle XIX. De les fonts brollava aigua de gran qualitat. Així, la font de Canyelles era la que més en tenia de tot Barcelona.

Els torrents que en època de pluges s’omplien confluïen a les rieres i configuraven un sistema hidrogràfic que cobria el territori de l’antiga vila de Sant Andreu de Palomar tal i com ens descriu Mossèn Clapés. Així, eren noms força usuals els dels corrents que baixaven de la serra d’oest a est i que, començant pel nord eren, entre d’altres, els torrents de Tapioles, el de Can Campanyà, Can Tissó, Can Dragó, de Can Piqué, la riera de Sant Andreu, el torrent d’Estadella i la riera d’Horta (que era la més gran de Barcelona), entre d’altres.

L’edificació massiva que es va produir a partir del anys cinquanta del segle passat va fer que es cobrissin les lleres i es contaminessin fonts i mines, encara que en èpoques de pluja les aigües reclamaven allò que era seu i negaven el territori. Posteriorment, els camins d'aigua s’incorporaren a la xarxa de clavegueram quan aquesta va arribar a tots els barris, evitant així els riscos d’inundacions. Tot i així, els noms d’aquests cursos d’aigua s’han conservat en el nomenclàtor de Nou Barris i Sant Andreu i sobre el plànol es pot resseguir el seu recorregut fins a la desembocadura. Fins i tot, l'esmentada riera d’Horta dóna nom a un carrer que, en el seu tram i fins l'avinguda Meridiana fa de frontera entre els districtes de Nou Barris i Sant Andreu.

Per cert, aquest important corrent d’aigua, on desembocava?

a) Al rec Comtal

b) Al riu Besòs

c) A la mar Mediterrània

d) Al riu Llobregat

La resposta a la pregunta de la setmana passada era la:

c) Secció Esportiva Santa Eulàlia.

La Neus (qui si no?) ho sabia. I els altres veïns de Porta i de Santa Eulàlia de Vilapicina, què?

↧

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

February 22, 2015, 1:48 pm

≫ Next: MARÇ. Dia de les Associacions de Veïns al parc de la Guineueta

≪ Previous: EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

Guerra aèria

Aquest Joc el volem dedicar al Josep Martin i a l'Agus Giralt amb els qui tant hem compartit a l’Espai Via Favència.

La nit del 24 al 25 d’octubre del 1937, mentre sobrevolaven el riu Besòs i la falda de Collserola un atac feixista italià va ser contestat per l’aviació republicana, ràpidament alertada i enlairada de l'aeròdrom de Sabadell. L’esquadreta de caces, comandada pel pilot Rodrigo Mateo, es va encarregar del contraatac. En Rodrigo va tornar a tenir èxit en la seva missió, dons el juliol del mateix any ja s’havia convertit en el primer pilot en abatre un avió en un vol nocturn. En aquesta ocasió, la metralladora del seu Polikarpov I-15 (“xato”) va fer blanc en un bombarder Savoia-Marchetti SM81, un trimotor italià de bombardeig nocturn que es coneixia com el ratpenat. L’avió es va estavellar a prop de la Font Muguera, en un espai al peu del Turó de Can Cuiàs. Els seus cinc tripulants van morir carbonitzats.

Però en Rodrigo Mateo, malgrat el seu nom, no era espanyol. Qui era en realitat aquest as de l’aviació i quina nacionalitat tenia?(Aquesta setmana us ho posem fàcil: almenys els 200 socis (si heu llegit el darrer número de la revista de l’Arxiu), ho sabran, dons un magnífic article de l'historiador i company Agus Giralt ens explica, fil per randa, què va passar als cels de Nou Barris aquella nit d’octubre del 1937).

a) Antoine de Saint-Exupéry (francès)

b) Douglas Bader (anglès)

c) Charles Lindbergh (nord-americà)

d) Anatoly Serov (rus)

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada, era la:

c) La riera d’Horta desembocava a la mar Mediterrània, al costat del Camp de la Bota. Adjuntem un fragment d‘un plànol del 1935 per confirmar-ho. Enhorabona als encertants.

↧

MARÇ. Dia de les Associacions de Veïns al parc de la Guineueta

March 2, 2015, 1:13 am

≫ Next: EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

≪ Previous: EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

El diumenge 7 de març del 1982 es va celebrar al parc de la Guineueta l'anomenat "Dia de les Associacions de Veïns". Un autobús informatiu decorat per fora i habilitat per dins especialment per aquest esdeveniment recorria els carrers de Barcelona per estimular a la societat barcelonina a formar part de les associacions veïnals dels seus barris, alhora donant a conèixer el seu funcionament i els avantatges de formar-hio part. A més, un altre objectiu era coordinar l'activitat de les associacions, iniciar campanyes conjuntes, realitzar activitats culturals i participatives conjuntes i promoure la solidaritat entre entitats. Aquest esdeveniment va coincidir amb el 10è aniversari de la fundació de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

↧

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

March 2, 2015, 6:41 am

≫ Next: EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

≪ Previous: MARÇ. Dia de les Associacions de Veïns al parc de la Guineueta

La premsa de vi

Al pla hi havia camps de vinyes (d’aquí que el carrer del Vinyar es digui així) i algunes masies separades entre sí com Can Borrás, Can Tissó i el Mas Duran, que han donat nom als carrers dels barris del districte.

Les masies han desaparegut gairebé totes, encara que unes poques s’han preservat per recordar el passat agrícola de Nou Barris i així poden gaudir d'una nova vida. Fins i tot, en una d'elles s’hi va trobar una premsa de vi que s’ha pogut restaurar i ara s'exposa a l’exterior de l'edifici.

De quina masia parlem?

a) Torre Llobeta

b) Can Verdaguer

c) Ca n'Amell xic

d) Can Basté

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:

d) Anatoly Serov (rus). Almenys dues persones s’han llegit l’article de la revista.

↧

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

March 9, 2015, 2:39 am

≫ Next: EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

≪ Previous: EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

Un capgròs migrat

Un indret de Barcelona tenia una colla de gegants, gegantons i capgrossos que feia anys que estaven en dessús i tancats en un magatzem des dels anys 1988-89. Una nova colla gegantera es va estimar més restaurar-los que fer-los de nou. Un artesà de Terrassa (taller “El drac petit”, Jordi Grau, els Gegants del Tricentenari, Nou Barris, us sona?) es va encarregar de la feina i els va recuperar de dalt a baix.

Trobem curiós que una de les “capgrosses” és el nostre castell de Torre Baró tal i com s’aprecia a la imatge. De quin indret de Barcelona és la colla gegantera que ha fet restaurar aquest imaginari? (aquest cop, després de dues setmanes sense mèrit, és per nota. Gràcies Agus).

a) Sants

b) El Clot

c) Els Gegants del Pi

d) El Poble Espanyol

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:

b) Can Verdaguer.

↧

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

March 16, 2015, 1:14 am

≫ Next: L'Arxiu fa presència en la inauguració de la Casa de l'Aigua

≪ Previous: EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

La plaga

Al segle XIX, la vinya era molt important a Catalunya. Quan es va conèixer l'existència de la plaga, es van dur a terme diferents mesures de seguretat. Totes les vinyes que resultaven infectades es cremaven per evitar que s'estengués. Tanmateix, cap a finals del segle XIX i a inicis del XX, va arribar finalment la temuda plaga, que va fer desaparèixer gran part de les vinyes catalanes. Com a conseqüència, si els agricultors no van tornar a plantar les vinyes, empeltades ara amb espècies de vinya americanes, l'agricultura s'orientà cap a d'altres conreus com, per exemple, els ametllers, els avellaners o els cereals, cultius autòctons que ara es volen recrear a les feixes de la Trinitat Nova a peus del redescobert Pont dels Tres Ulls.

Al nostre territori la vinya es conreava tant al pla com als vessants dels turons i va subsistir fins a mitjans del segle XX, on va desaparèixer definitivament arrabassada, aquest cop no pas pel temut insecte, sinó per la desenfrenada cursa constructora.

Quin era el nom d’aquest temut insecte?

a) Drosophila

b) Fil·loxera

c) Fannia canicularis

d) Mosca vironera

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:

d) El Poble Espanyol. La colla gegantera compta amb deu capgrossos que representen els deu districtes de Barcelona. Nou Barris és el castell de Torre Baró. La noticia va ser difosa per TV3 i BTV en els seus informatius ara fa un parell de setmanes.

↧

L'Arxiu fa presència en la inauguració de la Casa de l'Aigua

March 24, 2015, 3:11 am

≫ Next: L'Arxiu fa presència a la inauguració dels nous jardins de Can Xiringoi i al bateig de la nova plaça de Can Sitjar

≪ Previous: EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

El passat dissabte 21 de març va tenir lloc al barri de La Trinitat Nova la inauguració oficial del conjunt històric de la Casa de l'Aigua. Després d'haver romàs durant 25 anys sense funcionar i haver patit una greu degradació amb motiu del seu abandonament, gràcies a les lluites veïnals i, és clar, de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, la recuperació d'aquest patrimoni ja és una realitat. És d'esperar que l'indret, a més d'esdevenir un centre d'interpretació de l'aigua amb caràcter museístic i pedagògic, passi a ser sobretot un destacat espai de referència d'activitats culturals.

Després d'un any d'obres de rehabilitació i una inversió de 3,9 milions d'euros, l'espai esdevindrà un centre d'educació ambiental. Els dos edificis s'han unit mitjançant un passadís de vidre i s'ha cobert la piscina de cloració d'aigua per a guanyar a l'interior més espais per a desenvolupar-hi activitats. Pel que fa als soterranis, s'ha recuperat el sistema de dipòsit i canalització d'aigua i s'ha rehabilitat el túnel que connecta amb els dipòsits situats a l'altra banda de l'avinguda Meridiana, és a dir, a La Trinitat Vella. per tal que a curt termini tot plegat es pugui visitar. Els jardins exteriors s'han condicionat tant per facilitar l'accés al recinte com per a què el veïnat del barri pugui realitzar activitats i celebracions a l'aire lliure, mentre no s'hi construeix el futur casal de barri. Aquest s'ubicarà tot just al davant de la Casa de l'Aigua, tindrà 928 metres quadrats de superfície i disposarà d'una sala polivalent, espais per fer reunions i tallers i una cafeteria. El pressupost s'estima al voltant d’1,5 milions d’euros.

En aquests moments s'estan recuperant els antics horts urbans de la gent gran, si bé tindran una nova ubicació a cavall entre el recinte de la Casa de l'Aigua i l'avinguda Meridiana. Resta pendent la rehabilitació de la sala hipòstila, antics dipòsits d'emmagatzematge d'aigua per a convertir-ho en una sala d'actes. Una altra gran obra pendent i que es troba en procés d'execució és el desenterrament de l'antic Pont dels Tres Ulls, un element patrimonial que es donava per perdut i que, afortunadament, es recuperarà i es rehabilitarà.

A partir de les 10:30h. del matí es va procedir a fer portes obertes per a donar a conèixer públicament les instal·lacions. L'acte inaugural va estar presidit per l'alcalde de Barcelona, Xavier Trías, la regidora del districte de Nou Barris, Irma Rognoni, que van estar acompanyats per altres representants municipals com l'arquitecte municipal Vicente Guallart i el portaveu i conseller de Promoció Econòmica i Cultura del districte de Nou Barris, Santi Borrull, així com d'associacions veïnals i culturals de La Trinitat Nova i altres barris. Per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, van assistir els nostres companys i col·laboradors Jesús Aguilar, Josep Maria Babí i Jordi Sànchez.

Fotos: Jesús Aguilar Laso

↧

L'Arxiu fa presència a la inauguració dels nous jardins de Can Xiringoi i al bateig de la nova plaça de Can Sitjar

March 24, 2015, 4:40 am

≫ Next: ABRIL. Inauguracions oficial i popular del metro al cor de Nou Barris

≪ Previous: L'Arxiu fa presència en la inauguració de la Casa de l'Aigua

El passat dissabte 21 de març va tenir lloc l'acte d'inauguració dels nous jardins de Can Xiringoi, situats en l'illa de les antigues cotxeres de Borbó, concretament entre la plaça de Carmen Laforet, l’avinguda de Borbó i els carrers de Costa i Cuxart i Felip II. Les obres d'urbanització han suposat la recuperació per a la ciutadania d'aquest gran espai de lleure, alhora que esdevé una important zona verda que inclou arbrat, xarxa de reg i de drenatge d'aigua i nou mobiliari urbà. En total, són més d’11.660 metres quadrats de superfície, dels quals 7.096 són jardins definitius mentre que els 4.567 restants són jardins provisionals que en un futur donaran pas al nou edifici del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, projecte aturat a l'espera de disposar de pressupost per a fer-lo realitat i completar així el conjunt anomenat Espai Cotxeres Borbó. La inversió d'ambdues actuacions ha estat al voltant dels 3,5 milions d’euros.

A la cantonada del carrer de Costa i Cuxart amb l'avinguda de Borbó s'ha instal·lat un monòlit de ferro on assenyala que allò són els Jardins de Can Xiringoi. Inclou un dibuix de la masia i una breu explicació històrica on diu literalment: "En aquests terrenys estava ubicada la masia Can Xiringoi, on tretze generacions de la família Armengol hi van viure entre els anys 1679 i 1971. L’estructura de la masia respon al model de masia tradicional catalana. L’any 1901, es van inaugurar les cotxeres dels tramvies, que ocuparen una part dels terrenys de la masia. El 19 de març de 1971, va entrar el darrer tramvia que va circular pels carrers de Barcelona. Poc després, les cotxeres van passar a allotjar autobusos fins al 15 de desembre de 2003. Aquest espai, conegut popularment com a “Cotxeres Borbó”, va començar la seva transformació a partir de l’any 2004. El 22 de març de 2014, amb l’acte simbòlic de l’enderroc del darrer tram del mur, es va finalitzar la recuperació de l’espai per al barri amb la creació d’aquests jardins".

D'altra banda, l'espai comprès entre els carrers de la Jota, Desfar i Felip II ha estat batejat com a Plaça de Can Sitjar, també amb un monòlit de ferro, iniciativa que té el noble propòsit de recuperar la memòria històrica dels barris. En aquest cas, també s'inclou un dibuix de la masia i una explicació on diu literalment: "Can Sitjar va ser la casa senyorial més gran de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Situada en el camí antic de Sant Iscle, actualment avinguda de Borbó. Fins al segle XX, la propietat va estar en mans dels marquesos de Castellbell i posteriorment va ser adquirida per la família Pujadas, masovers de la casa des del segle XVIII. El baró de Maldà l’anomenà el Col·legi de la Bona Vida en la seva obra Calaix de Sastre (1769-1819). Fou el centre de moltes festes de la noblesa, celebracions i jornades culturals. També coneguda com la casa dels set balcons, tots ells ubicats a la façana principal. El nom d’aquest antic palau també el podem trobar escrit com a Can Castellbell o Can Sitjà. A la dècada del 1920, part de la finca va ser adquirida per la societat cooperativa de carregadors i descarregadors de cotó per construir habitatges, conformant el passatge de l’Esperança catalogat com a patrimoni arquitectònic".

L'acte va estar presidit per l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, la regidora del districte de Nou Barris, Irma Rognoni, i va tenir la presència de l'arquitecte municipal Vicente Guallart. Per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, van assistir els nostres companys i col·laboradors Josep Maria Babí i Jordi Sànchez.

Fotos: Ajuntament de Barcelona, Vicente Guallart.

↧

ABRIL. Inauguracions oficial i popular del metro al cor de Nou Barris

April 1, 2015, 3:28 am

≫ Next: L'Arxiu participa al "Congrés d'Història Local: l'Estat de la Qüestió"

≪ Previous: L'Arxiu fa presència a la inauguració dels nous jardins de Can Xiringoi i al bateig de la nova plaça de Can Sitjar

El dilluns 19 abril del 1982 es va inaugurar el tram "Guinardó-Roquetes" de lA L4 de metro amb tres noves estacions: "Maragall" (que establia correspondència amb lA L5), "Llucmajor" i "Roquetes" (actual "Via Júlia"). L'acte inaugural va anar a càrrec del president de la Generalitat, Jordi Pujol, acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Josep Maria Cullell, la presidenta de TMB, Mercè Sala i l'alcalde de Barcelona, Narcís Serra. L'esdeveniment, que es va convertir en el primer tram de metro inaugurat per la Generalitat, es va iniciar a primera hora del matí a l'estació "Roquetes", on es va procedir a la tradicional tall de cinta. Després, a l'andana ascendent esperava un comboi reservat especialment per a la comitiva, la qual va viatjar i va visitar detalladament cadascuna de les tres noves estacions. El nou tram permetia que fins a 70.000 habitants dels barris de la perifèria es poguessin desplaçar el centre de Barcelona en un temps de deu o quinze minuts.

El dissabte dia 24 següent a la inauguració oficial del nou tram de la L4, a les 18:00h, es va celebrar una festa popular convocada per les associacions veïnals de Prosperitat, Roquetes, Trinitat Nova i Verdum, i l’Ateneu Popular de Nou Barris. L’anunci es va fer públic mitjançant el repartiment de 15.000 fulletons informatius. A la festa van assistir unes 2.000 persones congregades al final de la Via Júlia, davant de l’accés de l’estació “Roquetes”. Es va fer una inauguració simbòlica del nou tram de metro, destapant una ampolla de cava. Posteriorment va haver música, coets, llançament de globus i l’actuació dels pallassos “Hermanos Toto”. Una representant de les associacions veïnals va fer un discurs d’alegria per l’arribada del metro, però també va criticar l’acabat dels accessos les obres del metro, l’augment de les tarifes dels transports, la manca d’una estació o d’una sortida d’emergència a la plaça del Virrei Amat, i sobre els rumors de la possible supressió de la línia 50 d’autobús.

↧

L'Arxiu participa al "Congrés d'Història Local: l'Estat de la Qüestió"

April 1, 2015, 3:55 am

≫ Next: La periodista Olga Merino visita l'Arxiu

≪ Previous: ABRIL. Inauguracions oficial i popular del metro al cor de Nou Barris

Del 20 al 22 del passat mes de març es va celebrar al Centre Cultural Can Fabra el "Congrés d'Història Local: l'Estat de la Qüestió", organitzat pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner, la CCEPC, Tot Història Associació Cultural, Taller d'Història de Gràcia i Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa. L’objectiu d’aquest Congrés, emmarcat en l’Any Clapés, ha estat l'intent de fer una reflexió sobre la situació actual de la història local. En aquest certamen hi va participar la nostra companya i col·laboradora Neus González Monfort en qualitat de moderadora en les ponències de l'àmbit 2 "Història local: vocació i/o professió?" celebrat el dissabte 21 a les 12:30h. Al mateix dia, a les 17:00h. en l'àmbit 2 "Eines per a la difusió de la recerca local avui" va participar el nostre company i col·laborador Ricard Fernández Valentí el qual va exposar la seva ponència "Recerca documental i difusió de la història local a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris".

Com a assistents en l'acte van venir el president de la nostra entitat Arnaldo Gil, la nostra secretària Marta Grau i el nostre company i soci col·laborador Miquel A. Romàn. L'acte el va tancar el també soci de l'Arxiu, professor i historiador Manel Martín Pascual, que ja havia intervingut en una ponència anterior del Congrés.

Creiem que l'experiencia ha resultat satisfactòria i enriquidora, i alhora s'ha demostrat el potencial de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris com a centre de documentació i com a centre de recerca d'història local. Participar en aquests tipus d'iniciatives ens ajuden a créixer i a convertir-nos més que mai en un referent a considerar. Aprofitem l'ocasió per donar les gràcies de tot cor a en Pau Vinyes i Roig per haver comptat amb la nostra col·laboració i participació en aquest magnífic Congrés.

↧

La periodista Olga Merino visita l'Arxiu

April 1, 2015, 1:19 pm

≫ Next: Darreres activitats del mes de març

≪ Previous: L'Arxiu participa al "Congrés d'Història Local: l'Estat de la Qüestió"

El passat dimarts 24 de març ens va complaure amb una visita a l'Arxiu l'Olga Merino. Periodista del diari "El Periódico", exerceix la seva professió des del 1985 i entre els anys 1992 i 1998 va ser corresponsal a Moscou per a l'esmentat diari, del qual actualment és columnista. Des de l'any 2008 és professora de l'Escola d’Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. És autora de tres publicacions: Cenizas rojas (Ediciones B, 1999), Espuelas de papel (Alfaguara, 2004) i Perros que ladran en el sótano (Alfaguara, 2012). El 2005 va ser guardonada amb el Premio NH/Vargas Llosa de Relatos pel conte Las normas son las normas.

Els nostres companys i col·laboradors Josep Maria Babí, Jordi Sànchez Ruiz i Ricard Fernández Valentí es van encarregar d'atendre les seves peticions i de donar-li a conèixer el funcionament de la nostra entitat.

De la seva visita en va sortir força satisfeta. Ens va comunicar personalment que havia estat un plaer per a ella el fet d'haver-nos conegut, i va expressar la seva personal admiració per la tasca voluntària que fem i per la generositat amb què compartim els nostres coneixements. Va concloure que, al marxar de la nostra entitat, va sortir amb el cap farcit d’idees.

Igualment, nosaltres li volem agrair de tot cor la seva visita i fer-li saber que restem a la seva disposició per a tot allò que vulgui.

↧

Darreres activitats del mes de març

April 2, 2015, 1:46 am

≫ Next: El castell de Torre Baró. Història i recuperació (III). L'Arxiu entra en acció

≪ Previous: La periodista Olga Merino visita l'Arxiu

Durant la darrera setmana del mes de març es van desenvolupar dues activitats amb un notable índex de participació. D'una banda, i continuant amb l'Any del Mental, el dijous 26 a les 19:00h. es van celebrar al vestíbul de l'Espai Via Favència unes noves Històries de Cafè sota el títol La psiquiatria comunitària des de l'hospital psiquiàtric. En aquesta xerrada van fer unes magnífiques aportacions un grup de persones convidades a l'esdeveniment i que tenien en comú el fet d'haver treballat a l'Institut Mental de la Santa Creu. Del resultat caldria destacar el caràcter inèdit dels seus testimonis, els quals ara restaran recollits en el fons documental de la nostra entitat. Això ha estat possible gràcies a què l'acte ha estat enregistrat. El gran valor de les fonts orals resideix en el fet de relatar-se uns fets històrics que no han estat mai escrits a cap llibre ni a cap expedient i que cadascú conserva com un patrimoni únic i irrepetible. Posteriorment, el públic assistent va procedir a fer comentaris i a preguntar als principals protagonistes de la tertúlia, la qual va estar dirigida i coordinada per la nostra companya i col·laboradora Mercedes Hidalgo, també antiga treballadora del Mental. Finalment, l'acte va acabar amb un aperitiu i un refrigeri cortesia de l'Arxiu.

D'altra banda, el diumenge 29 es va fer una nova Ruta per Collserola, que portava per títol De la font de la Llet a la font de la Cabra. L'itinerari, que es va iniciar a les 9:00h. a la sortida muntanya de l'estació "Montbau" de la L3 de metro, va tenir com a recorregut el barri de Montbau, la pedrera de Montbau, la font de la Cabra, la font de la Llet, Can Carlets, l'ermita de Sant Cebrià, la font de la Serp, la font de la Meca, la font de Can Llong, el Palau de les Heures i la font de Can Barret. La direcció de la ruta va anar a càrrec dels nostres companys i col·laboradors Jesús Aguilar (dissenyador de l'itinerari) i Arnaldo Gil (president de l'entitat i encarregat de fer les explicacions).
D'aquesta ruta es va destacar el fet que una part d'ella es feia sobre terrenys urbanitzats, fet que demostrava com alguns barris han estat erigits al damunt de Collserola, tal i com passa també en una part important dels barris del districte de Nou Barris. L'objectiu principal d'aquesta passejada va ser d'observar els límits naturals de la serra a la banda de Barcelona i la seva interrelació amb la ciutat.

I tot aprofitant que ja som al mes d'abril, aprofitem l'ocasió per avançar-vos que el proper dijous 9 d’abril a les 19:00h. a la seu de la nostra entitat farem la presentació de l’exposició Dones de Nou Barris i a continuació unes Històries de Cafè que també portaràn el títol de Dones de Nou Barris. No us ho perdeu!!!

↧

El castell de Torre Baró. Història i recuperació (III). L'Arxiu entra en acció

April 5, 2015, 11:25 am

≫ Next: Aquest dijous dia 9 exposició i "Històries de Cafè" sobre DONES DE NOU BARRIS

≪ Previous: Darreres activitats del mes de març

Reprenent la sèrie d'articles dedicats a la història del castell de Torre Baró, el capítol II publicat el passat 12 de gener d'enguany acabava amb la fundació del Centre d'Estudis Populars de les Roquetes el 1983, una referència no pas casual i que no respon a un caprici personal sinó tot el contrari. Des de la seva constitució, inicià una llarga campanya per a la recuperació d'aquesta icona de Nou Barris i que ha durat fins a l'actualitat. A més, el logotip sempre ha estat el mateix castell, per bé que ha evolucionat a diferents dissenys amb el pas dels anys. Igualment cal tenir en compte que algunes de les persones que participaren en la fundació de l'Asociación de Vecinos de 9 Barrios el 1970, que ocuparen la planta asfàltica per a demanar l'Ateneu Popular el 1977, i que col·laboraren en l'Acampada Urbana a Collserola del 1983, acabaren essent fundadores i/o sòcies de l'Arxiu, d'aquí el lligam amb el castell fins i tot abans de fundar-se l'entitat.

Des d'un principi, una de les línies d'acció era la defensa del patrimoni històric de Nou Barris, en tant que la conservació d’aquells elements dels barris, arquitectònics o no, havien de contribuir a recuperar les arrels alhora que esdevenien signes d’identitat. Entre les diferents propostes d'intervenció de cara a catalogar, rehabilitar i donar un ús social i cultural a les edificacions històriques dignes de ser conservades, la petició concreta de protegir el castell de Torre Baró va ser la més important i prioritària.

El 18 de gener del 1984 va entrar en vigor la nova divisió administrativa municipal, amb la creació del Districte 8 o de Nou Barris, que tingué com a primer conseller de districte a Juan José Ferreiro. Durant el mes de juny següent, amb motiu de la Festa Major del Barri de Les Roquetes el veïnat va escollir els voltants del castell per a fer una cantada d'havaneres i repartir als assistents un rom cremat. Poc després, entre el divendres 13 i el diumenge 15 de juliol següent es va celebrar la II Acampada Urbana a Torre Baró. Similar a la primera realitzada el 1983, va tenir la participació de l'Arxiu com a entitat. Segons explicaven, la idea no era altra que la de defensar la serra de Collserola en general i aquell àmbit que limitava amb el districte de Nou Barris en particular, a més de fer conèixer tant a les administracions com al públic en general quina era la situació actual d'aquell moment. L'acampada es va fer al peu del castell amb tendes de campanya i es realitzaren activitats diverses i obertes a tothom com cinema, audiovisuals, itineraris i xerrades. Durant les nits, un grup va enllumenar el castell per a què fos visible des de molts punts de la ciutat i més enllà, doncs això va ser també una manera de reivindicar la seva recuperació per a usos socials i culturals.

El novembre del mateix 1984 l'Arxiu va elaborar un dossier per a tramitar la inclusió del castell en el catàleg de monuments artístics. El 1985 va organitzar a l'Escola d'Adults Freire una exposició sobre el castell per tal de donar a conèixer la seva història i proposar la seva catalogació. Era l'època en què l'entitat tenia la seva seu en l'esmentat centre educatiu, la qual cosa va facilitar molt la possibilitat de disposar d'espais per dur a terme activitats d'aquesta mena. El 26 d'abril del mateix any va organitzar a la mateixa escola una xerrada-col·loqui titulada "La Torre Baró com a emblema de barri i recuperació del castell i el seu entorn". Mai no s'havia donat tanta importància al castell, alhora que per primera vegada es mostrava públicament informació històrica i fotogràfica inèdita. Tot plegat va provocar un notable increment de persones interessades i sensibilitzades a recuperar la icona de Nou Barris, motiu pel qual l'Arxiu va elaborar una sèrie de fulletons repartits pertot el districte on es convidava a qualsevol persona que escrivís quina proposta tenia d'ús del castell en cas que es rehabilités. Per això es va comptar amb la col·laboració de les associacions i entitats veïnals i culturals de cara a distribuir les butlletes i fer-les arribar al veïnat. El balanç de la campanya va ser de gran èxit i una resposta molt positiva de la gent.

El març del 1986 la desapareguda Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) va presentar i aprovar un projecte de rehabilitació del castell de Torre Baró a càrrec dels arquitectes J. Bosch, J. Tarrús i S. Vives. En aquest es proposava la restauració de les façanes de l'edifici i la reconstrucció de les plantes interiors, per bé que no plantejava possibles usos tal i com pretenia l'Arxiu.

El 1987 la nostra entitat va participar en el concurs de l'Ajuntament de Barcelona anomenat "Faci Vostè d'alcalde" que servia per a finançar iniciatives ciutadanes, presentant el "Projecte d'una Escola de la Natura al Castell". L'objectiu era doble: la recuperació de l'edifici del castell de Torre Baró i la creació d'una Escola de la Natura. Tot plegat s'inscrivia en el marc de la recuperació de la serra de Collserola com a parc públic, preservant les seves condicions naturals i apropant-la a la ciutadania. Es denunciava que la pressió urbanística fruit de l'especulació havia arribat als voltants del castell i, per tant, la recuperació d'aquest era un primer pas de cara a rehabilitar la muntanya, reparant així l'error històric d'haver fet una ciutat com Barcelona que vivia d'esquena a la serra. La dignificació del castell, els voltants del qual sempre havien estat emprats com a zona d'esbarjo i de contacte amb la natura constaria de tres fases: la seva inclusió en el Catàleg d'Edificis Artístics i Històrics, l'arranjament dels voltants i la remodelació arquitectònica de l'edifici. L'Escola de la Natura pretenia trencar amb la dicotomia ciutat-camp, oferir uns materials de treball i divulgació, ésser una eficaç eina cultural i esdevenir un servei públic a l'abast de les escoles, entitats i públic en general. Entre les diverses activitats, el projecte preveia audiovisuals, itineraris, visites concertades, xerrades, seminaris, una estació meteorològica, observació telescòpica dels estels i servei públic de consulta. Pel que feia a les àrees de treball, es van definir un total de 10 apartats: clima i meteorologia, geologia, hidrografia, botànica, zoologia, història, agricultura i hàbitat rural, ecologia, astronomia i excursionisme i esports. Per a fer efectiu l'ús del castell per acollir aquest equipament, es proposava de recuperar les plantes interiors desaparegudes per albergar una sala de projeccions, una recepció i punt d'informació, una biblioteca-arxiu, un magatzem, una sala de treball i recerca, serveis (lavabo-wc) i la instal·lació al terrat d'un telescopi i d'una estació meteorològica.

Malgrat que aquest treball no va guanyar el concurs, la proposta tingué igualment una destacada repercussió així com l'aval de diverses associacions i entitats veïnals i culturals de Nou Barris.

En el transcurs de les seves reivindicacions, el 1989 el Centre d’Estudis Populars de les Roquetes va canviar la seva denominació per l'actual d’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, que incloïa els termes “històric” perquè s’havia forjat una extensa base històrica com per donar servei als barris, i "Nou Barris" pel fet d’haver aconseguit un projecte de treball com era acaparar tot el districte.

Finalment, a finals del 1988 el Patronat Metropolità del Parc de Collserola va iniciar les obres de rehabilitació del castell i de la construcció del nou mirador, situat al costat del restaurant "El Cordero". Tot plegat tingué un pressupost de 126 milions de pessetes. Les actuacions pròpiament al castell de Torre Baró van consistir en rehabilitar les façanes (tot reposant les pedres arrencades de les parets) i en la reconstrucció dels merlets (aquesta vegada amb totxana per garantir la seva seguretat). La torre adossada al cos general es va haver de reforçar amb formigó per a evitar el seu despreniment del conjunt de l'edifici donat el seu delicat estat de conservació. L'ull de bou situat a sobre l'entrada d'arc de mig punt va ser eliminat. Per a evitar l'accés del públic a l'interior del castell, algunes de les finestres, especialment les de la primera planta, es van tapar parcialment amb totxana i als accessos principals de la planta baixa s'hi van instal·lar unes portes metàl·liques.

A l'interior es van recuperar parcialment les antigues plantes, per bé que ara es van fer amb formigó armat, material modern que alhora ajudaria a reforçar i a assegurar les antigues façanes del castell. La planta primera es va cobrir completament, mentre que la segona i tercera van ser fetes amb un buit central o galeria. L'accés a cadascuna d'elles es faria per mitjà d'una escala metàl·lica de cargol situada a la torre adossada. A la planta baixa es va enderrocar una antiga paret per a construir un accés mitjançant una escala de pedra a la planta semisoterrani existent degut al desnivell del terreny, que constaria d'un magatzem i uns petits serveis. Als voltants del castell es va construir una placeta que alhora feia de mirador de Barcelona. Més avall, es va construir el nou mirador que, a partir del desnivell natural del terreny, constava de dos nivells: l'inferior, amb una plaça dura i una font que mai no va funcionar; i el superior, amb un balcó amb vistes a Barcelona. En un extrem hi havia una glorieta i unes escales d'accés al camí que portava al barri de Les Roquetes.

Acabades les obres, el 18 de juny del 1989 l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va procedir a fer la inauguració oficial de la rehabilitació del castell de Torre Baró i del nou mirador. L'acte va esdevenir una festa popular en la qual van prendre part diversos centenars de persones. També hi van assistir el conseller del districte de Nou Barris, Juanjo Ferreiro, i el president de l'Associació de Veïns de Torre Baró, Manuel Vital. El castell havia estat rehabilitat i això garantia la seva conservació, per bé que restaria tancat al públic com si d'un monument o escultura gegant es tractés. Encara havia molta lluita per fer.

↧

Aquest dijous dia 9 exposició i "Històries de Cafè" sobre DONES DE NOU BARRIS

April 8, 2015, 5:03 am

≫ Next: Fins sempre, Jordi

≪ Previous: El castell de Torre Baró. Història i recuperació (III). L'Arxiu entra en acció

Aquest proper dijous dia 9 d’abril a les 19h. no us perdeu els actes dedicats a les DONES DE NOU BARRIS a la seu de l'Arxiu, concretament al vestíbul de l'Espai Via Favència (Via Favència, 288A).

D'una banda, farem unes "Històries de Cafè" on diferents personatges femenins de la història de Nou Barris faran les seves singulars, originals i inèdites aportacions del seu testimoni i que nosaltres recollirem per sempre al nostre fons documental. Tothom qui ho desitgi pot participar i dir la seva.

D'una altra, inaugurarem una magnífica exposició que porta per nom “Dones de Barcelona. Itineraris històrics”, produïda per la Regidoria de la Dona i Drets Civils i que recull la tasca realitzada en els deu llibres de dones dels diferents districtes. Aquesta exposició romandrà visitable al públic del 9 al 30 d’abril i es podrà visitar tots els dimarts i dijous de 18h. a 20h.

L’acte serà conduït pel nostre company i president de l'entitat, Arnaldo Gil, i per la nostra companya i una de les fundadores de l'Arxiu, Maria Lluïsa Serralta. En ambdós actes també hi serà present la historiadora i curadora de l’exposició, Isabel Segura Soriano, autora del llibre "Dones de Nou Barris".

↧

Fins sempre, Jordi

April 12, 2015, 8:29 am

≫ Next: L'Arxiu amb les DONES DE NOU BARRIS

≪ Previous: Aquest dijous dia 9 exposició i "Històries de Cafè" sobre DONES DE NOU BARRIS

L'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris vol expressar el seu dolor per la irreparable pèrdua del nostre amic, company i col·laborador Jordi Vilalta Fernández, alhora que transmetem el condol a la seva família en aquests moments tant difícils.
El seu pas per l'entitat ha deixat una petjada inesborrable que mai no l'oblidarem. La seva bona feina ha contribuït a donar un gran pas endavant facilitant la tasca voluntària dels qui venim assíduament a col·laborar. Gràcies als seus coneixements informàtics, ara gaudim d'una eficient base de dades que nosaltres hauríem estat incapaços de fer-la tal i com ell la va dissenyar. El resultat ha estat la informatització de tot el fons documental, una assignatura pendent durant molts anys i que ha fet la nostra vida a l'Arxiu més còmoda.
El recordem com un home inquiet, curiós i ambiciós, sempre amb ganes d'aprendre coses noves i d'investigar el màxim possible. A més, era també una persona intuïtiva, doncs des del primer dia va creure en el nostre projecte i sabia que a l'Arxiu se li podia treure un rendiment que permetés millorar-ne tant la qualitat com la difusió. Sempre ens venia amb noves idees, propostes i suggeriments, molts dels quals tard o d'hora hem acabat aplicant. Per tant, en aquest sentit, el temps li ha anat donant la raó perquè sabia el què es deia.
D'altra banda, la seva donació de revistes, dossiers i documentació personal ha contribuït a enriquir el nostre fons documental amb un material original, inèdit, únic i irrepetible que serà consultable per a tothom qui ho desitgi, alhora que ajudarà a elaborar treballs de recerca més precisos tot augmentant la qualitat de la informació.

Recordarem els seus excel·lents articles històrics i d'opinió, tant meticulosos i ben argumentats amb aquell estil personal que els caracteritzava. Tots ells estan recollits a la revista "L'Arxiu" i al blog. Us recomanem la seva lectura per a què tingueu una idea de qui era en Jordi. També tenim enregistrades les seves intervencions en algunes Històries de Cafè així com les conferències que ell mateix va organitzar, sempre amb aquell punt tant pedagògic i original que li agradava aportar.
Com a persona, a més de preocupar-se per la nostra entitat i per tota la gent que hi col·laborava, era un home obert, clar i transparent amb una sòlida personalitat, que expressava obertament i sense amagar-se'n les seves idees, creences i valors. Mai no va enganyar a ningú, sempre va saber ser ell mateix mostrant a tothom tant amb les seves virtuts com els seus defectes, virtuts i defectes que tenia com qualsevol de nosaltres. En aquest sentit, i no ho diem pas per quedar bé, us podem assegurar que en Jordi tenia moltes virtuts. Així, per exemple era intel·ligent, culte, amb una gran capacitat d'aprenentatge, amb una gran capacitat de raonament i sentit comú independentment de si estaves o no d'acord amb el què deia, capaç de conversar sobre qualsevol tema i molt treballador. Alhora, solidari i compromès amb el seu món.

La gent del Grup d'Història de Nou Barris-Can Basté també el recordaran pels generosos ajuts que va fer i per la seva contribució a l'hora de constituir un bon equip de treball i recerca. No podran oblidar la seva interpretació de Josep Oriol i Bernadet, arquitecte de l'Institut Mental de la Santa Creu, dins la visita teatralitzada que cada any es celebra durant la Festa Major de Nou Barris. Qui l'hagi conegut de ben a prop i l'hagi tractat haurà tingut, sens dubte, un amic fidel i un mestre, doncs escoltar-lo era sovint un aprenentatge per la seva especial i singular visió de les coses. Nosaltres hem recollit tot allò que hem pogut perquè l'Arxiu no només el fem nosaltres, sinó també les persones que ja no hi són però han deixat un bon rastre i un record entranyable.
Moltes gràcies per tot, amic Jordi. Tu ja formes part de la història de la nostra entitat i, per tant, una peça fonamental més de la història de Nou Barris. Per a tothom, dir que sempre viurà en el nostre record, i per als qui siguin creients, dir que ja ens tornarem a trobar.

↧

L'Arxiu amb les DONES DE NOU BARRIS

April 14, 2015, 12:10 pm

≫ Next: Els alumnes del CEIP Mestre Morera van visitar l'Arxiu

≪ Previous: Fins sempre, Jordi

El passat dijous dia 9 l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va celebrar una doble activitat dedicada a homenatjar a les dones, un col·lectiu que en la història dels barris del districte i en la trajectòria de la nostra entitat ha tingut un paper molt destacat, important i sovint decisiu, i que ara es vol reivindicar per a què tingui tant el reconeixement com el protagonisme merescut.

Com a convidada especial va destacar la presència de la Isabel Segura i Soriano. Historiadora, editora i escriptora de professió, és autora de diversos llibres entre els quals cal destacar els relatius a les dones de cadascun dels deu districtes de Barcelona. A més, ha estat comissària d'exposicions i guanyadora del Premi 8 de març-Maria Aurèlia Capmany l'any 1993 per la seva obra "Guia de dones de Barcelona". D'altra banda, també hi assistí la Montse Argenté Jiménez, responsable del centre de documentació de l'Institut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya.

L'acte va començar a les 19:00h. amb unes Històries de Cafè anomenades "Dones de Nou Barris", que tingueren una notable participació de públic, especialment femení. Les intervencions de la Isabel Segura i Soriano, la Maria Lluïsa Serralta i la Rosa Sigles foren les més destacades, sense desmerèixer és clar les del públic assisstent. La nostra entitat va aprofitar l'ocasió per recordar que va ser precisament gràcies a un treball sobre la dona amb motiu d'un concurs enfocat per al 8 de març, concretament un projecte d'Arxiu de la Dona elaborat per Rosa Sigles, Carmen Aguilera i Lourdes Pujol, que l'Ajuntament de Barcelona va otorgar la primera subvenció, de 100.000 pessetes. Això va ser a mitjans dels anys vuitanta. Igualment, no va faltar una obligada referència a les dures i llargues lluïtes que van fer les dones durant aquestes darreres dècades de cara a demanar millores per als barris, com tampoc fer una referència imprescindible a les líders veïnals femenines de Nou Barris, com la Maria Àngels Ribas i la Maruja Ruiz.

D'altra banda, finalitzada la tertúlia es va inaugurar l'exposició que porta per nom “Dones de Barcelona. Itineraris històrics”, produïda per la Regidoria de la Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona i que recull la tasca realitzada en els deu llibres de dones dels diferents districtes escrits per la Isabel Segura i Soriano, responsable també de l'esmentada exposició. Conté quatre seccions temàtiques: "Espais d'origen", "Espais de treball domèstic", "Espais de treball remunerat" i "Espais polítics", cadascuna de les quals fa una mostra fotogràfica inèdita i retrospectiva d'escenes de la vida quotidiana femenina al llarg del segle XX. L'exposició té com objectiu donar visibilitat a les aportacions de les dones en les diferents esferes de treball i sosteniment de la vida pública i privada de la ciutat.

L'activitat va finalitzar amb un aperitiu i un refrigeri per al públic assistent, cortesia de la nostra entitat. L'exposició, que ocupa el vestíbul de l'Espai Via Favència, romandrà fins el dijous 30 d’abril i es podrà visitar tots els dimarts i dijous de 18:00h. a 20:00h.

↧

Els alumnes del CEIP Mestre Morera van visitar l'Arxiu

April 21, 2015, 8:32 am

≫ Next: L'Arxiu amb el SANT JORDI 2015

≪ Previous: L'Arxiu amb les DONES DE NOU BARRIS

El dimecres 4 de març de 2015 vam anar a l’Arxiu Històric de Roquetes. Vam arribar i vam esmorzar. Després vam jugar una estona en un parc fins que va arribar l’hora d’anar a l’Arxiu. Hi vam arribar i vam veure una presentació que explicava què era Nou Barris, Ciutat Meridiana, Torre Baró i la Font Muguera. Després ens vam separar els de 5è A i 5è B.

Vam aprendre que un arxiu històric és un espai on es guarda la història en documents i altres elements molt interessants: gravadores, mapes, documents, fotografies, negatius, projectors, escultures, etc. Durant la visita vam veure una gravadora antiga que si li donaves corda començava a gravar. L’Arxiu Històric de Roquetes té 3.000 volums.

Nou Barris és un barri construït al costat de la muntanya i és l’entrada a Barcelona. El 1933 no apareixia als mapes, per tant és un barri nou. Nou Barris és el lloc on es va trobar el Pont dels Tres Ulls. Aquest es va construir entre els anys 1878-1879. Nou Barris és tota la L11 i una part de la L4. Ciutat Meridiana, el nostre barri, no és una ciutat però quan la van construir n’hi van dir així perquè a la gent li atragués més. Els habitants de Ciutat Meridiana són molt solidaris.

Les torres del baró es van construir pel Baró de Pinós. L’actual torre s’il·lumina a la nit i havia de ser un hotel. Durant la Guerra Civil Espanyola a la Torre del Baró hi havia un niu de metralleta. Nosaltres vam preguntar si la Font Muguera podia ser de l’Edat Mitjana però ens van dir que les primeres informacions són de principis del segle XX. Per construir-la van haver d’excavar a la muntanya per agafar l’aigua d’una mina. Ens van explicar que van excavar i van trobar antigues canalitzacions d’aigua que portaven l’aigua de la Font Muguera fins a Torre Baró. Durant la Guerra Civil Espanyola (1937) al costat de la Font Muguera va caure un avió abatut i carbonitzat per Anatoly Serob.

Vam aprendre moltíssimes coses i va ser molt interessant􀀆.

Nota: aquest article i les imatges procedeixen del butlletí que edita el CEIP Mestre Morera, del barri de Ciutat Meridiana. Agraïm al Salvador Grané i a la Sandra el seu interès per la nostra entitat i per haver donat permís a transcriure el reportatge al nostre blog. Per a saber més coses sobre aquesta escola podeu anar a la web www.escolamestremorera.cat.

↧

L'Arxiu amb el SANT JORDI 2015

April 23, 2015, 1:02 am

≫ Next: L'Arxiu fa presència en l'homenatge als barraquistes de Santa Engràcia

≪ Previous: Els alumnes del CEIP Mestre Morera van visitar l'Arxiu

Avui dia de Sant Jordi els nostres companys de l'Arxiu signaran llibres a la carpa que la llibreria-papereria Abacus ha muntat a la cruïlla del passeig de Fabra i Puig amb Doctor Pi i Molist, al costat de la plaça del Virrei Amat.

D’11:30h. a 12:30h. el Ricard Fernández Valentí signarà exemplars dels llibres ASÍ ERA NOU BARRIS i L'ABANS BARCELONA NOU BARRIS.

De 19:30h. a 20:30h. el Jordi Sànchez Ruiz signarà exemplars dels llibres LES MASIES DE SANT ANDREU DE PALOMAR i L'ABANS BARCELONA NOU BARRIS.

I a més, també podreu trobar a les principals llibreries de Nou Barris el llibre LA NOTÍCIA FUE EN NOU BARRIS, del nostre company Roberto Lahuerta Melero.

No hi falteu a la cita!!!

↧

L'Arxiu fa presència en l'homenatge als barraquistes de Santa Engràcia

April 30, 2015, 3:28 am

≫ Next: MAIG. Primeres Jornades Culturals a l'Escola d'Adults Paulo Freire

≪ Previous: L'Arxiu amb el SANT JORDI 2015

El passat dissabte 25 d'abril a les 12:00h es va celebrar l'acte de col·locació de la placa commemorativa en homenatge als veïns i veïnes de les barraques de Santa Engràcia, al barri de La Prosperitat.

Amb aquesta sumen cinc el nombre de plaques commemoratives que recorden els anys del barraquisme a la ciutat de Barcelona.

La placa en sí es va col·locar a la plaça d'Ángel Pestaña, a prop del Casal de Barri de la Prosperitat. En ella hi ha una inscripció que diu textualment: El text de la placa és aquest: "Les barraques del pla de Santa Engràcia van sorgir als anys seixanta del segle XX després d’una estafa, quan un constructor va vendre els mateixos pisos inacabats a molts compradors. Els afectats van ocupar els edificis, i el solar es va omplir de barraques. La mobilització veïnal va aconseguir el trasllat dels barraquistes a pisos el 1983, i la lluita va seguir per convertir en zona verda i equipaments l’espai guanyat a les barraques. El 1986 es va inaugurar la plaça d’Àngel Pestaña. Barcelona ret homenatge a aquesta lluita ciutadana".

També s'hi va instal·lar una torreta informativa amb fotografies i textos sobre el nucli de barraques de Santa Engràcia i els anys del barraquisme a Barcelona.

Si fem una mica de memòria històrica, l'origen d'aquest nucli de barraquisme es remuntaria ara fa poc més des cinquanta anys enrere, a l'agost de 1964, quan el constructor d'uns habitatges inacabats situades al carrer d'Enric Casanovas, un tal senyor Llobet, va dur a terme una estafa consistent en vendre dues i tres vegades els mateixos pisos, de manera que els compradors es quedaren sense casa i l'estafador acabà cobrant tot els diners. Malgrat que fou descobert i detingut, les persones afectades es quedaren sense sostre i com a conseqüència alguns d'ells ocuparen els blocs buits, sense portes ni finestres ni els subministres bàsics com era l'aigua i l'electricitat. D'altres, però, com fou el cas d'unes famílies gitanes, optaren per muntar barraques en un solar entre l'esmentat carrer i el de Santa Engràcia sota unes condicions de vida molt precàries. Com a conseqüència, el barraquisme es va multiplicar fins al punt que afectats i veïnat del barri es van unir per demanar habitatges dignes per a tothom. Fins i tot, un cens de barraques de 1974 no comptabilitzà als de Santa Engràcia, tasca que va fer l'A.VV. Prosperitat, fundada el 1972. El 1979 el llavors alcalde de Barcelona, Josep Maria Socías es comprometé a edificar nous habitatges per als barraquistes, però no seria fins a l'any 1984 que s'aconseguí eradicar les barraques amb el reallotjament dels seus ocupants en uns blocs erigits a l'avinguda de Río de Janeiro. En el solar, al seu lloc es construí la nova plaça d'Ángel Pestaña, inaugurada el desembre de 1986.

L'acte va tenir l'assistència dels principals representants municipals del districte, com la regidora del districte de Nou Barris Irma Rognoni, el portaveu i conseller de Promoció Econòmica i Cultura del Districte de Nou Barris Santi Borrull i la presidenta del Consell Municipal del Districte de Nou Barris Carme Andrés. A més, també va assistir la històrica i popularíssima líder veïnal Maruja Ruiz que va procedir a fer un parlament, així com alguns dels antics residents al nucli de barraques de Santa Engràcia, i membres de les entitats de Nou Barris i de la Comissió Ciutadana.

Per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris hi assistiren els nostres companys i col·laboradors Josep Maria Babí i Carmen Ríos, Ginés Cuesta, Arnaldo Gil i Antonio Silva.

D'altra banda, es va fer l'acte de presentació del llibre "Les barraques de Santa Engràcia" del fotògraf Kim Manresa, que va documentar entre els anys 1973 i 1983 la vida quotidiana al nucli de barraques i la lluita veïnal per aconseguir el reallotjament en pisos dels barraquistes. Per descomptat, la nostra entitat ha adquirit exemplars d'aquest llibre, un títol que ja passa a formar part de la nostra biblioteca, contribuint a fer més gran el fons documental.

↧

MAIG. Primeres Jornades Culturals a l'Escola d'Adults Paulo Freire

May 4, 2015, 12:28 pm

≫ Next: LA FOTO DE LA SETMANA. Inundacions al carrer de Cartellà

≪ Previous: L'Arxiu fa presència en l'homenatge als barraquistes de Santa Engràcia

El maig de 1978 l'Escola d'Adults Paulo Freire va iniciar per primera vegada unes Jornades Culturals en què els alumnes realitzaven teatre, dansa, música, excursions, visites organitzades, exposicions de pintura i concursos diversos. Aquestes jornades, que es feien anualment a proposició de la Coordinadora d'Associacions de Pares i Mestres, tenien com a objectiu sensibilitzar en la necessitat de formar aquelles persones adultes sense estudis o fins i tot analfabetes. La iniciativa, juntament amb les organitzades per entitats culturals i veïnals, va servir també per a dignificar els barris perifèrics, manifestar la presència d'una cultura local, forjar un sentiment de pertinença i reforçar la personalitat diferenciada de Sant Andreu. La festa del mes de maig d'aquesta escola va ser l'embrió de "La Cultura va de Festa".

↧