Quantcast
Channel: EL BLOG DE L'ARXIU HISTÒRIC DE ROQUETES-NOU BARRIS
Viewing all 770 articles
Browse latest View live

El dijous 23 presentarem el número 68 de la revista "L'Arxiu"

$
0
0

El proper dijous dia 23 d'aquest mes a les 19:00h. farem l'acte de presentació del número 68 de la revista "L'Arxiu" a la seu de la nostra entitat, a l'Espai Via Favència (Via Favència, 288A).

Aquest nou número recull les notícies i les actualitats relatives als sis primers mesos d'enguany, a més d'articles temàtics sobre la història local de Nou Barris, escrits que han estat possible gràcies a la inestimable participació dels nostres companys i col·laboradors habituals.

Si voleu saber-ne més veniu a aquest acte i podreu adquirir un exemplar. De pas, aprofitarem l'ocasió per a acomiadar-nos per vacances d'estiu fins el proper dimarts dia 1 de setembre. Per això, us explicarem quines seran les nostres properes activitats fins el que resti d'any.

Malgrat aquest parèntesi d'agost, el present blog romandrà actiu i continuarà publicant els seus articles habituals per tal de no trencar el fil.

Ens veiem el proper dijous dia 23!!!


Presentat a la nostra entitat el número 68 de la revista L'ARXIU

$
0
0

El passat dijous dia 23 d'aquest mes, al vestíbul de l'Espai Via Favència va tenir lloc l'acte de presentació del número 68 de la revista "L'Arxiu". Corresponent a les activitats i notícies del primer semestre d'enguany, té com a portada principal un conjunt d'imatges referents a la celebració del centenari de l'Institut Mental de la Santa Creu. Seguint l'estructura habitual de la revista, s'inclouen articles referits a les darreres activitats realitzades des d'inicis de l'any ("L'Arxiu en acció"), als barris de Nou Barris ("Barris"), als elements patrimonials ("Patrimoni") i a personatges històrics del districte ("Persones de Nou Barris"), a més de la corresponent editorial. La nota trista és la secció "In memoriam" que recorda la recent desaparició del nostre amic, company i col·laborador, Jordi Vilalta. A més de la gent que col·labora habitualment en la redacció dels articles, hi ha també la secció "El racó del soci" on qualsevol persona que s'hi aventuri pot escriure un article per a la revista. Des d'aquí, una vegada més, animem a que tothom qui ho desitgi, escrigui un article i ens el faci arribar a nosaltres bé per correu electrònic o bé venint directament al nostre local. Per acabar, una vegada més, a la contraportada s'inclou un anunci de l'Assessoria Via Júlia, cortesia d'en Jordi Rodríguez, el seu director i alhora soci de la nostra entitat.


L'acte va tenir l'assistència d'unes 40 persones, de les quals destacar algunes persones d'edat avançada, gent sòcia que feia temps que no ens venien a visitar i que han tingut l'oportunitat de conèixer les nostres instal·lacions i quina és la situació actual. També hi ha hagut assistència de molta gent nova.
La presentació de la revista va anar a càrrec del nostre company i col·laborador Jordi Sànchez. Després, el president, l'Arnaldo Gil, va procedir a fer memòria de les darreres activitats desenvolupades a l'Arxiu i a presentar els projectes previstos a fer realitat durant els propers mesos. Tanmateix, va anunciar que l'any vinent estaria dedicat a Collserola.
El final de l'acte va tenir lloc una agradable sorpresa com va ser el lliurament a "les noies del dimecres", la Montse Massot, la Núria Climent i l'Eugènia Álvarez, d'una placa com a reconeixement a la seva col·laboració a l'Arxiu. Per als qui no ho sàpiguen, des de fa alguns anys, aquestes tres dones, ja jubilades i, per tant, "noies d'or", venen cada dimecres a la tarda de manera desinteressada a fer feines d'entrada de documentació, especialment el fons fotogràfic, el qual digitalitzen i arxiven. També donen entrada a la premsa tant de diaris com de notícies extretes i impreses d'Internet.


D'altra banda, la nostra companya i col·laboradora, a més d'ésser una de les fundadores de l'entitat, la Maria Lluïsa Serralta, va ser obsequiada amb la clau del castell de Torre Baró com a reconeixement a la seva lluita que ha portat a la recuperació d'aquesta icona de Nou Barris. Tot plegat va ser motiu i entranyable. Les quatre "noies" van prendre la paraula com agraïment dels obsequis, els quals foren lliurats per l'Arnaldo Gil.
A l'acabar, es va convidar als assistents a un pica-pica i a un refrigeri. Tothom se'n va anar força satisfet.  En total, en aquella tarda es van vendre 35 revistes i se'n van entregar més de 50 per als socis i sòcies de l'Arxiu.


Amb la finalització d'aquest acte, l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris s'acomiada per vacances fins el proper mes de setembre. Malgrat tot, tant el blog com el nostre grup de Facebook romandrà actiu i, per això, aquí continuarem publicant articles diversos sobre la història i l'actualitat de Nou Barris, i informant també de possibles novetats que siguin d'interès per a tothom. A partir de setembre reobrirem el nostre local de l'Espai Via Favència i reprendrem les nostres activitats habituals les quals, com les que fins ara han estat desenvolupades, estaran dedicades majoritàriament a commemorar el centenari de l'Institut Mental de la Santa Creu. Moltes gràcies per la vostra fidelitat i la vostra participació, i us desitgem que acabeu de passar un bon estiu.


Reportatge fotogràfic de Ginés Cuesta Ortiz.

LA FOTO DE LA SETMANA. L'autobús i el milicià

$
0
0

La present imatge està feta a l'antiga carretera de Ribes, a l'entrada del barri de Vallbona, al voltant del 1960. Observem un autobús francès model Chausson fabricat sota llicència per Pegaso prestant servei a la línia AB "San Andrés-Torre Baró", de l'empresa Urbanizaciones y Transportes (URBAS). Aquesta línia, creada el 1959, després va passar a mans de Tranvías de Barcelona (actual TMB), canvià al número 603, més endavant al 302 i, actualment, té el número 97 i enllaça diàriament l'estació d'autobusos de Fabra i Puig amb el barri de Vallbona.
Hi observem dos empleats, un conductor i un cobrador. Concretament el conductor, el de la dreta i amb els braços a l'esquena, es deia Antonio Palencia Lozano i va destacar com a milicià del bàndol republicà combatent durant la Guerra Civil. Ja a la postguerra, després d'haver estat represaliat i empresonat, va emigrar a Barcelona on es va casar i exercir com a conductor d'autobús durant quaranta anys. El 1985 fou reconegut com a excombatent republicà. Si voleu saber més sobre qui era aquest home, podeu llegir l'article publicat al blog Año Impar CLICANT AQUÍ.

AGOST. Es crea la línia 12 d'autobús

$
0
0
Foto: Josep Miquel Solé (06/07/1977)

El 19 d’agost de 1964 va entrar en servei la nova línia 12 d'autobús "Buen Pastor-Roquetas". Circulava pels carrers de Sant Adrià, Gran de Sant Andreu, passeig de Fabra i Puig (tornant per Felip II, Escòcia, Dublín i Sant Ildefons), plaça del Virrei Amat, passeig del Doctor Pi i Molist, passeig del Verdum, plaça de Llucmajor, passeig de Valldaura, Font de Canyelles, Santa Engràcia i Argullós L’oferta es va cobrir amb tres autobusos. 
Durant els anys setanta, la seva circulació pel barri de La Prosperitat va ser sovint interrompuda pels talls de circulació per part del veïnat que reclamava la instal•lació de semàfors. A partir del 1982 va ampliar el seu recorregut per aquest mateix barri, passant a circular pels carrers de Boada, Badosa, Argullós, Vinyar, Baltasar Gracián i avinguda de Río de Janeiro i ascendir pel passeig de Valldaura.
A petició de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, el 1986 va modificar l'indicador de recorregut, passant d'assenyalar "Bon Pastor-Roquetes" a indicar "Bon Pastor-Prosperitat", la qual cosa evitava confusions ja que realment no circulava pel barri de Les Roquetes. A partir del 6 d’agost de 1996, va deixar de circular els diumenges i festius.
El 31 de maig de 1999  va renéixer amb un nou recorregut entre la plaça del Virrei Amat i la Via Favència a través de l’interior dels barris de Porta i La Prosperitat. Circulava de dilluns a dissabte amb uns intervals de pas de 20 minuts, i era servida amb dos microbusos que permetien el pas i la maniobra pels carrers més estrets. L’1 d’octubre de 2008 es va convertir en Bus del Barri canviant la seva denominació pel número 132.

El castell de Torre Baró. Història i recuperació (i V). Rehabilitació i obertura al públic

$
0
0

Arribem al darrer capítol de la història del castell de Torre Baró i la llarga lluita de la nostra entitat per a preservar el principal símbol de Nou Barris. Després de l'acord unànime del 6 de juliol del 2010 per part de totes les forces polítiques del Consell del Districte de Nou Barris, ara calia que l'assumpte no acabés en una mera declaració de bones intencions i guardat en un calaix amb l'excusa de la crisi econòmica o de que hi havien altres prioritats més importants. Per això, l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va decidir de vigilar de ben a prop el programa d'actuacions dels propers anys del Districte de Nou Barris per comprovar que la rehabilitació del castell era una actuació realment contemplada i que s'hi destinaria una partida pressupostària. I així va ser, que el nou govern encapçalat per Irma Rognoni com a regidora del Districte de Nou Barris i Santi Borrull com a portaveu i conseller de Promoció Econòmica i Cultura va prometre de complir amb l'acord del 2010.


Prèviament es va fer un estudi tècnic del castell per a diagnosticar el seu estat de degradació i els possibles usos socioculturals una vegada rehabilitat. Resultat de l'anàlisi, el Departament de Projectes Urbans d’Hàbitat Urbà i el Districte de Nou Barris van redactar un avantprojecte de restauració de l’edifici que va culminar posteriorment en un projecte executiu per concretar les intervencions. Els constants contactes entre la nostra entitat i el Districte ens va permetre d'esbrinar que el castell tindria inicialment un ús com a mirador i com a punt d'informació del parc de Collserola. Malauradament no es faria l'escola natura amb la que tant s'havia somniat, però almenys el què s'hi preveia era un començament i un ús real de l'històric edifici que deixaria d'ésser una escultura gegant com ho havia estat d'ençà la rehabilitació del 1989.


El maig del 2013 s'iniciaren les primeres obres d'arranjament, consistents a reparar els elements malmesos més perillosos, gairebé tots exteriors. D'una banda, es va procedir a la reposició amb totxo manual dels merlets destruïts i a la reconstrucció dels existents fets de pedra. D'una altra, s’hi van col·locar baranes i proteccions suplementàries al voltant del terrat, entre els merlets. Pel que fa a les parets de les façanes, es van reposar les pedres arrencades o caigudes. Tanmateix, es van tancar novament els accessos de planta baixa i les finestres de la primera planta per a evitar possibles ocupacions i actes de vandalisme.
Acabada la primera fase, es preveia que les obres de rehabilitació definitives comencessin durant la tardor d'aquell any, estimant un pressupost de 235.000 euros. Però degut a què el projecte va trigar més mesos per a deixar-lo completament definit, els treballs no es van iniciar fins al març del 2014, amb una proposta més ambiciosa que implicava arreglar els voltants del castell amb la millora de l'accessibilitat i la instal·lació de plafons informatius. Per aquest motiu, el pressupost va acabar essent notablement superior a l'inicial, de 750.000 euros.


En una sessió informativa a la Seu del Districte de Nou Barris, amb la presència de l'arquitecte municipal Vicente Guallart, es va explicar amb detall i de manera gràfica el procés de rehabilitació amb un PowerPoint. A més d'assistir-hi membres de l'Arxiu, també foren convidats els representants veïnals de Torre Baró, Les Roquetes, Verdum i La Trinitat Nova, entre d'altres persones. La planta soterrani inclouria els serveis públics, la planta baixa el punt d'informació de Collserola i un petit bar (màquines d'autoservei), i la planta superior el mirador. En un primer moment, el Districte de Nou Barris va oferir a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris la gestió del castell, però al tractar-se d'una entitat cultural sense ànim de lucre finalment es va descartar i es va optar per una empresa de gestió cultural i mediambiental.


A la recuperació del castell també hi van participar el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA), l'empresa Barcelona d'Infraestructures Municipals, S.A., la Direcció de Turisme i Esdeveniments de Barcelona de Barcelona Activa i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC). Concretament el MUHBA es va posar en contacte amb la nostra entitat per a demanar-nos col·laboració en l'elaboració d'uns plafons informatius que contindrien la història del castell, fotografies antigues i un muntatge fotogràfic dels 360º visibles des de dalt de l'edifici. Per a esbrinar què volien exactament, els companys i col·laboradors Ricard Fernández i Josep Maria Babí van anar a visitar al director del museu, Joan Roca, el qual molt cordial i receptiu va explicar l'estructura dels continguts i, alhora, ens va recomanar que anéssim a fer una visita a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira per a què veiéssim com eren els plafons emprats, per bé que els revistos al castell no serien idèntics però sí molt semblants, d'estructura de xapa metàl·lica i recoberts de vinil.


Concretament, a l'interior del castell es col·locarien tres a l'entrada, un dels quals contindria la història general de l'edifici i les fotos antigues (els altres dos amb informació sobre Collserola), i a la planta superior, davant dels merlets, tres plafons que, a més d'explicar el context geogràfic i històric amb imatges històriques del fotògraf Narcís Darder, un d'ells contindria la imatge panoràmica actual de 360º corresponent a les vistes des de dalt del castell, tot assenyalant cada element distintiu de l'skyline. L'ocasió va ser aprofitada per a demanar que fos el nostre company i col·laborador Ginés Cuesta l'encarregat de fer les fotos per a la panoràmica de 360º, proposta que fou acceptada de bon grat. En Ricard Fernández es va ocupar de redactar el text històric de l'entrada i de proporcionar tant les fotos antigues del castell i els seus voltants com les panoràmiques que faria en Ginés Cuesta. La gestió i coordinació la va fer amb la Mari Carmen García Soler, de la Direcció d'Innovació, Recerca i Projectes del MUHBA.


La feina d'escriure el text de la història del castell en 2.800 caràcters i de trobar imatges antigues va ser una tasca relativament senzilla, doncs a l'Arxiu hi havia la documentació adequada per a fer-ho. La part més laboriosa i entretinguda esdevingué alhora de fer les fotos panoràmiques de 360º des de dalt del castell, doncs prèviament va ser necessari demanar una autorització i lliurar-la al cap d'obres per a què ens deixessin accedir i, el més important, enganxar un dia climàticament favorable. D'això en Ginés Cuesta hi entenia força bé com a gran professional en la matèria i sabia que la meteorologia acostumava a ser capritxosa. Per a fer les fotos va estar acompanyat de Ricard Fernández i de Josep Maria Babí el qual, a més de fer fotos i donar suport a l'expedició, va ser l'encarregat de posar-hi el transport, el seu cotxe particular, per a efectuar els desplaçaments necessaris de tots tres.


La primera visita va tenir lloc el 19 de maig a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira per tal de veure com eren els plafons informatius allà instal·lats. De pas, es va fer una visita exhaustiva a l'indret arran de la seva rehabilitació i adequació. Després el grup es va dirigir al castell, el qual estava cercat per les obres de rehabilitació i, per tant, era inaccessible. Una vegada aconseguits els permisos i signats pel cap d'obres, el 10 de juny següent es va fer la primera sessió fotogràfica al castell. Les normes bàsiques eren evitar passar pels indrets perillosos o en obres i calia portar un casc de protecció. El dia va ser esplèndid de manera que els elements més llunyans eren perfectament visibles i retratables. Tant el cap d'obra com el personal obrer foren molt amables i permissius. D'aquests, esmentar que la gran majoria eren xinesos, un col·lectiu poc visible en el sector de la construcció.


Inicialment semblava que al MUHBA les imatges les havien donat per bones, però passat l'estiu es va rebre la noticia de què les fotos d'en Ginés Cuesta, malgrat ésser molt bones, s'havien fet en càmera analògica i, per tant, de cara a tractaments informàtics era preferible la imatge digital. Per aquest motiu, es va organitzar una segona expedició al castell que va tenir lloc a la tardor, l'1 d'octubre. En aquella visita els tres expedicionaris van poder contemplar com les obres de rehabilitació anaven avançant segons el previst: rampes per a persones de mobilitat reduïda, escala de cargol reforçada, focus exteriors i als voltants de l'edifici, llums de leds a les finestres, terra renovat a la planta baixa i a la primera planta coberta, portes i finestres amb tanques metàl·liques (alguna tapiada), portes i parets de vidre a la planta baixa amb portes de vidre, renovació dels serveis públics al soterrani, renovació de la xarxa d'aigua i electricitat i baranes de protecció davant dels merlets.


Malgrat la bona feina fotogràfica, però, les arquitectes encarregades del projecte, Marta Galí i Marta Oristrell, van alertar que les imatges s'havien fet durant un dia amb mala visibilitat, per la qual cosa calia repetir-les de nou. Afortunadament, en Ricard, en Ginés i en Josep Maria no van tenir inconvenient però aquella vegada s'havia de fer un dia en que el cel estigués ben net i les vistes fossin nítides, per la qual cosa es va haver d'esperar pacientment més d'una setmana a què no fes mal temps. Finalment, un dia 13 del mateix mes d'octubre, assolellat i de cel net, es va fer una nova sessió fotogràfica, la tercera, amb l'esperança que hi anés la vençuda. I així va ser, que des del MUHBA van comunicar sobre l'excel·lent qualitat de les imatges panoràmiques d'en Ginés Cuesta i que el material es podia aprofitar de cara a fer el muntatge dels plafons informatius. A finals d'octubre les obres ja s'havien enllestit i pocs dies abans de la inauguració es va fer una jornada de portes obertes per als representants de les diferents associacions i entitats veïnals de Nou Barris que van poder contemplar la feina feta.


Finalment, el dimarts 11 de novembre d'aquell any 2014 va tenir lloc la inauguració oficial de l'obertura del castell de Torre Baró rehabilitat com a mirador i punt d'informació. En l'acte, a més del nombrós públic procedent de les diverses associacions i entitats veïnals i culturals de Nou Barris, van destacar especialment l'alcalde de Barcelona Xavier Trias, el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà Antoni Vives, la regidora del Districte de Nou Barris Irma Rognoni, el vicepresident executiu del CPNSC Josep Perpinyà i el president de la nostra entitat Arnaldo Gil, els quals es van encarregar de fer els seus respectius parlaments als mitjans de comunicació. Altres assistents van ser el portaveu i conseller de Promoció Econòmica i Cultura Santi Borrull, l’arquitecte municipal Vicente Guallart i el president del MUHBA Joan Roca.
En aquella mateixa setmana, el dissabte dia 15 es va fer una jornada de portes obertes en les quals es van fer visites guiades al castell. Concretament la de les 12:30h. va estar organitzada pels membres de l'Arxiu amb la simpàtica col·laboració d'en José Martín Moreno, veí del barri de Verdum que va explicar el seu testimoni durant la Guerra Civil i la postguerra en relació a aquest edifici que va formar part de la seva infantesa i joventut.


El castell de Torre Baró és gratuït i s'obre al públic de dilluns a divendres de 10:00h. a 13:00h, els dissabtes de 10:00h. a 17:00h. i els diumenges i festius de 10:00h. a 14:00h. La visita al mirador de la planta superior es fa en hores concertades i en grups de màxim 15 persones. La gestió d'obertura i tancament de l'edifici la porta l'empresa cultural Lavola. Amb el propòsit d'ésser un punt de referència de Barcelona visible des de molts indrets, l'edifici incorpora una il·luminació ornamental que l'assenyala com a edifici singular de la ciutat. L'enllumenat funciona els divendres, dissabtes i diumenges de 18:00h. a s 22:00h. amb variacions en funció de l'època de l'any, per bé que en dates puntuals (com per exemple els dies internacionals commemoratius) també s'encén i varia el tipus de color.
D'ençà la seva obertura definitiva al públic, són moltes les persones que diàriament venen a visitar el castell, fins i tot turistes estrangers, fet que ha ajudat a donar una nova vida a aquell indret que ara es troba integrat en l'anomenada ronda verda de 72 quilòmetres que permet anar a peu o en bicicleta passant no només pel parc de Collserola, sinó també pels municipis de L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs.


L'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, principal artífex de la seva recuperació, ha organitzat esporàdicament alguna visita guiada i en un futur no gaire llunyà no descarta de fer-hi alguna activitat. Ara, només caldrà esperar que en una segona fase s'instal·li l'ascensor per a persones de mobilitat reduïda, s'habilitin les plantes intermèdies per a usos socioculturals i es millori l'accés del castell a la carretera Alta de les Roquetes.

SETEMBRE. S'inaugura l'escola Ginesta al barri de la Guineueta

$
0
0

El setembre de 1965 s'inaugurà l'escola Ginesta, al barri de la Guineueta, per un grup de pares i mares amb el suport del rector de la parròquia de Sant Mateu, mossèn Josep Maria Comerma. Les instal·lacions s'ubicaren al costat de l'esmentada parròquia, en uns barracons habilitats. L'escola, de tarannà català i cristià, es caracteritzà per aplicar una pedagogia moderna, orientada al desenvolupament global de la persona basada en el respecte per la personalitat de l'alumne i la seva llibertat, així com en la promoció de la participació activa dels infants en el seu propi aprenentatge. Malauradament, l'escola tancà les seves portes el 1995 degut als problemes econòmics, malgrat les lluïtes tant veïnals com dels pares i mares per a mantenir-la oberta.

La defensa del patrimoni de Nou Barris, molta feina per fer

$
0
0

Aviat farà un any que el castell de Torre Baró, símbol de Nou Barris, va obrir al públic rehabilitat com a mirador i punt d'informació del parc de Collserola. Aquesta ha estat, per la nostra entitat, una victòria molt important per les tres dècades de lluïta i reivindicació, però també ha estat un triomf veïnal dels habitants dels barris del districte. La història ens ha demostrat que, quan les actuacions i les obres que es fan són el resultat de la voluntat popular i no pas d'una decisió política i institucional, les coses funcionen millor i estan més ben fetes.
De tota manera, però, la nostra feina encara no s'ha acabat. Hi ha molta cosa per fer i per reivindicar. Nou Barris conté un patrimoni més gran del què molta gent es pot imaginar, per la senzilla raó que aquí també hi ha història i cultura, la qual és també la de la ciutat de Barcelona. En definitiva, hi ha tot un món per descobrir, i el què ens estimula per treballar és, entre d'altres coses, observar l'interès creixent de la ciutadania en general per conèixer la història, la cultura i el patrimoni local més enllà dels espais turístics i comercials. Cada vegada més es referma aquella frase que el nostre company desaparegut ara fa dotze anys, Francesc Pujol Martínez, va personificar: "fem cultura als barris".


Amb la rehabilitació del castell de Torre Baró es tanca un capítol però la història continua. Així, doncs, en l'actualitat podem veure elements patrimonials en mal estat de conservació i en perill de desaparició. Aquest és el cas de la masia de Can Valent, que resisteix com pot al costat de la seva germana Can Verdaguer, la qual llueix recuperada com a equipament cultural; la masia de Can Carreras, aïllada i abandonada enmig del parc Central de Nou Barris; la granja del Ritz, en estat ruïnós i sota una lenta agonia en un racó amagat del barri de Vallbona: l'horta "La Ponderosa", l'última finca agrària de Barcelona que es veu amenaçada per projectes urbanístics; els aqüeductes de Torre Baró, que transcorren discrets i oblidats entre els boscos i les cases d'autoconstrucció; el pont dels Tres Ulls, redescobert però pendent d'ésser desenterrat; el xalet de la Trinitat, que enguany compleix cent anys; la creu de la Trinitat, testimoni de quan les cerimònies religioses es feien al carrer; i l'església del Mental, que de mica en mica es va esquerdant i obre pas a la vegetació. Tots plegats són exemples que requereixen d'una urgent intervenció.


Enguany Barcelona en general i el districte de Nou Barris en particular encara un nou mandat municipal que desitgem sigui sensible i dialogant amb les nostres peticions. Nosaltres no deixarem de lluitar i de treballar per allò que és d'interès comú i que ha contribuït a forjar un sentiment de pertinença, un orgull de barri i, en definitiva, una identitat territorial. Des de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris sempre hi haurà molta feina per fer i moltes batalles per guanyar.

LA FOTO DE LA SETMANA. La periodista Laura Morral, del diari ARA, visita l'Arxiu

$
0
0

El passat dijous dia 10 la periodista del diari ARA, Laura Morral, va visitar l'Arxiu per a preparar un reportatge al voltant de la rehabilitació de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova i de les passejades de barri que s'han organitzat en col·laboració amb l'empresa mediambiental Fàbrica del Sol. Els nostres companys i col·laboradors Josep Maria Babí, Jordi Sànchez i Ricard Fernández van prestar-se amablement a explicar-li una breu història del barri de la Trinitat Nova i de la Casa de l'Aigua. En relació a aquest segon, li van fer referència a la necessitat de salvaguardar tot el conjunt patrimonial de les aigües amb el desenterrament del Pont dels Tres Ulls, la recuperació del Túnel dels 500 Graons i la restauració dels aqüeductes de Torre Baró. D'altra banda li van fer cinc cèntims sobre les lluïtes veïnals, la remodelació del barri de la Trinitat Nova i del patrimoni del districte encara pendent de recuperar.
Com s'ha dit anteriorment, de tot plegat ella en farà un reportatge a l'esmentat diari que, una vegada es publiqui, adjuntarem l'enllaç. De ben segur serà força interessant. Volem agrair a la Laura Morral la seva cordial visita a l'Arxiu i especialment l'interès que ha mostrat per conèixer la memòria històrica i el patrimoni dels barris de Nou Barris.



LA FOTO DE LA SETMANA. Reportatge "de pel·lícula"

$
0
0

El passat dimecres dia 23 van venir a visitar-nos a l'Arxiu els periodistes Laia Carol i Raul Soldau Mestres per fer un reportatge dramatitzat per televisió sobre el barri de Can Peguera. Han estat acompanyats i presentats pels membres de Projectart-Nou Barris Televisió Agus Giralt i Iván Ortiz i han fet diverses gravacions, com si fos el rodatge de una pel·lícula, amb l’argument d'una investigació i recerca sobre la història del barri.
S’els ha mostrat i han consultat els fons documentals fotográfic, bibliográfic i cartográfic, i també dosiers mentre ells anaven gravant i fent repetir les escenes. Al final, han fet entrevistes al nostre company col·laborador Josep Maria Babí sobre la història i personatges que van transitar per Can Peguera, l’origen i història del nom del barri i els motius de la recerca a l'Agus i a l'Iván.
Han signat al llibre de visites i han promès el lliurament d'un DVD amb el reportatge editat. Se'ls ha fet obsequi dels últims exemplars de les revistes "L'Arxiu" (que han elogiat per la seva qualitat i continguts després de fullejar-les) i han marxat molt satisfets amb la tasca realitzada després de dues hores de feina “cinematogràfica”.

El árbol del ejecutado (Roberto Lahuerta Melero)

$
0
0

Se han cumplido 40 años de las últimas ejecuciones del régimen franquista: tres militantes del FRAP en la provincia de Madrid, un militante de ETA en la de Burgos y otro militante etarra en la de Barcelona. A pesar de los ríos de tinta que el tema ha proporcionado, no podemos resistirnos a caer en la tentación de recordar lo más próximo a nuestros barrios. Tiene su importancia como suceso histórico ya que tanto Juan Paredes Manotas “Txiki”, como “Wilson” fueron detenidos en uno de los barrios del actual distrito de Nou Barris. La historia telegráfica es la siguiente: El 26 de abril de 1975 entraba en vigor en las provincias de Vizcaya y Guipúzcoa el que se convirtió en último Estado de Excepción del régimen franquista. Huyendo de una espectacular redada que provocó cerca de 5000 detenciones, varios militantes de ETA buscaron refugio en Cataluña. El 30 de julio de 1975 se produjo un atraco en una agencia del Banco de Bilbao, sito en la plaza de Llucmajor. Se produjo un intercambio de disparos, resultando heridos dos agentes policiales. Los dos atracadores fueron detenidos por funcionarios policiales. En un primer momento, y para no alentar a otros comandos, los detenidos fueron identificados como dos delincuentes habituales, “El Lele” y “El Pirómano”. Con posterioridad, fueron identificados como Pedro Ignacio Pérez Beotegui, “Wilson”, considerado responsable del llamado “Comando Barcelona”, y un desconocido sin antecedentes penales, Juan Paredes Manotas, aunque sí había participado en muchas acciones. A través de sus declaraciones se produjo una cadena de detenciones, entre las que hay que destacar la del periodista Josep Maria Huertas Clavería, un rector parroquial y varias religiosas. Con estas detenciones quedaba desmantelada la supuesta infraestructura etarra en Barcelona. Según sus confesiones manifestaron estar en un llamado “piso franco”, sito en el paseo de Valldaura nº.183, 2º piso, donde se encontraron 3 metralletas, una pistola y gran cantidad de munición. Existía otro “piso franco” en el barrio de Gràcia.
“Txiki” fue juzgado en un Consejo de Guerra Sumarísimo el 19 de septiembre de 1975. Se le condenó a muerte, acusado de un delito de terrorismo como responsable de los disparos que acabaron con la vida de un Cabo 1ª de la policía armada, en un atraco ocurrido en una entidad bancaria de la calle de Casp nº.70.

Actual fachada de la renovada entidad bancaria.
Antigua agencia del Banco de Bilbao, en la plaza de Llucmajor.


Lugar de la ejecución
En el caso de la ejecución ocurrida en Barcelona, el lugar citado siempre había aparecido como algo inespecífico donde se citaba a ”un bosquecillo a unos 200 metros del depósito de cadáveres del cementerio del Norte o de Cerdanyola. Es un claro muy reducido, de apenas tres por cinco metros, sobre una colina”, “un terraplén contiguo al cementerio barcelonés de Montcada”, o, más recientemente, en un veterano programa de la Televisión pública se citó el lugar de la ejecución como en la “zona de Can Catà”.
La zona exacta es partiendo del aparcamiento que existe en el Cementerio de Collserola tenemos que coger la carretera que nos lleva a Cerdanyola del Vallès. Caminando por el lado izquierdo hasta el primer desvío que encontramos entramos en una pista forestal.
Tenemos que seguir la parte derecha hasta encontrar un sendero que asciende y está barrado con una cadena, al igual de los muchos que encontramos por algunos de los caminos de la sierra de Collserola. Ascendiendo por el sendero encontraremos una antigua edificación, seguiremos a la derecha y en una pequeña elevación encontraremos un árbol con unas coronas de flores.

 Imagen de la izquierda, sendero que lleva al lugar del fusilamiento.
Imagen de la derecha, lugar del fusilamiento. El pino fue talado recientemente.

La ejecución se produjo a las 8:35 horas del 27 de septiembre de 1975.

Roberto Lahuerta Melero.


A la nostra revista "L'Arxiu" del juny de 2007 vàrem publicar un article sobre l’afusellament del "Txiki" als boscos de Collserola. Amb motiu del 40 aniversari el rescatem de la nostra hemeroteca.

Visita a l'estand "Dones de Barcelona" a la Mostra d'Entitats de les Festes de la Mercè 2015

$
0
0

El passat dijous dia 24, els nostres companys i col·laboradors de l'Arxiu Josep Maria Babí, Carmen Ríos i Ginés Cuesta (acompanyat de la seva dona i filles) van visitar l'estand "Dones de Barcelona" instal·lat a la plaça de Catalunya amb motiu de la Mostra d'Entitats que anualment es celebra durant les Festes de la Mercè de Barcelona. Allà hi era l'Olga Ariso, de la Direcció de Feminisme (LGTBL. Àrea de Drets Socials) i que va agrair la presència i suport de la gent de l'Arxiu. També va fer presència la Isabel Segura, autora entre d'altres obres del llibre "Dones de Nou Barris", i que ben aviat visitarà la nostra entitat per a fer donació d'un exemplar del seu llibre "La dona a la fàbrica" i cercar informació amb motiu de la preparació del seu nou treball titulat "El llibre a la cultura popular".


A la carpa auditori hi havia muntada l'exposició "Dones de Barcelona. Itineraris Històrics" que va estar exhibida a la seu de l'Arxiu el passat 9 d'abril. Produïda per la Regidoria de la Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, recull la tasca realitzada per Isabel Segura en els seus deu llibres de dones dels diferents districtes. Conté quatre seccions temàtiques: "Espais d'origen", "Espais de treball domèstic", "Espais de treball remunerat" i "Espais polítics", cadascuna de les quals fa una mostra fotogràfica inèdita i retrospectiva d'escenes de la vida quotidiana femenina al llarg del segle XX. L'exposició dóna visibilitat a les aportacions de les dones en les diferents esferes de treball i sosteniment de la vida pública i privada de la ciutat.

 

D'altra banda es va fer una presentació amb les dones de Les Corts de "Les dones en temps de guerra", a càrrec de la mateixa Isabel Segura i lectures de textos originals de l'època. Esmentar que per allà va venir de visita el nostre company de Projectart-Nou Barris Televisió Agus Giralt, que estava participant amb Ràdio Sants.

OCTUBRE. El ministre i el rellotge

$
0
0

El 6 d'octubre de 1953 el ministre de Governació Blas Pérez González va inaugurar al barri de la Trinitat Nova un conjunt de 597 habitatges i 11 botigues construïts pel Patronato Municipal de la Vivienda. Els pisos estaven destinats principalment a funcionaris municipals de classe humil i a famílies desnonades per enderrocs. Cada pis tenia 50 metres quadrats i foren erigits amb materials de mala qualitat, essent una inversió força econòmica. En la visita que va fer l'esmentat ministre al nou conjunt residencial en la citada data, va aprofitar l'ocasió per a inaugurar en la torre d'un dels blocs un rellotge situat al número 70 del carrer de Palamós, tot comprometent-se a pagar-lo de la seva pròpia butxaca a mode de regal personal. Des d'aleshores, la torre del rellotge va passar a ser una icona del barri, i el seu manteniment va anar a càrrec d'un veí que hi vivia a prop. Enderrocada el 2013 juntament amb els blocs del Patronato afectats per l'aluminosi, resta a l'espera d'una reconstrucció en una ubicació propera a l'original.

LA FOTO DE LA SETMANA. Candidato de los trabajadores

$
0
0

La present imatge correspon a un conjunt de cartells enganxats a les parets dels carrers dels barris relatius a la campanya per escollir mitjançant eleccions al nou regidor del Districte IX o de Sant Andreu, que integrava bona part de l'actual districte de Nou Barris. Malgrat que els qui es presentaven acostumaven a ser gent afí al règim franquista, aquella vegada fou una excepció la figura d'en Fernando Rodriguez Ocaña (Porcuna, Jaén 1922 - Barcelona 2000), veí del barri de la Trinitat Nova. En un intent personal d'aportar aires democràtics, es va presentar amb el lema de Candidato de los trabajadores a les eleccions. Aquestes es van celebrar el 16 d'octubre de 1973, i d'acord amb el sistema representatiu del franquisme havien de sortir els regidors de la quota corresponent al terç familiar. Amb el suport de l'entramat veïnal, el concurs clandestí de Bandera Roja i la solidaritat de l'Assemblea de Catalunya va organitzar una candidatura veïnal encapçalada per Fernando Rodríguez Ocaña. Malauradament, tot i haver guanyat per àmplia majoria, aquella regidoria no va poder ocupar-la, ja que la Junta Electoral, a instàncies del governador civil, va impugnar la seva elecció al·legant que no havia presentat els comptes de la seva campanya en el termini de les quaranta-vuit hores posteriors al coneixement del resultat.

Gran èxit de les rutes urbanes de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova

$
0
0

Durant els darrers mesos de juliol i setembre s'efectuaren uns itineraris urbans que tingueren com a punt de trobada inicial la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració conjunta entre l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i la Fàbrica del Sol, una consultora mediambiental que ha estat la responsable de proposar diferents activitats de dinamització en aquest equipament amb motiu de la seva recent rehabilitació. Malgrat que l'espai patrimonial encara no s'ha obert definitivament al públic, s'hi desenvolupa una programació amb el propòsit d'atraure participants i veure de quina manera el veïnat respon favorablement a l'oferta.
En el cas concret de les rutes, com a resultat de la cooperació, la nostra entitat va dissenyar quatre passejades que tingueren el vistiplau de l'empresa col·laboradora. Totes elles gratuïtes es van fer en diumenges i s'iniciaven a les 9:30h. del matí. Les explicacions van anar a càrrec del nostre company Ricard Fernández Valentí, amb el suport auxiliar d'altres membres de l'Arxiu que també hi contribuïren activament. Així, els dies 12 i 26 de juliol es va fer la ruta "Història i patrimoni als afores de la ciutat", els objectius de la qual eren: donar a conèixer l'existència d'un patrimoni històric, arquitectònic i monumental als barris perifèrics de la ciutat, sovint desconegut per a la majoria de la ciutadania; demostrar que els barris del districte de Nou Barris tenen una història antiga i important, lligada a la resta de la ciutat; i valorar el patrimoni d'aquests barris i la importància de la seva conservació més enllà dels criteris turístics i comercials. Els elements que es visitaren foren la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, les Cases dels Carters, el Xalet de la Trinitat, l'Escola Sant Josep Oriol, l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, l'escobarri, l'Ateneu Popular de 9 Barris i el Castell de Torre Baró.


El 19 de juliol es va fer la ruta "L'abastiment d'aigua a Barcelona", els objectius de la qual eren: donar a conèixer la història de l'abastiment d'aigua a Barcelona des de l'antic territori que actualment conforma el districte de Nou Barris; entendre el valor dels elements patrimonials relacionats amb el món de l'aigua i la importància de la seva conservació; i conèixer l'aprofitament de l'aigua i les seves conseqüències pel que fa a desenvolupament territorial. Els elements que es visitaren foren els aqüeductes de Torre Baró, les instal·lacions de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova i la Trinitat Vella, l'Horta "La Ponderosa", el Rec Comtal i la Granja del Ritz.
El 20 de setembre es va fer la ruta "Les Cases de l'Aigua de la Trinitat", els objectius de la qual eren: donar a conèixer la història de les Cases de l'Aigua de les dues Trinitats; valorar la conservació d'aquests elements com a patrimoni històric i arquitectònic, així com el seu ús social i cultural; i entendre el paper d'aquestes infraestructures en el creixement i desenvolupament posterior tant de Nou Barris com de la ciutat de Barcelona. Els elements que es visitaren foren les instal·lacions de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova i la Trinitat Vella, els aqüeductes de Torre Baró i el què hi ha desenterrat del Pont dels Tres Ulls.
El 27 de setembre es va fer la darrera ruta, anomenada "Les lluïtes veïnals transformadores dels barris", els objectius de la qual eren: descobrir els espais transformats com a resultat de les lluites veïnals; descobrir l'origen històric dels anomenats "9 Barris"; entendre la influència dels moviments socials de Nou Barris i la seva projecció més enllà del districte, així com els valors democràtics transmesos; i conèixer la història dels moviments socials a Nou Barris i la seva importància en la història de la ciutat de Barcelona. Els elements que es visitaren foren la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, l'Escola Sant Josep Oriol, el Xalet de la Trinitat, l'ecobarri, el metro, l'emplaçament de l'enderrocada Torre del Rellotge, les cases del Patronat i de l'Obra Sindical, l'emplaçament dels barracons de les escoles Ginesta i Sant Josep Obrer, la Creu de la Trinitat, l'emplaçament del desaparegut "bloc fantasma", l'Ateneu Popular de 9 Barris i l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.


Finalment, i de manera excepcional, el dimarts 29 de setembre, a petició del Centre Cívic Zona Nord es va fer una petita ruta per les Cases de l'Aigua de les dues Trinitats, amb la participació d'un col·lectiu de gent jubilada.
Totes les passejades tingueren un notable èxit d'assistència, fet que demostrà el creixent interès popular per conèixer la història i el patrimoni més desconegut dels barris allunyats de les zones tradicionalment turístiques. Gràcies a aquesta col·laboració amb la Fàbrica del Sol, per als propers mesos es preveuen noves rutes, de les quals informarem tant en la pestanya de l'agenda d'activitats del nostre blog com al grup de Facebook, o bé per carta i/o correu electrònic als socis i sòcies de l'Arxiu. Aprofitem l'ocasió per agraïr al Josep Maria Navarro i a la Mercè Zegrí de la Fàbrica del Sol el seu interès per aquesta iniciativa i per haver dispositat la seva confiança en nosaltres.

L'Arxiu participa amb dues activitats a la Festa Major de Vilapicina i la Torre Llobeta 2015

$
0
0

Amb motiu de la festa major del barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, el nostre company i col·laborador Jordi Sànchez Ruiz s'encarregà de dirigir dues interessants activitats culturals gratuïtes que tingueren el suport de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i de l'Associació de Veïns de Vilapicina i la Torre Llobeta.
La primera d'elles, del passat diumenge dia 4, fou una passejada de barri que comptà amb una notable assistència de públic de totes les edats. Ens acompanyà en la ruta l'Esther Flaquer i el Carlos Izquierdo del Districte de Nou Barris i l'Eduard Saldaña, secretari de l'Associació de Veïns de Torre Llobeta i Vilapicina. Com a material de suport la nostra entitat posà a la venda el butlletí "Petit Arxiu" que ja ha arribat al número 100 de la col·lecció. Paral·lelament, amb motiu del 50è aniversari de l'Associació de Veïns de Vilapicina i la Torre Llobeta, l'Eduard Saldaña oferí el butlletí de la història de la masia de Torre Llobeta, alhora que fou l'encarregat de fer l'obertura i la cloenda.


L'itinerari, que s'inicià a les 9:30h., comptà amb un total de 20 parades, motiu pel qual fou molt complet: 1) masia de Torre Llobeta, 2) escultura "La Flama", 3) carrer de Cartellà amb Sant Ferran, 4) plaça d'Álvaro Cunqueiro, 5) carrer de la Mare de Déu de les Neus, 6) torre d'aigua al carrer de Cartellà, 7) carrer de Sant Manuel amb Espiell, 8) carrer de Vilapicina, 9) plaça de Santa Eulàlia, 10) conjunt històric format per la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, la masia de Can Basté i l'hostal de Ca n'Artés, 11) plaça del Virrei Amat, 12) les cases del passatge de l'Esperança, 13) les cases del passatge de l'Arquitecte Millàs, 14) la plaça de Garrigó, 15) el passatge d'Escòcia, 16) les cases del carrer de la Jota i la casa del desaparegut carrer d'Orense, 17) el passatge de Santa Eulàlia, 18) el grup d'habitatges Mercedes Fabra, 19) l'Espai Cotxeres de Borbó i 20) "Els Quinze".


A mode de curiositat, l'interès de la ruta quedà reflectit en el fet que algunes persones del carrer que veieren el grup decidiren incorporar-se i acompanyar-nos fins el final. Les explicacions de la passejada anaren a càrrec d'en Jordi Sànchez Ruiz, si bé de les parades davant l'escultura "La Flama" i a la plaça de Santa Eulàlia s'encarregà de fer-ho el nostre company i col·laborador Josep Maria Babí. L'experiència fou força enriquidora en tant que a cada parada s'explicaren aspectes històrics poc coneguts que anaven més enllà de les habitualment conegudes. Alhora, tingué un punt reivindicatiu en quant a demanar la preservació de l'actual patrimoni i a la petició de modificar els plans urbanístics de l'època franquista encara vigents i que ja no tenen sentit en el context actual.


La segona activitat tingué lloc l'endemà dilluns dia 5 a les 19:00h. a la Biblioteca de Vilapicina i la Torre Llobeta, a la sala d'actes, on es realitzà una conferència titulada "Can Xiringoi: una masia oblidada de Vilapicina i la Torre Llobeta". Can Xiringoi fou una masia propera a l'avinguda de Borbó on tretze generacions de la família Armengol hi visqueren entre els anys 1679 (en què s'establí la finca) i 1971 (en què fou enderrocada) i que tingué com a propietat els terrenys que actualment ocupa l'Espai Cotxeres Borbó, abans cotxeres de tramvies i autobusos. L'Eduard Saldaña, secretari de l'Associació de Veïns de Vilapicina i la Torre Llobeta, s'encarregà de fer la corresponent presentació de l'acte, el qual tingué una notable presència de públic que omplí tota la sala.


La ponència també anà a càrrec del nostre company i col·laborador Jordi Sànchez Ruiz, el qual mentre feia les explicacions va passar un PowerPoint il·lustratiu per tal de fer-la més amena i entenedora. La qualitat de la xerrada residí especialment en el caràcter inèdit de la informació, resultat de la seva constant, minuciosa i treballada recerca i investigació en diversos arxius i centres de documentació, així com el seu contacte amb els descendents dels antics propietaris de la masia. El resultat final fou una aportació pública d'uns fets històrics que, a més d'ésser interessants i de no deixar indiferent a ningú, demostren com encara queda molta feina per fer i moltes coses per descobrir, motiu pel qual als propers anys caldrà reescriure tot el què ara coneixem. Al final de l'acte, el públic tingué l'oportunitat de fer preguntes o comentaris.


Ambdues activitats serviren per obrir el programa de festes del barri, el qual s'allarga fins el dia 12 d'aquest mateix mes octubre, organitzat per la Comissió de Festes de Vilapicina i la Torre Llobeta.


Ja podeu llegir l'article de la Laura Morral Quintana al diari ARA on es fa referència a l'Arxiu

$
0
0

El passat dissabte 10 d'octubre va ser publicat al dirai ARA l'article que la periodista Laura Morral Quintana va fer als nostres companys i col·laboradors Josep Maria Babí, Ricard Fernández i Jordi Sànchez en una visita efectuada al local de la nostra entitat el dijous dia 10 de setembre anterior. Es troba a la secció "ara bcn".
En aquest reportatge es fa referència al patrimoni històric del barri de la Trinitat Nova, del qual des de l'Arxiu es reclama la seva recuperació. Però l'element en què més s'hi centra és la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, on actualment es desenvolupen activitats culturals per tal de dinamitzar l'espai, incloent les rutes que organitza en col·laboració conjunta l'Arxiu i la consultora ambiental La Fàbrica del Sol.

Si esteu interessats a llegir l'article el trobareu en el següent enllaç:


Passejada pel Mental amb motiu de les Jornades Europees de patrimoni

$
0
0

El passat diumenge 11 d'octubre es va fer una visita al que hi resta dempeus de l'històric Institut Mental de la Santa Creu, actualment emprat com a Seu del Districte, Biblioteca de Nou Barris i caserna de la Guàrdia Urbana, entre d'altres equipaments.
La passejada, organitzada amb motiu de la celebració de l'Any del Mental pel centenari de la finalització de les obres de construcció de l'edifici, es va emmarcar dins les Jornades Europees de Patrimoni. Aquesta és una iniciativa conjunta del Consell d'Europa i la Comissió Europea en la que participen cinquanta estats europeus signataris de la Convenció Cultural Europea. Es tracta d'unes jornades de portes obertes amb l'objectiu de promoure l'accés al patrimoni cultural. El programa anual, generalment durant un cap de setmana de setembre, ofereix l'oportunitat de visitar monuments, museus i zones d'interès cultural, normalment obrint les portes excepcionalment al públic.

                           

El punt de trobada va ser a les 10:00h. del matí a la plaça Major de Nou Barris, davant del faristol amb codi QR del projecte Relligant Nou Barris d'elements patrimonials del districte. El nombre de visitants fou força acceptable, a destacar persones ex-treballadores i ex-internes que van fer les seves aportacions personals, i a diferència de l'any passat que va ploure aquesta vegada va acompanyar el dia. Les explicacions dels espais a visitar van anar a càrrec dels nostres companys Josep Maria Babí, Ricard Fernández, Arnaldo Gil, Mercedes Hidalgo (antiga treballadora del Mental), Vicente Martín (antic treballador del Mental) i Jordi Sànchez. Com a suport auxiliar de cara a mostrar imatges antigues del Mental es va comptar amb la participació del Jesús Aguilar, l'Antonio Pascual i l'Antonio Silva. Malgrat que no es va editar un butlletí per a l'esdeveniment com és habitual en les passejades, es va oferir novament al públic el butlletí "Petit Arxiu" número 97 titulat "Terres de l'Hospital Mental: Ca n'Amell Gran", escrit pel nostre company i col·laborador Jordi Sànchez i Ruiz.


Els elements que es van visitar van ser l'antic edifici que acollí l'Institut Mental de la Santa Creu (on es veieren les antigues sales, els patis i el lluernari), l'església del Mental (en força mal estat de conservació) i la masia de Ca n'Amell Gran (Centre Cívic Ca n'Ensenya). A la meitat de la ruta es va projectar a la sala de plens un audiovisual que recollia imatges fixes i documentals històriques. Enguany, la visita ha estat força més amena gràcies a la presència dels 21 plafons del projecte "Senyalitzem la història" que expliquen els diferents espais que va ocupar l'antic Mental mitjançant uns textos acompanyats de fotos històriques. Són presents des del passat 15 de maig i van ser elaborats per l'Arxiu.
Per al proper mes de novembre es preveu que es faci a l'Arxiu la darrera activitat amb motiu de l'Any del Mental, que en termes globals ha tingut força èxit de públic i ha servit, principalment, per a donar a conèixer la importància de preservar la seva memòria històrica i de conservar els elements patrimonials que han sobreviscut al pas del temps i a l'especulació urbanística.

L'Arxiu reivindica la recuperació del Xalet de la Trinitat

$
0
0

El passat diumenge 18 d'octubre al matí l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va organitzar una activitat destinada a reivindicar la recuperació del Xalet de la Trinitat, actualment en runes. Tot just al costat de l'edifici, en la confluència de l’avinguda de Vallbona amb el carrer d’Aiguablava es va muntar una carpa amb la inscripció "Perill patrimoni", on s’aprofità l'ocasió per a posar a la venda les principals publicacions de la nostra entitat i informar sobre les nostres intencions a les persones curioses que s'hi van acostar, la majoria excursionistes que anaven cap a Collserola. A més, es va organitzar per als visitants que ho desitjaven una petita excursió pels voltants del Xalet amb el propòsit de donar a conèixer el patrimoni més amagat de la zona, com les restes de l'aqüeducte del Baix Vallès, les cases de l'aigua de Torre Baró i el Pont dels Tres Ulls.


Des de les 10:00h. del matí fins a les 14:00h. del migdia estigueren al peu del canó els nostres companys i col·laboradors Josep Maria Babí, Ricard Fernández, Arnaldo Gil, Marta Grau, Antonio Pascual, Jordi Sánchez i Antonio Silva. Entre els visitants vingueren a donar-nos suport el Ramon Casas, veí de la Trinitat Nova i president de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Trinitat Nova, l'Antonio Franco, un dels actuals propietaris d'una de les Cases dels Carters, i l'Amador Expósito Muñoz, veí de la Trinitat Vella i president de l'Associació i Comissió per la Recerca i la Divulgació de la Memòria de la Trinitat Vella.
En una inspecció feta per tal de comprovar l'estat actual de l'edifici es pogué observar la seva deplorable conservació. Una part de la casa es troba semienterrada com a conseqüència de les runes d'obres acumulades durant tants d'anys. L'interior és completament buit, amb el sostre caigut, les bigues podrides i la planta baixa semienterrada per les runes i les escombraries abocades.


Enguany el Xalet de la Trinitat, conegut també com la “Casa del Conte” o la “Casa de les Bruixes” ha fet cent anys, doncs va ser inaugurat un 12 d’octubre del 1915. La idea inicial era d’erigir tot un conjunt de cases idèntiques o similars que havien de configurar una ciutat jardí a la falda de la muntanya, on ara hi ha el barri de la Trinitat Nova. Els terrenys on fou construït llavors es venien a un preu molt econòmic, propietat de Manuel María de Sivatte, el principal promotor. No obstant, a causa dels problemes econòmics i les males comunicacions amb la resta de Barcelona van fer fracassar el projecte. Al voltant del Xalet eren habituals els aplecs, les ballades de sardanes o la celebració de festes. La casa fou habitada fins als anys setanta en què els seus propietaris van marxar. Fins fa pocs anys va romandre penjat un cartell on deia “Se vende”, amb un número de telèfon.


Des de la nostra entitat es reclama que es conservi el Xalet, que no disposa de cap tipus de catalogació patrimonial. Una de les raons de pes per a la seva recuperació és perquè és l’única mostra que existeix de casa unifamiliar de ciutat jardí destinada a classe obrera, ja que aquesta fou una iniciativa única no només a Barcelona, sinó fins i tot a nivell de Catalunya, d’Espanya i també d’Europa. I en aquest sentit, volem que se li atorgui un ús social i/o cultural tot integrant-lo dins el conjunt patrimonial format per la Casa de l'Aigua, les Cases dels Carters, els aqüeductes i el Pont dels Tres Ulls.

NOVEMBRE. El "TAC" o "Pénjamo", el primer autobús urbà a Nou Barris

$
0
0

El diumenge 17 de novembre de 1953 es va inaugurar el primer autobús urbà en l'actual territori de Nou Barris, A la festa inaugural va assistir nombrós públic que esperava l'arribada de les autoritats que organitzaven l'acte, a destacar el tinent d'alcalde de Transportes y Circulación sr. Rosal Catarineu, el conseller delegat del districte de Sant Andreu sr. Pascual Graneri, el general d'Artillería de la IV Región sr. Pérez Porro, el sr. Palanca en representació de l'Obra Sindical del Hogar, i el president de la Junta de Vecinos de las Roquetas sr. Francesc Robusté, entre d'altres.
La nova línia, pertanyent a l'empresa Talleres Aragall y Cía. Se la conegué amb el nom popular de "TAC" o "Pénjamo". El recorregut, de doble circumval·lació, s'iniciava a la Via Júlia i continuava pels carrers d'Argüelles, Sant Engràcia, Font de Canyelles, passeigs de Valldaura, del Verdum i del Doctor Pi i Molist, plaça del Virrei Amat, passeig de Fabra i Puig, Concepción Arenal, Malats, Gran de Sant Andreu, Agustí i Milà, Bartrina, pont del Dragó, passeig de Valldaura i Via Júlia. L'oferta es va cobrir amb dos autobusos, un Ford Hèrcules i un Berliet. El primer era de color vermell i efectuava el recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge, mentre que el segon era platejat i circulava en el mateix sentit de les agulles del rellotge.
Malgrat que el servei fou rendible, el procés de municipalització va desembocar que s'acordés declarar caducada la concessió. El 17 d’octubre de 1960 la línia, adquirida per Tranvías de Barcelona, es va rebatejar sota la denominació “R” amb un nou recorregut entre Fabra i Puig i les Roquetes.

LA FOTO DE LA SETMANA. Juan Manuel Molina Mateo "Juanel"

$
0
0

Juan Manuel Molina Mateo "Juanel" (Jumilla 1901 - Barcelona 1984) fou un conegut resident de les cases barates de Can Peguera, concretament veí del carrer de Riells. Va ser membre del comitè nacional de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), secretari general de la Federación Anarquista Ibérica (FAI) en substitució de José Elizalde i director del seu òrgan de premsa "Tierra y Libertad". Al seu domicili s'hi establí la redacció dels primers números d'aquesta publicació. Al barri també freqüentà el bar bodega Múnich, al carrer d'Espinauga, punt de trobada d'anarquistes i obreristes. El 19 de juliol de 1936 havia estat detingut però alliberat després de l'onada revolucionària provocada pel fracàs a Barcelona del cop d'estat del 18 de juliol. Llavors va representar la CNT en el Comitè de Proveïments i després dels fets de maig de 1937 va passar a ser subsecretari de Defensa de Catalunya. Va rebutjar el càrrec de comissari del Tribunal Popular de l'Exèrcit i acceptà ser comissari polític dels cossos d'Exèrcit X i XI.

Viewing all 770 articles
Browse latest View live