Quantcast
Channel: EL BLOG DE L'ARXIU HISTÒRIC DE ROQUETES-NOU BARRIS
Viewing all 767 articles
Browse latest View live

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

$
0
0
Petit Indi


L’Arnau és un noi que viu al seu propi món acompanyat d'una guineu i una cadernera que és la seva gran esperança als concursos d’aus cantores de les rodalies.
Per les tardes visita a la seva mare, interna a la presó de Wad-Ras o acompanya al seu oncle Ramon al Canòdrom Meridiana.
Filmada en escenaris naturals, el director Marc Recha ha construït la pel·lícula donant-li un caire de western a un territori fronterer.
Quin és el barri de l’Arnau?


a)     Ciutat Meridiana

b)     Torre Baró

c)     La Guineueta

d)     Vallbona


La resposta a la pregunta de la setmana passada és la:
b) La mare d’en Francesc era espiritista. I amb això donem per acabada la passejada pel Cementiri de sant Andreu al voltant de la diada de Tots Sants que ens ha acompanyat les darreres setmanes.


EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

$
0
0

Enrajolat


És el sòl d’un edifici religiós que l’Arxiu va visitar el mes d’abril del 2011 i que està situat en un lloc molt pintoresc. Al cap del temps es conserva en bon estat aquest clar exemple de rajola catalana.

Volem saber de quin edifici es tracta.


a)    Església de Santa Engràcia

b)    Ermita antiga de Santa Eulària

c)     Església de Sant Marc

d)    Capella de Can Masdéu


La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:
d) El barri de l’Arnau és Vallbona.

60 anys del TAC o PÉNJAMO

$
0
0

Enguany, es compleixen 60 anys de la inauguració del primer autobús urbà al territori de l’actual Nou Barris, un precedent dels serveis de proximitat o “Bus del Barri” que avui dia trobem implantat a diferents barriades de Barcelona. És per això que mereix la pena recordar la història d’un autobús que simbolitzà l’inici de la fi de l’aïllament dels barris populars del nord de Barcelona quan fou inaugurat, i l’inici de les lluites veïnals a gran escala per demanar millores en el transport públic quan va ser suprimit.
Després de diverses gestions, l’any 1942, la dissolta Asociación de Propietarios de las Afueras de San Andrés es va poder recompondre novament regida per una Comissió Gestora sota l’autorització del Governador Civil, i vigilada pel nou règim franquista. El mateix any de la seva recomposició, els seus nous membres van encaminar els seus treballs per mirar d’aconseguir transport públic pels barris del nord de Sant Andreu i facilitar així el desplaçament dels seus habitants, una població que tenia una tendència progressiva a créixer i que es trobava en situació gairebé d’aïllament.


Transcorreguda una dècada, el 21 de setembre de 1952 va haver una reunió de la Comissió Gestora amb comercials i industrials de la barriada de Roquetes convocats per la Comissió de Festes, en la què es va parlar sobre els treballs realitzats, on destacaven les gestions per aconseguir una línia d’autobús. Per tal de fer un seguiment de les tasques assenyalats i iniciats per la Comissió de Festes, es va celebrar l’anomenada Ponència de la Barriada de les Roquetes, essent el seu president en Francesc Robusté i Borràs. En el mes d’octubre següent, es va establir contacte amb el Conseller del Districte IX Sr. Rosal per sol·licitar una línia d’autobusos des de la Via Júlia fins a un nus de comunicacions que permetés la correspondència amb altres serveis de transport. El 21 de gener de 1953, el Conseller del Districte IX, Josep Maria Pasqual i Graneri, va notificar a la Comissió Gestora que s’autoritzava la línia sol·licitada. Donat que Tranvías de Barcelona no es va mostrar favorable a la seva explotació, finalment aniria a càrrec d’un particular, tot i ésser un moment relativament inoportú si tenim en compte que el transport públic de Barcelona estava en procés de municipalització. El 30 d’octubre següent, un dictamen va atorgar la concessió amb caràcter provisional i a precari a l’empresa "Talleres Aragall y Compañía", propietat d’en Francesc Aragall i Romeu. El seu local era una concessionària amb garatge de la firma automobilística Ford ubicat al carrer de Gabriel y Galán, al barri del Clot. A més de la venda i reparació de vehicles, també es dedicava al lloguer d’autobusos per a serveis discrecionals.


El diumenge dia 17 de novembre de 1953 es va inaugurar el primer servei urbà d’autobús en el territori de l’actual Nou Barris, “que no por su corto recorrido, sino por su eficacia tiene una importancia suma en nuestros transportes urbanos ya que permite un directo acceso, desde el centro de la ciudad a unas barriadas sitas en las afueras nordeñas de ex pueblo de San Andrés  que alcanzan un censo de población de veinticinco mil vecinos; tales son los núcleos urbanos que son conocidos por Las Roquetas.” A la festa inaugural va assistir nombrós públic veí de les barriades del nord de Sant Andreu que esperava l’arribada de les autoritats que organitzaven l’acte, entre les quals estigueren presents el tinent d’alcade de Transports i Circulació Sr. Rosal Catarineu, en representació de l’alcalde de Barcelona; el conseller delegat del districte de Sant Andreu Pasqual Graneri; el general d’Artilleria de la IV Regió Sr. Pérez Porro; el mestre Palanca en representació de l’Obra Sindical del Hogar; i el president de la Junta de Veïns de les Roquetes Sr. Robusté, entre d’altres.


La cerimònia va començar amb una missa a càrrec de Mossèn Josep Camp, capellà de la parròquia de Santa Engràcia, el qual va beneir els tres autobusos allí estacionats. A l’encreuament de la Via Júlia amb el carrer de Joaquim Valls fou erigit un arc de fullatge i banderoles el pas del qual estava tancat per una cinta inaugural que fou tallada per la senyora Maria Cid, esposa d’en Pascual Graneri. A continuació, en una tribuna aixecada al mateix carrer, van fer els corresponents discursos els senyors Robusté, Graneri i Rosal. Posteriorment, les autoritats van pujar als tres autobusos per fer el trajecte inaugural, i al finalitzar foren obsequiats amb una copa de vi per cortesia de l’Asociación de Propietarios y Contribuyentes de las Roquetas, al seu local social. A partir de la tarda del mateix dia, el servei es va obrir al públic.


La nova línia, al pertànyer a l’empresa Talleres Aragall y Compañía, va rebre el nom popular de “TAC” (per les inicials de l'empresa), però també fou coneguda com el “Pénjamo” (per una cançó popular de l'època anomenada "Vamos llegando al Pénjamo" (ciutat de Mèxic), de Pedro Infante). El recorregut era de doble circumval·lació, i transcorria des de Via Júlia per Argüelles, Santa Engràcia, Font de Canyelles, passeig de Valldaura, plaça de Llucmajor, passeig de Verdum, passeig del Doctor Pi i Molist, plaça del Virrei Amat, passeig de Fabra i Puig, Concepción Arenal, Malats, Gran de Sant Andreu, Agustí i Milà, Bartrina, pont del Dragó, passeig de Valldaura i Via Júlia. L’oferta es va cobrir amb dos autobusos de petites dimensions, concretament un Ford Hércules i un Berliet. El primer era de color vermell i efectuava el recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge, mentre que el segon era platejat i circulava en el mateix sentit de les agulles del rellotge. A mesura que es va anar guanyant passatge, el servei es va reforçar amb dos cotxes més, un per a cada sentit. Més endavant, l’empresa de Francesc Aragall es va constituir sota el nom de "Transportes Urbanos Enlace Metro, S.A." (TUEMSA) i va situar un nou local més a prop del recorregut de la línia, al carrer de Malgrat. La línia funcionava de les 5:00h del matí fins a les 23:00h de la nit els dies feiners, i fins a les 3:00h de la matinada dissabtes i festius. El preu del bitllet era de 60 cèntims.


Malgrat que el servei va gaudir d’un excel·lent nombre de passatgers, el procés de municipalització va desembocar a què l’Ajuntament de Barcelona, el 27 de juliol de 1960 acordés declarar caducada la concessió del “TAC” o “Pénjamo”. El fet que es posessin traves per una possible renovació, TUEMSA es va veure obligada a renunciar al servei, el qual anà a parar a mans de Tranvías de Barcelona, que inicialment no el va voler. El 17 d’octubre següent, la línia es va rebatejar sota la denominació “R” i amb un nou recorregut entre Fabra i Puig i les Roquetes, passant a circular únicament pel passeig de Fabra i Puig, plaça del Virrei Amat, passeig del Doctor Pi i Molist, passeig del Verdum, plaça de Llucmajor, passeig de Valldaura, Font de Canyelles, Santa Engràcia i Argullós, al barri de la Prosperitat, abandonant el doble itinerari circular. L’oferta es cobrí amb dos vehicles “Aclo” reformats a un sol pis. El canvi va disgustar al veïnat, i així ho va expressar l’Asociación de Propietarios y Contribuyentes de las Roquetas: “el primitivo recorrido era más completo, ya que en su doble circunvalación enlazaba con metro y autobuses y permitía el desplazamiento rápido a San Andrés para las compras y otros menesteres cuando en nuestra barriada no existía, todavía, mercado”. El 23 de febrer de 1964 la línia R va canviar el seu distintiu pel número 13.

Foto: Arxiu Toni Rovira

El 19 d’agost següent es van suprimir les línies 11 i 13 d’autobús, substituint-se per la nova línia 12, amb un itinerari comprès entre tots dos serveis anteriors, del Bon Pastor a la Prosperitat. Circulava pels carrers de Sant Adrià, Gran de Sant Andreu, passeig de Fabra i Puig (tornada per Felip II, Escòcia, Dublín i Sant Ildefons amb motiu de la conversió de l’antiga rambla en una avinguda de sentit únic de circulació), plaça del Virrei Amat, passeig del Doctor Pi i Molist, passeig del Verdum, plaça de Llucmajor, passeig de Valldaura, Font de Canyelles, Santa Engràcia i Argullós L’oferta es cobrí amb tres autobusos “Aclo-Seida” de petites dimensions. El motiu d’aquest canvi es degué per tal d’eliminar una de les dues terminals emplaçades en el passeig de Fabra i Puig que ocasionava congestió del trànsit, i s’eliminava també la superposició d’una part del recorregut que coincidia amb un tram de menor passatge. Es va implantar la tarifa de 4 pessetes en lloc de l’especial de 3 pessetes, i es van eliminar també tres vehicles per donar així millor servei.

Foto: José Mora Martín

En l’actualitat, evolució de l’antiga línia 12 ens ha arribat la línia 132 de “Bus del Barri”, amb un trajecte de circumval·lació amb origen i final a la plaça del Virrei Amat que connecta els barris de Porta i la Prosperitat. En els propers anys s’anirà implantant la nova xarxa ortogonal d’autobusos que suposarà un canvia radical amb la substitució de totes les línies convencionals per unes altres de noves. Els trajectes abandonats s’hauran de cobrir amb nous serveis de proximitat, tal i com passa ara mateix. En aquest sentit, poder tornar a veure una línia de “Bus del Barri” amb un recorregut molt similar al del “TAC” o “Pénjamo” no resultaria pas utòpic. Ben aviat, a mig termini el temps ho dirà.


Ricard Fernández i Valentí

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

$
0
0

Farmàcia Borràs

Ha estat la primera del barri de la Prosperitat i una de les quatre o cinc primeres del districte de Nou Barris.

Al passeig de Valldaura cantonada amb el carrer de Sant Francesc Xavier, des del 1961, ha vist passar la vida dels habitants dels barris veïns, las transformacions urbanístiques, l’arribada del metro... Ha patit robatoris i atracaments, guàrdies interminables i, fins i tot, han nascut infants dins la farmàcia i els clients s’han sentit tractats com a amics.

Però potser poca gent sap que, abans del seu actual emplaçament, el 1957 es va instal•lar uns metres mes enllà, dins del barri de Porta. A quin carrer?


a)    Artá

b)    Horizontal

c)    Garrofers

d)    La Selva


La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada és la:
d) Capella de Can Masdéu. L’encertant ha estat la Ruth. Però n'hi ha més: la mateixa Ruth ens ha explicat que d’aquest mosaic n’hi ha a d’altres llocs. Concretament a 'hort/jardí de les monges hospitalàries de Canyelles. I com que eren unes rajoles i un disseny molt comuns a l’època, no descartem que se'n puguin trobar també en altres edificis.

Exposició "PERILL PATRIMONI"

$
0
0

Amb motiu del 30è aniversari de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, avui dijous dia 28 es presenta l'exposició "PERILL PATRIMONI".

L'acte tindrà lloc a les 19h. a la seu de l'Arxiu, a l'Espai Via Favència. L'exposició romandrà visitable al públic els dimarts i els dijous de 18h. a 20h. del 28 de novembre d0enguany fins al 16 de gener de 2014.

No hi falteu!!!

L'Arxiu celebra els seus 30 anys d'història amb la presentació de l'exposició "PERILL PATRIMONI"

$
0
0

El passat dijous dia 28 a les 7 de la tarda va tenir lloc la inauguració de l'exposició fotogràfica "PERILL PATRIMONI", destinada a mostrar imatges del patrimoni passat i present de tots i cadascun dels barris que formen part del districte de Nou Barris. Alhora, es pretén sensibilitzar de la necessitat de preservar uns elements que han fet història i han atorgat una personalitat en aquest territori, que és únic i irrepetible, i amb un valor més enllà de la concepció turística. D'aquesta manera es culminava el present any dedicat especialment al patrimoni, un cavall de batalla on la nostra entitat sempre ha estat molt reivindicativa.
L'acte, molt especial, estava emmarcat dins la commemoració del 30è aniversari de la fundació de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, inscrita oficialment un 20 de novembre de 1983. El vestíbul de l'Espai Via Favència va comptar amb un notable nombre de visitants interessats en la presentació d'una exposició que romandrà visitable fins el 14 de gener de 2014. El fred no va ser impediment per a què un munt de persones assistissin al nostre local.


Els parlaments van anar a càrrec del nostre col·laborador Jordi Sánchez Ruiz, del recent anomenat president de l'entitat Arnaldo Gil, i de la nostra gran col·laboradora Maria Lluïsa Serralta. Tots tres membres van fer un breu repàs sobre el què ha suposat l'existència de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, l'objectiu de l'exposició fotogràfica així com l'explicació d'experiències personals.
El moment més emotiu va ser just en el moment en què als dos fundadors de l'entitat, l'Arnaldo Gil i la Maria Lluïsa Serralta, foren reconeguts per la seva excel·lent trajectòria. Al primer se'l va obsequiar amb un clauer de plata amb un gravat del castell de Torre Baró, icona de Nou Barris, mentre que la segona va rebre una preciosa placa als seus trenta anys de col·laboració. 
Després dels parlaments i de l'homenatge als fundadors, el públic assistent, que fou convidat a un aperitiu, va procedir a visitar l'exposició.


Més enllà dels 30 anys, l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris viu una època daurada, sense perdre aquell esperit d'entitat popular sense ànim de lucre que des del primer dia l'ha caracteritzat, al peu del canó, defensant el patrimoni, difonent la memòria històrica i oferint el millor servei possible a les persones.


EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

$
0
0

Les casetes de paper

Temps era temps, quan un governador avergonyit de les barraques que vorejaven l’entrada al seu regne, ja que havia de ser l’amfitrió de les màximes autoritats civils i religioses, les va fer enderrocar i, per aixoplugar els seus habitants, va fer construir-hi uns nous habitatges lluny dels llocs on s’havien de celebrar els fastos previstos.

Aquests habitatges havien de ser provisionals, però els vilatans haurien de passar moltes penúries per la ínfima qualitat de les casetes i les seves dimensions molt reduïdes fins que, quaranta anys més tard, un nou virrei decidí al seu torn d'enderrocar-les i fer cases noves per als soferts vilatans. No obstant això, ells mai no van perdre l’alegria ni les ganes de viure i, perquè en quedés constància a la posteritat, un veí (que, alhora era un notable retratista) els va fer molts retrats on es reflectia la seva manera de conviure i expressar-se.

Qui era aquest retratista?


a)    Kim Manresa

b)    Oriol Maspons

c)     Huertas Clavería

d)    Ginés Cuesta



La resposta a la pregunta de la setmana passada era la:
b) La farmàcia Borràs es va instal·lar originàriament al carrer Horitzontal.

DESEMBRE. El Circ d'Hivern

$
0
0

Entre mitjans de desembre i principis de gener, l’Ateneu Popular de Nou Barris ofereix anualment el seu Circ d’Hivern, el seu projecte central més ambiciós i interessant de la seva temporada amb l’objectiu principal de donar suport i fomentar l’art del circ contemporani. Aquesta iniciativa que enguany compleix el seu catorzè aniversari, és una proposta inèdita creada a partir d’un grup d’artistes que, malgrat seguir unes mateixes premisses, ofereix al públic una altra manera de fer circ, dansa, música i teatre diferent als estereotips clàssics, però capaç d’encantar tant als més menuts com als més adults. Molts d’aquests artistes estan vinculats al mateix Ateneu.
L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya, la revista catalana de circ Zirkolika i l’Escola de Circ Rogelio Rivel contribueixen en general a fer de l’Ateneu Popular de Nou Barris una autèntica seu i factoria del circ a Barcelona, i al projecte del Circ d’Hivern (a més d’altres programacions anuals) en particular.
En els darrers anys, algunes de les creacions circenses força innovadores que s’han ofert i han delectat al públic en els darrers anys han estat les ofertes pel Circus Klezmer, Oniricus, Click, Rodó i el Circ de Sara entre d’altres, amb uns espectacles que han tingut continuïtat més enllà de l’Ateneu, la qual cosa demostra la seva originalitat i qualitat més enllà dels àmbits locals. L’èxit de públic de totes les edicions s’ha demostrat sobretot amb el nombre d’espectadors, que en el teatre de l’Ateneu han arribat als 8.000 assistents.


“La joven Ciudad Meridiana”

$
0
0

Curiosa imatge a color del barri de Ciutat Meridiana quan encara estava inacabada. La fotografia és una postal de l’any 1970 des d’una perspectiva fins i tot bonica i un exemple de com un fotògraf pot arribar a enganyar la vista de la gent, doncs els problemes de fons que per allí s’hi amagaven aquí no es veuen reflectits. ¿Qui podia pensar, observant aquesta postal, que Ciutat Meridiana era un barri amb problemes d’humitat, d’accessibilitat i d’equipaments? Doncs bé, en el diari Tele/eXprés del 27 de desembre de 1972, el jove periodista Josep Maria Huertas i Claveria va escriure un reportatge titulat “La joven Ciudad Meridiana”, on es parlava de les deficiències d’aquella nova barriada erigida allà on es preveia un cementiri, finalment descartat per problemes d’humitat. Un dels propietaris del diari, en Jaume Castell, i un dels promotors del barri, Joan Antoni Samaranch, van advertir que no es publiqués res conflictiu sobre aquell nou barri. I així va ser, que durant molt de temps els comentaris negatius van estar vetats.

Un indret anomenat "Els Quinze"

$
0
0

L'any 1901, coincidint amb la inauguració del tramvia elèctric de Barcelona a Horta, al voltant del passeig de Maragall hi havia una confluència de comunicacions. D'una banda, la carretera de Barcelona a Horta al seu pas pel camí de Sant Iscle (avinguda de Borbó) i el tram mig i inferior del passeig de Maragall, formant un eix de nord a sud. De l'altra, hi havia el tram superior del passeig de Maragall i el carrer d'Estébanez (Garcilaso) que formaven un eix d'oest a est. Pocs anys després, es va obrir l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat que comunicava amb el Guinardó. Tot aquest conjunt formava un traçat lineal d'uns 200 metres de longitud, definit com un espai fronterer entre les barriades d'Horta, el Guinardó, Santa Eulàlia de Vilapicina, els Indians i la Sagrera. El tramvia d'Horta efectuava parada al passeig de Maragall, entre el carrer d'Estébanez i el camí de Sant Iscle, i el preu del bitllet entre aquest lloc i Barcelona (i a l'inrevés) costava 15 cèntims. Des de llavors, aquella zona va passar a conèixer-se popularment com "Els Quinze", denominació que mai no ha estat oficialitzada però que ha arribat fins als nostres dies. En els bitllets del tramvia aquesta destinació s'indicava de tres maneres diferents: "Pl.Urquinaona-Dos Rius" (carrer desaparegut i absorbit per l'obertura de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat), "Pl.Urquinaona-Carretera Sagrera" (Garcilaso), o bé "Pl.Urquinaona-Av.V.Montserrat". Quan els cobradors dels tramvies anunciaven amb veu alta la parada corresponent a "Els Quinze" sovint deien "Fàbrica", que en realitat no era una altra cosa que els generadors d'energia elèctrica dels tramvies situats a la cotxera d'Horta (posteriorment cotxera de Borbó). El preu del bitllet a 15 cèntims es va mantenir entre els anys 1901 i 1930.


El tram superior del passeig de Maragall i el carrer d'Estébanez (Garcilaso) es va formar a partir del traçat construït per al tramvia de vapor de la Sagrera a Horta, el 1883, de manera que no es correspon a l'antiga carretera de Barcelona a Horta. Aquest camí medieval en realitat transcorria des del naixement del passeig de Maragall amb el carrer del Fresser fins a la masia de Can Girapells. Des d'allà, prenia l'actual carrer de la Garrotxa fins a un tram de l'antic camí de Sant Iscle (avinguda de Borbó) i, vorejant la riera d'Horta (carrer de Cartellà) finalitzava a l'antic municipi de Sant Joan d' Horta (actual barri d'Horta). Antuvi, el passeig de Maragall es coneixia durant el segle XIX com a carretera nova d'Horta, per diferenciar-la de l'antiga. Va començar a urbanitzar-se a partir de l'any 1911 i fou batejada en honor al poeta català Joan Maragall i Gorina el 6 de maig de 1915 (encara que inicialment el tram inferior comprès entre la plaça de Maragall (abans del General Magaz) i el carrer del Fresser es va denominar avinguda de Martínez Anido).
Al barri del Guinardó el carrer de la Font Castellana va canviar el nom pel de Dos Rius el 23 desembre 1913 perquè per allà transcorria la canalització d'aigües de l'aqüeducte de Dos Rius, una infraestructura de 40 quilòmetres de longitud compresa des de la comarca del Maresme fins a la Muntanya Pelada. Finalment, aquest carrer va desaparèixer per a esdevenir una important via de comunicació que va donar lloc a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat.


Als voltants d'"Els Quinze" hi havia algunes masies que van ser reflex d'un passat rural com Torre Llobeta, Can Xiringall, Can Bartra i Can Sabadell, les quals tenien en propietat grans extensions de terreny dedicats al conreu. Els productes es venien als mercats d'Horta, Sant Andreu, Gràcia i el Born. Com a curiositat, entre els anys 1901 i 1905, el tercer camp de joc del Futbol Club Barcelona es va instal·lar al costat de la masia de Can Sabadell. Just al costat ,l'Ajuntament de Barcelona va cedir uns terrenys compresos entre els carrers d'Estébanez i de les Acàcies per a què el doctor Jaume Ferran i Clua disposés d'un laboratori i desenvolupés així les seves investigacions.
Amb la inauguració del tramvia elèctric de Barcelona a Horta, el 21 de maig de 1901, es van estrenar les noves cotxeres situades al camí de Sant Iscle amb la Riera d'Horta sobre els terrenys de la masia de Can Xiringall. Aquestes dependències disposaven d'un dipòsit per a material mòbil i d'una sala de màquines per a generar electricitat.


A partir de la dècada de 1920 van començar a proliferar pels voltants d'"Els Quinze" les primeres urbanitzacions, formades per casetes unifamiliars d'una o dues plantes promogudes per cooperatives de treballadors o bé per empresaris particulars que van adquirir aquells terrenys a molt baix preu per a poder edificar. La gran majoria de carrers eren polsegosos, fangosos i intransitables quan plovia. A això calia afegir la manca d'una xarxa de clavegueram, llevat d'algun sistema privat d'evacuació en infraestructures sanitàries domèstiques. Molts carrers no disposaven d'enllumenat elèctric o d'aigua corrent. Els habitatges, de 40 m2 a 70 m2 de superfície, es van edificar amb precàries tècniques de construcció. Les façanes eren senzilles, amb poca o cap decoració, però qui disposava de més poder adquisitiu va incorporar balcons més solemnes, imatges religioses, un rellotge de Sol, adornaments de pedra o de ferro, petits mosaics i, fins i tot, elements modernistes. L'interior constava generalment de cuina, menjador, tres habitacions més un lavabo i un safareig a la part posterior. Moltes disposaven de patis interiors amb palmeres i magnòlies. El telèfon i el cotxe van quedar reservats a les classes més benestants.


Aquest paisatge format per camps de conreu esquitxats per masies i petits nuclis urbans es va mantenir fins a la postguerra. A mitjans de la dècada de 1940, a la confluència del passeig de Maragall amb un carrer que a partir de 1955 es batejaria com Ramon Albó, es va inaugurar el col·legi Divina Pastora de les Mares Franciscanes, una escola religiosa d'ensenyament primari per a nenes. El 7 de juliol de 1942 el carrer d'Estébanez va passar a dir-se Garcilaso i l'avinguda del Mariscal Joffre (camí de Sant Iscle) es va rebatejar com avinguda de Borbó. A partir de l'any 1948, el Patronat Municipal de l'Habitatge va iniciar la construcció d'un nou barri sobre terrenys de la masia de Torre Llobeta. Els habitatges van ser ocupats entre 1952 i 1955 i formaven un conjunt de blocs amb patis interiors agrupats en quatre illes de cases separades en grups de dos per una gran plaça enjardinada. A l'octubre de 1952 va obrir el cinema Montserrat, una sala de reestrena que oferia programes dobles i que es va constituir com un centre d'oci dels barris dels voltants.
La millora de la situació econòmica va comportar un augment de la població procedent de la resta d'Espanya cap a Catalunya i especialment cap a Barcelona, fet que va estimular el sector de la construcció. Com a conseqüència, durant la dècada de 1950 i especialment en la de 1960, les zones rurals van desaparèixer definitivament per donar pas a nous blocs d'habitatges que van urbanitzar aquell sector, otorgant-li gairebé l'aspecte que ofereix actualment. Al seu voltant, tots els carrers es van empedrar o asfaltar i es van instal·lar infraestructures com enllumenat, clavegueram i gas allà on encara no n'hi havia.


La xarxa de transport va millorar amb l'arribada del metro el 21 de juliol de 1959, sumat a la presència de diverses línies de tramvia i autobús. Paral·lelament, la cotxera d'Horta va ser reformada i ampliada convertint-se en la cotxera de Borbó. Allà, el 18 de març de 1971 va ser el punt de sortida de la rua de vehicles històrics que van acomiadar definitivament el tramvia de Barcelona. Des d'aleshores, el dipòsit va passar a ser únicament d'autobusos, fet que va originar un augment de la contaminació que va portar com a conseqüència una protesta veïnal que exigí el trasllat de les instal·lacions a canvi de construir-hi al seu lloc els equipaments necessaris per als barris.
La presència de nombrosos comerços de molt variada oferta atorgà vida i dinamisme a la zona, la qual s'havia convertit en un important nus de comunicacions amb alts nivells de trànsit automobilístic i una elevada densitat de població. A mitjans dels anys seixanta es van obrir les Galeries Varsòvia, situades entre el passeig de Maragall i el carrer de Varsòvia.


Amb l'arribada de la democràcia es van anar produint canvis destinats a millorar la qualitat de vida  El 19 abril 1982 va arribar la L4 de metro que va establir correspondència amb la L5 a l'estació "Maragall". El 1983 la masia de Torre Llobeta va obrir rehabilitada com a centre cívic municipal per al barri. No obstant això, la resta de masies dels voltants no van córrer la mateixa sort perquè van ser enderrocades per donar lloc a nous blocs d'habitatges. Amb la decadència de les sales de reestrena, el cinema Montserrat, que efímerament va funcionar com a Sala X, va tancar definitivament les seves portes el 1987 edificant al seu lloc un bloc d'habitatges. El model de comerç que era tan canviant en uns temps molt canviants, va provocar la decadència progressiva i el tancament de les Galeries Varsòvia. Actualment, les instal·lacions són ocupades per una clínica dental. Per promoure el comerç de barri, un grup de comerciants i professionals va crear l'Eix Maragall amb l'objectiu de defensar els drets col·lectius de comerciants, dinamitzar la vida del barri i conservar les festes populars.


A mitjans de 1999 es va obrir el tram de la ronda del Mig entre el Guinardó i l'avinguda Meridiana, no com una via ràpida tal i com preveia el Pla Comarcal de 1953, sinó com un bulevard amb àmplies voreres, arbres, bancs per seure i carril-bici. El carrer de Ramon Albó va poder ser reformat gràcies a l'enderroc de l'antic col·legi Divina Pastora i al trasllat uns metres cap a la dreta de la boca de metro que hi havia just davant, donant lloc a una placeta. El 15 de desembre de 2003 es va celebrar l'acte de clausura definitiva de les antigues cotxeres d'autobusos de Borbó, que posteriorment foren enderrocades. Al seu lloc s'ha erigit un equipament esportiu, una biblioteca, un casal d'avis i un ambulatori, fent realitat un somni veïnal després d'una llarga i dura lluita considerada exemplar. Aquell any va coincidir amb la finalització de les obres de reforma del passeig de Maragall, amb una lleu ampliació de les voreres i el foment del comerç de barri.



Ricard Fernández i Valentí


EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

$
0
0


“Messengers”

Què té a veure aquesta coral amb Nou Barris?
Dons que el dissabte 30 de novembre van interpretar en el programa-concurs “Oh happy day” de TV3 la “Rumba de Barcelona”, del recordat Gato Pérez.
En aquesta cançó es nomenen un munt de barris de Barcelona, entre ells un grapat de Nou Barris. Quins? (No sigueu mandrosos i busqueu la lletra a Internet).


a)   Meridiana (ciutat), Verdum, Roquetes, Santa Eulàlia, Guineueta

b)   Vallbona, Prosperitat, Verdum, Torre Baró, Canyelles

c)    Verdum, Roquetes, Prosperitat, Canyelles, Guineueta

d)   Torre Baró, Porta, Verdum, Canyelles i Guineueta


La resposta correcta a la pregunta de la setmana era la:
d) Ginés Cuesta

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

$
0
0

El concierto de San Ovidio

Als voltants de Tots Sants del 1975, l’esforçada companyia teatral del centre parroquial del seu barri va posar sobre l’escenari fins a quatre vegades, l’obra d'Antonio Buero Vallejo “El concierto de San Ovidio”, de molt renom en aquell temps, dons havia estat representada el 1973 en un d’aquells recordats “Estudio 1” de TVE. Tot això va suposar pels joves components d’aquell grup “amateur” un feinada immensa perquè tot s’ho feien ells: vestuari, maquillatge, tramoia... i tot a base de temps i renuncies. A l’obra hi participaven no menys de vint-i-cinc actors, quinze tècnics i, fins i tot, cinc violinistes.
El local escollit per fer les representacions va ser l’antic cinema del barri (ja tancat com a sala de projeccions en aquella època), reconvertit per a l'ocasió en sala teatral.
L’esdeveniment va tenir tal repercussió que, fins i tot, va ser objecte d’un reportatge al No-Do.
Volem saber de quin barri i de quin cinema es tractava.


a)    Guineueta, cinema Paladium

b)    Turó de la Peira, cinema Turó

c)     Prosperitat, cinema Favencia

d)    Verdum, cinema Cristal


I ara us deixem amb la incògnita fins l’any vinent. Que passeu uns molt bones Festes!


La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:
a) Meridiana (ciutat), Verdum, Roquetes, Santa Eulàlia, Guineueta.

MISSATGE DE NADAL

$
0
0

Amics i amigues:
Immersos de ple en aquestes dates tan entranyables, volem expressar-vos els nostres millors desitjos de pau, salut, amor, felicitat i prosperitat. Tanquem un any que podríem considerar d'excel·lent per diverses raons. Ens hem consolidat al nou local de Via Favència i gràcies als mitjans tècnics i humans de què ara disposem estem fent una embranzida espectacular com mai no ho havíem fet al llarg de la nostra història. És per això que aconseguim assolir els nostres objectius amb més rapidesa i comoditat. El present curs dedicat al patrimoni de Nou Barris ha estat força participatiu, fet que ha reflectit i encara reflecteix l'interès de les persones per la memòria històrica i la seva sensibilitat per preservar allò que és un valor útil i que forma part dels barris del districte. Enguany, han sortit a la llum dos nous llibres de la col·lecció Favència, una nova aposta per a fomentar les publicacions i fer arribar la cultura a tothom. D'una banda s'ha presentat el títol "La Marta de Santa Eulàlia", escrit pel nostre company Josep Maria Babí Guimerà i, per una altra, "Cines de barrio", obra del nostre company Roberto Lahuerta Melero. Paral·lelament, l'editorial Temporae ha publicat el llibre "Así era Nou Barris", del nostre company Ricard Fernández Valentí. La resposta de la demanda ha estat espectacular i això ens estimula a seguir treballant per les persones, allò que veritablement més ens interessa.


Malgrat que aquest curs el donem per finalitzat, volem manifestar que la difusió de la memòria històrica i la defensa del patrimoni de Nou Barris han estat, són i seran els dos grans pilars sobre els quals s'assenta la nostra entitat. Per tant, aquesta lluita continuarà i amb el nostre esforç continuarem vetllant per tot allò que és nostre, de tothom.
El nombre de socis i sòcies ha experimentat un sensible creixement. Actualment, ja són 215 les persones i entitats que formen part de l'Arxiu i que gaudeixen de les nostres publicacions, de les nostres activitats i de la nostra documentació. Al local de Via Favència tenim un excel·lent equip de treball que, desinteressadament, col·labora assíduament en les seves especialitats per tal de fer créixer l'entitat, amb compromís, fidelitat i il·lusió. Des de sempre, ens hem constituït com un equip capaç de plantejar problemes, oferir solucions, presentar noves idees i escoltar els suggeriments personals com a valors fonamentals. El resultat ha estat la convivència, la confiança, la complicitat, la sintonia, l'amistat, l'estimació, la companyonia i la solidaritat, uns principis que tan bon ambient de treball ens han proporcionat. Per a nosaltres, descobrir noves persones interessades a col·laborar significa descobrir nous talents.


Any rere any, el fons documental creix indefinidament, i és per això que hem esdevingut el primer arxiu de Nou Barris i el primer arxiu popular de Barcelona. Fins ara ningú no ens ha superat, ni tant sols igualat, però no pas per això subestimem o competim contra aquells centres de documentació particulars que, amb bona voluntat, aposten per la difusió de la memòria històrica i de la cultura als barris de la ciutat. Tot el contrari. Des d'aquí, els animem a créixer i a formar en un futur no gaire llunyà una gran xarxa que esdevingui un referent sociocultural per altres ciutats tant del nostre país com d'arreu del món.
La difusió ha estat i continuarà essent clau per a ésser coneguts i estendre més la nostra capacitat d'actuació. L'entranyable revista "L'Arxiu" i els butlletins "Petit Arxiu" són uns clàssics que mai no han baixat la seva popularitat. El nostre blog és el principal canal al món informàtic, com també és una finestra oberta el grup de Facebook i a Twitter, amb més de 600 i 180 persones i entitats que ens segueixen, respectivament.


Enguany, la nostra entitat ha complert 30 anys de la seva existència. Després de tres dècades, el futur és garantit. Tenim la convicció que l'Arxiu algun dia celebrarà les seves noces d'or i, per què no, el centenari. La clau de la supervivència en temps bons i dolents ha estat la fe cega en nosaltres mateixos i en aquest magnífic projecte que va néixer per fer front a una injustícia històrica i perquè la gent de Nou Barris, d'alguna manera, ho necessitava. Han estat mereixedors d'un càlid homenatge els seus dos principals fundadors i alhora esperits de l'entitat, l'Arni i la Maria Lluïsa, gràcies als quals tot allò què avui tenim i gaudim ha estat possible i és una realitat.
Per al proper any 2014 el curs estarà dedicat a personatges de Nou Barris, tant nascuts al districte o que han incidit d'alguna manera en la història dels seus barris. Serà un any interessant on mostrarem històries singulars i desconegudes, i intentarem que sigui encara millor i ple d'èxits. L'equip format per Ricard Fernández Valentí, Marta Grau Serrat i Jordi Sánchez Ruiz continua treballant en la publicació del llibre "L'Abans a Nou Barris", que surt setmanalment en fascicles als quioscos i llibreries. Convidem a tothom qui ho desitgi que participi en la cessió de fotografies antigues que faran d'aquest treball un patrimoni gràfic inigualable. Igualment, el projecte "Relligant Nou Barris" s'estendrà a més indrets per donar a conèixer a tothom els llocs d'interès del territori que mereixen ser recordats i recuperats. El nom, idèntic al llibre d'en Francesc Pujol Martínez, desaparegut ara fa 10 anys, és en part el millor homenatge a qui va ser un excel·lent col·laborador, company i amic. Nosaltres hem après del mestre i prenem exemple del seu propòsit que va ser fer cultura als barris.


A les persones que sota la injustícia d'aquesta crisi econòmica es troben en atur, en risc d'exclusió social, immersos en la pobresa i la marginació, en els límits del desnonament o sense sostre i en qualsevol altra situació desfavorable, volem donar-los tot el nostre ànim i suport perquè puguin sortir del pou tan aviat com els sigui possible. Per acabar, des d'aquí voldríem dirigir-nos a vosaltres amb una forta abraçada per desitjar-vos de tot cor i amb els nostres millors sentiments que passeu unes Bones Festes i tingueu un Feliç Any Nou.

US DESITGEM UN FELIÇ ANY 2014

$
0
0

L'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris vol donar les gràcies a totes aquelles persones que han cregut i segueixen creient en nosaltres i en els nostres projectes.

Vol donar les gràcies a les persones que ens són fidels, que participen en les nostres activitats, que són sòcies de la nostra entitat, que fan difusió sobre nosaltres i ens donen a conèixer més enllà de Nou Barris, que s'interessen per tot allò que fem, que ens segueixen a través del nostre blog i de les xarxes socials, que llegeixen les nostres publicacions, que fomenten la memòria històrica del districte, que defensen el patrimoni del districte, que han vingut a consultar el nostre fons documental, que ens han fet donacions, que ens han explicat les seves històries, que col·laboren amb nosaltres... en definitiva, que ens estimen.

L'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris us desitja tant a tots vosaltres com també a qualsevol persona ciutadana anònima del món tant si ens coneix com si no, que tingueu un FELIÇ ANY 2014.

GENER. El primer autobús al cor de Nou Barris

$
0
0
 
En plena Guerra Civil, l’1 de gener de 1937, la companyia col·lectivitzada Autobuses “G” va perllongar la línia AC “Harmonia de Palomar-Gramenet de Besòs” pel passeig de Josep Garcia (Fabra i Puig), la plaça de Salvat Papasseit (Virrei Amat), el passeig del Doctor Pi i Molist i el passeig del Verdum fins a la cruïlla amb el passeig de Valldaura. D’aquesta manera es va convertir en el primer servei de transport urbà que es va endinsar fins el cor de Santa Eulàlia de Vilapicina i Roquetes.
Malauradament, la seva presència va ser molt efímera. El 4 de maig de 1937 va suspendre el servei i el va reprendre tres dies després. El 4 d’octubre següent va limitar el seu recorregut fins els quarters de Torras i Bages pel mal estat de la carretera de Santa Coloma a causa de les inundacions ocasionades pel riu Besòs. El 18 de novembre següent va reprendre l’itinerari complet. El 23 de maig de 1938 va suspendre el servei i el va reprendre a l’endemà, per tornar a suspendre’l el dia següent  i reprendre’l dos dies després el dia 27. Finalment, tres dies més tard, la línia va suspendre definitivament el servei.

L'antic camí a Horta

$
0
0

Aquest camí, d'origen medieval, naixia al Portal Nou de la Barcelona emmurallada i arribava al municipi de Sant Joan d'Horta. Al Calaix de Sastre, Rafael d'Amat i Cde ortada, baró de Maldà, relatava en el seu diari el mal estat en què es trobava. Curiosament, el traçat no es corresponia amb l'actual passeig de Maragall com molts creuen, sinó que aquest és resultat del traçat que va definir el tramvia de vapor de la Sagrera a Horta. L'autèntic camí a Horta transcorria des de la masia de Can Girapells per l'actual carrer de la Garrotxa fins arribar a prop de l'antic camí de Sant Iscle (actual avinguda de Borbó) i paral·lelament a la riera d'Horta (actual carrer de Cartellà).

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

$
0
0
La Flama, de Ricard Vaccaro
Fotografia cedida per PROJECTART

És a l’encreuament del carrer de Costa i Cuixart amb el de Cartellà (antiga riera d’Horta).
De ferro colat i d’acer tipus corten la seva alçada és de gairebé quinze metres i el seu pes d’unes quinze tones. Qui sap si aquestes mides tenen a veure amb la proximitat de l’indret on es troba popularment anomenat com “Els Quinze”.

L’autor de l’escultura (que sembla una llengua de foc) es va enfilar a una grua i allà hi va col·locar, el mateix dia en que es va plantar al seu emplaçament, és a dir, el 16 de maig del 1999, a un calaix situat a la part superior, uns objectes per ell molt preuats: unes cartes dels seus amics, un disc enregistrat pel mestre Jordi Savall de música sefardí i dos llibres, l’un de John Berger…i l’altre? de qui és?


a)    Noah Gordon

b)    Lewis Wallace

c)     Dan Brown

d)    Paul Auster


La resposta correcta a l’última pregunta de l’any passat era la:
b) Turó de la Peira. Cinema Turó. La Gemma l’ha encertat.

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

$
0
0
Deià, 25 anys


L’ escola d’art i de disseny Deià celebra enguany les seves noces de plata.
La fotografia ens mostra un treball que els alumnes de segon curs d’Aparadorisme han fet per aquest passat Nadal 2013.
L’edifici, on es troba l’escola, reformat i remodelat, als anys vuitanta del segle passat hi havia albergat un institut i, molt abans, fins el 1977, el col·legi Splai.
Volem saber quin institut era que, conservant el mateix nom, va ocupar després un altre edifici, aquest de nova planta, en un altre lloc del barri de Porta.


a)    IES Sant Andreu

b)    IES Valldemosa

c)     IES Galileo Galilei

d)    IES Guineueta


La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:
d) Paul Auster. La Gemma ho va endevinar. Enhorabona. Seria massa demanar que ens digués quin títol tenia? “Leviatan” potser? Ha de ser anterior al 1999…

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

$
0
0
Les “Peinetas”


A finals dels anys noranta i aprofitant la transformació de les principals avingudes en bulevards, l’Ajuntament de Barcelona va aprofitar per repartir pel Districte uns elements que li proporcionessin unes senyes d’identitat. Per aquesta raó, es van crear aquesta mena de pèrgoles en forma de palmes o diapasons i que el veïnat aviat es va fer seves batejant-les amb el nom de “peinetas".

Estan instal·lades, sovint formant grups decoratius a manera de palmeres i que donen ombra a diferents indrets: plaça del Virrei Amat, final del passeig del Doctor Pi I Molist, al costat muntanya de la cruïlla del passeig del Doctor Pi i Molist amb el de Verdum i d'Urrútia, a la plaça Major de Nou Barris, al Parc Central i a una altra gran plaça. Quina?



a)    Sóller

b)    Zona Verda

c)     Karl Marx

d)    Roja de Ciutat Meridiana



La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada és la:
b) IES Valldemossa. La Gemma ho ha tornat a encertar. Si repeteix aquesta setmana haurà fet un “Hat-trick” i haurà guanyat una visita guiada a la Seu del Districte quan inaugurin alguna cosa…

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

$
0
0
El refugi de Can Peguera


Fa tot just un parell d'anys (el 22 de gener del 2012) l’Arxiu va visitar aquest refugi de la Guerra Civil que, a diferencia d’altres de Barcelona, és únic: té l’entrada a peu de terra i actualment disposa de dues portes accessibles i dues més (o potser tres) de tapiades. A més, el seu interior hi conté un altre particularitat que no te cap altre. Quina?


a) Les parets presenten vetes brillants de mineral de pirita (sulfur de ferro)

b) Té una sortida al actual jardí Tiberio Ávila

c) Hi ha un brollador que proveïa d’aigua a les terres de l’antiga masia de Can Peguera

d) Es pot veure per dins la muntanya del Turó


La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:
d) La plaça de Karl Marx. Aquesta setmana hem tingut dos encertants (No es tracta tan de fer preguntes més o menys difícils com de conèixer millor el nostre districte i, d’altre banda, no preguntem res que no s’hagi difós a través de les publicacions de l’Arxiu o de les emissions de l’Infobarris de 9BTV).
També ens agradaria que els participants en aquest Joc ens formulessin preguntes que de bon grat publicaríem.

Viewing all 767 articles
Browse latest View live